Em vaig vestir com si tingués una primera cita i vaig anar a la perruqueria després de dos anys de fes-t’ho tu mateixa. I a sobre, feia primavera. No, no era un Sant Jordi com els altres, per més d’una raó.

Ho entendràs de seguida, de què va això de Sant Jordi, perquè en aquest país ho mamem des de ben petits. Un dia t’explicaran la llegenda del cavaller i el drac, i compto que no voldràs ser la princesa com ho volíem ser totes quan tocava representar-ne l’obra a l’escola, fins que vam esbrinar a cops que els contes de fades eren més aviat nocius i que millor salvar-se una mateixa, o encara més, salvar-se mútuament. Hi haurà els Jocs Florals i les provatures de redaccions. Un dia hi haurà un amor especial, i un altre, no. Un any ensumaràs la rosa i voldràs fondre’t, i un altre any qui sap si l’esbocinaràs. Un dia potser ho trobaràs a faltar, i un altre en gaudiràs, perquè hi ha tantes formes d’amor, que és impossible que et manquin totes. Ja vas endevinant per on va la cosa. Però no et precipitis.

Hi haurà llibres, molts llibres. Sobretot, llibres. Més enllà de cues per a signatures i de rànquings que redueixen la ufanor i la diversitat a quatre títols mal comptats i ben pensats, hi ha els llibres. Tots els llibres que cadascú fa seus aquest dia. Com t’ho explicaria? Hi ha tantes maneres de llegir com lectors. Entrar a tants i tants mons, a tantes històries… (Ara em ve al cap Estellés, quan fa “els amors fan l’amor, les històries la història”, pots agafar-ne un llibre de la lleixa quan vulguis.) Que les paraules finites del diccionari donin per escriure infinitat de textos és una cosa que em fascina. Una paraula rere una altra, pàgina a pàgina. Tot això que veus aquí escrit, algú ho ha imaginat, algú ho ha compost, té, per a tu. Ja aprendràs a discriminar i destriar el gra de la palla, llei de vida.

No, no era un Sant Jordi com els altres. Em vas acompanyar de llibreria en llibreria, que eren més plenes que mai. En senties la remor? Era una mena d’ànsia inaudita.

No sé si és un impuls massa consumista. Vaig mirar de contenir-me, eh? Ben mirat, de llibres en comprem tot l’any, constantment, sense que calguin dates especials, perquè sí, perquè he passat per tal llibreria i l’he vist, perquè l’acaben de publicar, perquè feia temps que em venia de gust. Però no me’n vaig poder estar, ves. I això que no tinc clar quan els llegiré, perquè fa dies que m’encallo a cada paràgraf i perdo la concentració amb facilitat. Les hormones, quines unes. Però es veu que on s’és vist, deixar de ser productiva, de manera que nar-hi nant, mentre no em faci mal res d’acord amb els paràmetres convencionals.

També n’anem a buscar a la biblioteca, és clar, que per això hi són. Ja te’n faré el carnet perquè hi vagis a remenar sempre que vulguis. És meravellós tenir tots aquests llibres a l’abast, compartir-los. Ja veuràs com xalaràs.

Perquè llegiràs, oi? T’agradarà? Voldràs? T’hi evadiràs, t’hi divertiràs, t’hi endinsaràs i en buscaràs més? Demanaràs que no t’interrompi mentre tinguis Matilda entre mans? No en tinc ni idea. M’és impossible imaginar-m’ho. La part bona d’això és que sóc en l’avui i prou, i quan vingui el que hagi de venir, ja ens ho trobarem i ja ho entomarem. I aquest avui eren dos cors bategant-me dins. També eres tu clavant-me cops de colze, o de genoll, o de peu, o de vés a saber què, distraient-me amb tombarelles mentre mirava cobertes de llibres. (Em fan riure, les teves danses. Tret de quan vull dormir, és clar, llavors hem d’entrar en una negociació en què vaig canviant de posició fins que trobo la que t’està bé i em concedeixes una treva.)

Aquest avui era una diada radiant plena de gent amb ganes de passejar, veure altra gent, comprar llibres, regalar roses, escapar-se de la feina per fer el vermut a la plaça, dinar de restaurant, escurar el temps i oblidar per unes hores l’emergència i l’estat d’alarma. Com t’ho diria? Roses i llibres per a qui estimes. Començant per un mateix. Això passa un dia l’any, en aquest país nostre, de seguida ho descobriràs. Cada any, el dia que acostuma a ser el més bonic de tots. Aquest també ho va ser. Sobretot, quan vam arribar a casa amb els llibres i un roser, ens vam asseure, cames enfilades, i vaig obrir aquest objecte tan universal i tan únic per llegir-nos una estona, que d’això es tracta, al capdavall.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.