El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha admès a tràmit el recurs del govern espanyol contra la llei catalana que garanteix l’accés sanitari universal, tal com avui publica el BOE. Com que Mariano Rajoy va invocar l’article 161.2 de la Constitució, l’alt tribunal suspèn la vigència i l’aplicació dels articles impugnats de la normativa, a l’espera de la sentència definitiva. Concretament, els articles suspesos són el primer (apartats segon i tercer), el tercer, el quart i el cinquè, i les disposicions addicionals segona, tercera, quarta i setena, així com la disposició final primera.

Aprovada pel Parlament de Catalunya el juny de l’any passat, la llei estableix que tots els residents a Catalunya tenen dret de l’assistència sanitària amb càrrec al fons públic mitjançant el Servei Català de la Salut (CatSalut) i que la manera d’acreditar-ho és l’empadronament. La norma es va aprovar amb el vot contrari del PP, l’abstenció de Cs i el vot favorable de la resta de grups.

El TC ja va declarar inconstitucional la llei amb la mateixa finalitat del País Valencià i que permetia l’accés sanitari universal als immigrants en situació irregular.

Què diuen els articles suspesos?
L’article primer defineix que tots els residents a Catalunya tenen dret de l’assistència amb càrrec a fons públic per mitjà del Servei Català de la Salut. Els apartats segon i tercer de l’article segon exposen que s’entén per ‘residents’ els empadronats en algun municipi i també els col·lectius en risc d’exclusió social. Entre més qüestions, l’article quart diu que els qui no tinguin condició de ‘residents’ sí que tindran dret com a mínim de ser atesos en cas d’urgència.

El conseller de Salut, Toni Comín, va destacar el dia de l’aprovació que la llei restaurava la universalitat perduda, en al·lusió al decret que el govern espanyol havia aprovat el 2012 i que deixava sense cobertura gratuïta els immigrants en situació irregular. La llei estableix que l’empadronament serà el mitjà per a acreditar la residència a Catalunya i tenir accés a la sanitat pública.

El 2012, el govern de Madrid va establir el fet de ser beneficiari del sistema de salut de l’estat espanyol per poder-hi accedir, cosa que deixava fora tots els immigrants en situació irregular. El govern va emetre una instrucció en resposta que garantia l’accés en gairebé cada supòsit però que establia una carència de tres mesos d’empadronament. Amb la llei es garantia l’accés a la sanitat pública a través del padró des del primer moment .

En el cas que aquest requisit no s’acompleixi, la norma estableix uns altres criteris d’arrelament per a garantir l’accés a la sanitat a col·lectius en perill d’exclusió social. Aquests criteris s’han de concretar encara amb un reglament que el conseller havia explicat que s’elaboraria en el termini de tres mesos. D’altra banda, la normativa solucionava la situació que vivien fins ara els catalans residents a l’estranger que no podien tenir accés a la sanitat pública quan estaven de visita al país.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]