presidents

TEMA DEL DIA
Querella.
La justícia espanyola ha mantingut la tradició d’aquests darrers anys i, tal com es preveia, el TSJC ha acceptat la querella presentada per la fiscalia superior de Catalunya contra el president Quim Torra, que l’investigarà per un delicte de desobediència perquè no haver complert l’ordre de la Junta Electoral espanyola de retirar la pancarta amb el llaç groc de la façana del Palau de la Generalitat. És el tercer president de la Generalitat perseguit per la justícia espanyola. Primer va ser Artur Mas per la consulta del 9-N, després Carles Puigdemont pel referèndum del Primer d’Octubre i ara Quim Torra pel cas dels llaços grocs.

La seqüència de perseguir tres presidents seguits confirma la judicialització del conflicte català i la manca de voluntat de resoldre’l políticament. Quan arriba la querella contra Torra la meitat del govern anterior encara és assegut a la banqueta dels acusats del Tribunal Suprem espanyol i Artur Mas encara és inhabilitat políticament. Tres presidents elegits democràticament i amb majoria per a governar al parlament. Però la justícia espanyola no rectifica, al contrari, intensifica la pressió contra l’independentisme. El llaç groc és l’excusa. Temps enrere es van criticar les formes amb què Torra havia gestionat aquest afer, però el problema de fons és la incapacitat d’acceptar la realitat política catalana i provar de modificar-la amb decisions judicials que forcen les costures de l’estat de dret.

L’acceptació de la querella pot acabar amb la inhabilitació de Quim Torra, però aquesta possibilitat trigaria a arribar. Ara, per començar, el president presentarà un recurs contra l’acceptació i, si és rebutjat, com és previsible, començarà una instrucció absurda per cercar proves sobre si ha desobeït o no. Acabada la instrucció, hi haurà el judici i si fos culpable de desobediència seria inhabilitat, però encara podria recórrer-hi en contra al Suprem. Mentre s’estudiés el recurs encara podria ser president, però no es podria presentar a les eleccions, cosa que Torra no té cap intenció de fer. Aquest procés pot durar més d’un any, segons fonts del gabinet jurídic de Presidència.

L’objectiu no és la inhabilitació immediata, perquè judicialment no és possible, sinó recordar qui mana, reiterar que les normes de joc no les estableix el govern català sinó l’estat, mitjançant el govern espanyol, la justícia o les forces de seguretat. És un altre avís. Qualsevol intent de desobediència, per petit que sigui, serà implacablement combatut, passant per sobre de qualsevol llibertat. Quan es va aixecar el 155, figurava que Catalunya havia de recuperar una certa normalitat institucional, però no. Al contrari, el 155 continua vigent en molts àmbits, no solament el judicial. Els comptes de la Generalitat continuen intervinguts, en aquest cas pel govern del PSOE, per motius polítics, per desconfiança, com ha explicat el vice-president Pere Aragonès. En això és igual qui governi a Madrid.

MÉS QÜESTIONS
La detenció del cunyat de Rita Barberà explota en plena campanya electoral.
L’advocat José María Corbín, cunyat de l’ex-batllessa de València Rita Barberà, ha estat detingut en una operació de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. La detenció ha alterat la campanya electoral perquè fa miques l’intent del PP de girar full de la corrupció. La investigació té relació amb l’etapa de govern del PP a l’Ajuntament de València. Corbín és l’ advocat de l’ex-secretària del grup del PP a l’Ajuntament de València Mari Carmen García-Fuster, processada en el cas Imelsa. L’operació, l’ha dirigida la fiscalia anticorrupció des de primera hora del matí, amb diversos escorcolls d’immobles i despatxos professionals a València, i hi ha hagut més detinguts. El delegat del govern espanyol al País Valencià, Juan Carlos Fulgencio, ha confirmat que l’operació s’ha desplegat arran d’unes denúncies que va rebre la fiscalia anticorrupció.

Les Corts estudien d’escurçar el termini del nomenament de senadors perquè puguin prendre possessió a temps. Els grups de les Corts estudien de fer un nomenament ràpid dels senadors territorials que corresponen al País Valencià per a arribar a temps a la constitució del senat espanyol, arran de la coincidència de les eleccions espanyoles i valencianes del 28 d’abril. Volen escurçar el termini a dos dies després de la constitució de la nova cambra valenciana el 16 de maig. Al País Valencià, el nomenament dels senadors va lligat a la legislatura autonòmica i una vegada dissoltes les Corts se’n dissol el mandat. Aquesta vegada el parlament valencià es constituirà el 16 de maig i tindria temps tan sols fins al 21, quan es constitueix el senat espanyol. És un període breu, perquè la llei exigeix que compareguin en comissió i se sotmetin a la votació en ple. Si el procés seguís els terminis que s’han emprat fins ara, el senat es constituiria sense els cinc senadors territorials valencians triats, un menys que l’última legislatura per la pèrdua de població. Avui els cinc grups han escoltat a la junta de síndics la posició del lletrat major de les Corts, Francisco J. Visiedo, que ha explicat que és un procediment legal complex i que per a escurçar el termini caldrà l’acord unànime. Tant els partits del govern del Botànic com els de l’oposició confien que els nous diputats elegits el 28 d’abril tindran voluntat política per a arribar a un acord unànime que permeti d’abreujar el procediment i que els senadors valencians estiguin designats a temps.

Els llauradors es manifestaran a València per quarta vegada en defensa del sector dels cítrics. La Plataforma per la Dignitat del Llaurador ha convocat la quarta manifestació ‘Per la defensa de la nostra citricultura’ diumenge a les onze del matí a la ciutat de València, amb el suport de 103 municipis, sindicats i organitzacions agràries. Aquesta serà la quarta manifestació d’aquesta campanya, afectada per la mala collita de cítrics, per a demanar a l’administració       que els ajudi a combatre la mala situació. A més dels municipis i els sindicats CCOO i UGT, la marxa té el suport dels organismes agraris que formen aquesta plataforma, com la Unió de Llauradors, FEPAC-ASAJA, Grup Intercoop de les Cooperatives Agrícoles de la demarcació de Castelló, l’Associació Local de Llauradors de Nules, el Sindicat Central d’Aigües del riu Millars. Començarà a l’Estació del Nord, passarà per la plaça de l’Ajuntament i s’acabarà davant la delegació del govern a València, al carrer de Colom, on els organitzadors llegiran el manifest. La campanya d’enguany ha estat marcada pels baixos preus i per l’entrada de producte procedent de Sud-àfrica. Els productors denuncien que les institucions europees no demanen els mateixos requisits per a exportar als productors africans que als europeus i que hi ha competència deslleial. Diuen també que els cítrics africans no passen els mateixos controls fitosanitaris que els europeus, i això fa que a les plantacions hi pugui haver noves plagues.

La majoria de partits andorrans són favorables a l’acord d’associació amb la UE però critiquen les negociacions. Tots els partits que es presenten a les eleccions d’aquest diumenge, tret d’Andorra Sobirana, són partidaris de l’acord d’associació amb la UE, però crítics amb les negociacions que ha fet Demòcrates Andorrans des del govern, sobretot per la manca de transparència. Ho han palesat en un debat fet a la televisió andorrana.  Andorra Sobirana s’ha mostrat obertament contrària a l’acord, insistint en el fet que significarà assumir compromisos fiscals que perjudicaran el comerç i més sectors. El candidat Pere Revert ha dit que la UE no faria un vestit a mida a Andorra. Per defensar-se de les crítiques, el candidat de Demòcrates, Landry Riba, insistia a recordar que, d’aquí a poc, tal com es va anunciar, es ratificarà una part de l’acord, cosa que no vol dir que se signarà. Per tant, tot allò que s’inclogui en aquesta ratificació és susceptible de ser revisat. Igual que la resta de forces, també el PS s’ha afegit a la demanda d’obrir l’acord al coneixement de la ciutadania en general, dels sectors implicats i, naturalment, de les forces polítiques.

Armengol es presenta com a garantia d’estabilitat davant tres dretes que es barallen. La candidata del PSIB, Francina Armengol, ha dit que l’alternativa a l’actual govern és ‘un desert de tres dretes sense projecte que es barallen per a veure qui és més radical i qui diu el disbarat més gros’. Pensa que només cerquen el vot amb crispació, odi i enfrontament entre territoris, sense cap proposta positiva per a les Balears. El PSIB vol presentar un projecte amb il·lusió que té com a objectiu unes illes més cohesionades socialment. Armengol està convençuda que els socialistes tornaran a governar perquè durant aquesta legislatura el govern ha demostrat capacitat de gestió. També ha dit que calia continuar el canvi començat el 2015. Amb tot, no s’ha pronunciat sobre la possibilitat de repetir el pacte de progrés si ella no és presidenta.

LA XIFRA
400.000 euros serà finalment el pressupost de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana a Catalunya Nord, que s’ha d’inaugurar per Sant Joan.

TAL DIA COM AVUI
El 2 d’abril de 1700 es va signar el decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya. El rei de França, Lluís XIV, deixa escrit que ‘l’ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb