13.03.2017 - 09:35
|
Actualització: 13.03.2017 - 10:35
Avui a les 13.00 el Tribunal Superior de Justícia de Caralunya farà pública la sentència del judici al 9-N a l’ex-president de la Generalitat Artur Mas, l’ex-vicepresidenta Joana Ortega i l’ex-consellera Irene Rigau. La fiscalia els acusa d’haver organitzat el 9-N desobeint l’ordre de suspensió del Tribunal Constitucional espanyol. I ha demanat que s’imposi una pena de deu anys d’inhabilitació i una multa de 36.000 euros per a Artur Mas i nou anys d’inhabilitació i multa de 30.000 euros per a Joana Ortega i Irene Rigau.
Mas, Ortega i Rigau són acusats de desobediència greu i prevaricació, que són delictes concrets però amb una llarga tradició interpretativa en la jurisprudència espanyola. I els tres magistrats del tribunal hauran de concloure si van cometre aquests delictes o no.
Les implicacions dels delictes
El delicte de desobediència greu a l’autoritat o als seus agents està castigat amb una pena de presó de sis mesos a un any i el pagament d’una multa econòmica. El codi penal indica que perquè es pugui haver-hi desobediència cal que existeix una ordre directa i explícita de l’autoritat al presumpte desobedient. Que s’ha de formalitzar i notificar per uns procediments legals concrets. Que hi ha d’haver una negativa clara a complir-la.
El delicte de prevaricació està castigat amb penes de presó de dos anys a sis o una multa econòmica i d’inhabilitació per a càrrecs públics de set anys a dotze. El codi penal assenyala que una autoritat o funcionari públic comet prevaricació quan dicta una resolució arbitrària en un afer administratiu o judicial sabent que aquella resolució és injusta. Aquest coneixement de la injustícia s’anomena ‘dol’ en la terminologia judicial.