El tribunal Suprem ha dictaminat que l’estat espanyol ha d’aplicar les recomanacions de les Nacions Unides i l’ha condemnat a indemnitzar sis-cents mil euros a la mare d’una nena de set anys assassinada pel pare, condemnat per maltractaments, durant una visita no vigilada. La dona havia presentat una cinquantena de denúncies per impedir aquestes trobades, però no ho va aconseguir. Ara el Suprem ha condemnat l’estat espanyol perquè no va fer cas d’una resolució del Comitè de les Nacions Unides per a l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona que va dictaminar que Espanya havia violat drets fonamentals d’aquesta mare i de la seva filla i demanava que l’indemnitzés. També exigia que se’n fes una investigació exhaustiva i imparcial per trobar les errades administratives que les havien desprotegides, però el govern espanyol va respondre que els dictàmens de l’ONU no eren vinculants, de manera que no estaven obligats a acatar-los.

La sentència va molt més enllà del cas concret, perquè el raonament jurídic, que estableix jurisprudència i doctrina, explica conceptes bàsics sobre la responsabilitat de l’estat espanyol de complir les recomanacions dels comitès de les Nacions Unides i més tractats del dret internacional subscrits per Espanya.

El Suprem recorda que l’article 96 de la Constitució espanyola reconeix com a part de l’ordenament jurídic intern la normativa internacional que hagi estat ratificada i publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i que l’article 10.2 diu que ‘les normes relatives als drets fonamentals s’interpreten conforme la Declaració universal dels drets humans i els tractats i acords internacionals sobre aquesta’.

Així, la jurisprudència creada pel Suprem afecta també casos diversos com la resolució del Comitè de Drets Humans de l’ONU instant Espanya a respectar els drets polítics de Jordi Sànchez i que Llarena no va acomplir mantenint-lo empresonat per impedir-li ser investit. El text diu que ‘s’ha demanat a l’estat membre [Espanya] que prengui totes les mesures necessàries perquè Jordi Sànchez pugui exercir els seus drets polítics d’acord amb l’article 25 del Conveni’. En el mateix text s’indica que aquesta petició no implica cap decisió del comitè sobre el seu cas sinó que es tracta d’una petició cautelar un cop l’ONU va admetre a tràmit la demanda de Sànchez.

Dret d’autodeterminació
Un altre dret que Espanya ha de complir segons l’article 10.2 de la constitució espanyola és el dret d’autodeterminació dels pobles, reconegut unes quantes vegades per les Nacions Unides. Hi ha dos texts fonamentals que l’estat espanyol ha signat i que és obligat a acceptar. Principalment, el capítol primer de la carta fundacional de les Nacions Unides:

«Els propòsits de les Nacions Unides són:

[…]

2. Desenvolupar entre les nacions relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinació, i prendre totes aquelles altres mesures adequades per a enfortir la pau universal.»

Però aquest text va ser molt desenvolupat i matisat pel Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, signat per les Nacions Unides el 16 de desembre del 1966. Diu:

«Article 1.

1. Tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació. En virtut d’aquest dret, determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.»

Un altre cas en què el govern espanyol ha fet cas omís a les recomanacions de les Nacions Unides és en les demandes del Grup de treball sobre desaparicions forçades o involuntàries de l’ONU, que l’any 2013 va fer un informe on demanava al govern espanyol mesures concretes per a trobar i identificar les persones que són en foses comuns franquistes.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb