El Tribunal Constitucional, de moment, s’arronsa

«La feblesa de l’estat espanyol se’ns apareix nítida: el TC prohibeix, sense decretar cap mesura de força real, una resolució que prèviament havia prohibit de realitzar i que malgrat la prohibició havia estat realitzada»

Vicent Partal
Vicent Partal
02.08.2016 - 07:09
Actualització: 02.08.2016 - 09:09
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

L’esperada decisió d’ahir del Tribunal Constitucional va acabar sent una no decisió. Requerits d’urgència pel govern espanyol i reunits el primer dia d’agost, fora per tant del calendari de sessions de la institució, els magistrats van decidir senzillament de no fer-hi res. Obrir un expedient i prou. I demanar informació a les parts sobre el que va passar —com si no fos públic el que va passar ni la tinguessen tota. Una actuació, doncs, per a la qual no calia ni tanta urgència ni tanta escenificació. Era més fàcil dir que ho atendrien al setembre quan tornàs a començar el període de sessions. Però el govern espanyol volia sancions ara i per això els va fer reunir-se a tota pressa.

L’escrit de l’advocat de l’estat era d’una prosa contundent. Parlava de l’acte del parlament afirmant que era ‘un acte de frontal desacatament i manifest incompliment de la constitució’ i definia la Generalitat i el parlament dient que són ‘instàncies cridades a engegar el procés secessionista’. El govern espanyol afirmava en el mateix text que el parlament havia comès ‘una situació de pertorbació extremadament greu de l’ordre constitucional’ i recordava al tribunal que ho havia fet en contravenció oberta a una decisió anterior del tribunal mateix. Per primera vegada des de la reforma de l’octubre de l’any passat, el tribunal podia fer servir el famós article 92 de la Llei Orgànica que l’autoritza a sancionar una instància que haja violat una ordre directa seua, cosa que efectivament ha passat i ha passat a la vista de tothom. I, tanmateix, van decidir d’obrir un expedient i prou.

A la famosa sessió del parlament on van passar els fets tots recordem les amenaces de Xavier Garcia Albiol i com va afirmar que hi hauria sancions ‘més aviat que tard’. És com els seus li devien dir que digués, confiats que farien com tenien previst. Però no. Malgrat tanta amenaça els magistrats han decidit d’obrir un expedient i prou.

Els catalans encara avui mirem això que en diem ‘Madrid’ amb un respecte reverencial, amb una certa por. És l’herència de tants i tants anys de veure el seu poder immens projectant-se sobre i contra nosaltres. Però fets com els d’ahir ens haurien d’anar obrint els ulls sobre l’enorme fragilitat en què es mou ara mateix aqueix ‘Madrid’ que abans era tan resolutiu i directe. Sense govern des de fa mig any, sense un parlament estabilitzat, amb un monarca que no sap com sortir-se’n i amb un tribunal constitucional afeblit per les polèmiques sobre els membres, per la obediència partidària, per aquest canvi legislatiu de l’any passat que els jutges mateix van criticar…

Vist contra aquest panorama, vista amb aquesta clau, la feblesa de l’estat espanyol se’ns apareix ben nítida: el Tribunal Constitucional prohibeix, sense decretar cap mesura de força real, una resolució que prèviament havia prohibit realitzar i que malgrat la prohibició havia estat realitzada. Ves quin ridícul. I probablement és per una combinació de totes aquestes febleses que apuntava abans que no s’atreveixen a fer passos que impliquen ja el punt de no retorn. Ni tan sols malgrat tota la retòrica guerrera del govern i malgrat l’evidència indiscutible dels fets. Ells obren un expedient i prou segurament perquè, com a mínim per ara, no es veuen amb cor de fer gestos forts i contundents, conscients de la repercussió que tindrien. I nosaltres, amb tot plegat, continuem guanyant posicions.

 

 

[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
jaume
jaume
02.08.2016  ·  01:34

Espanya implosiona, això és un fet.
Ara bé, no menystinguem un animal ferit.

Eduard
Eduard
02.08.2016  ·  08:48

Des del 9N vivim en una doble realitat jurídica. És o no és vigent la declaració del 9N? Segons 63 diputats del parlament no és vigent, el TC castellà l’ha tombat. Segons 72 diputats sí que és vigent, la declaració deia específicament que el TC no la podria tombar. Quina és la realitat? La realitat és quàntica. Lògica difusa. És el gat de Schrödinger. Totes dues són certes a la vegada i no sabrem quina de les dues ha estat la vertadera fins que el procés acabi. El que el Gobierno semblava demanar al TC era que desfés ja la indeterminació. Però això hagués portat a un carrer en el que la declaració tenia molts números de ser certa. A més, de fet, no ho podien fer en dues hores. El garbuix legal plantejat (com a presidenta em dec a la normativa de la cambra) no es resol en 20 minuts. El moviment no és dolent, pel TC. No posen llenya al foc de la manifestació de l’11S i a més cridaran a declarar la presidenta. I aquesta no pot acceptar, perquè trencaria la indeterminació en favor de la realitat no 9N. Però estic convençut que la presidenta sabrà trobar la manera de comunicar al TC allò que ells vulguin sense reconèixer-los el dret a demanar.

Daniel
Daniel
02.08.2016  ·  09:52

Pels espanyols sols hi ha dues coses vertaderament sagrades: la “siesta” i les vacances. Tot lo demés es vanitat de vanitats.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies