risc de ruptura

TEMA DEL DIA
Irrellevants. Pedro Sánchez no necessita els vots de Junts per Catalunya per a ser investit president del govern espanyol. En té prou amb el suport de Podem i l’abstenció d’ERC per a sortir escollit en segona volta. Els set diputats de Junts per Catalunya no poden facilitar la investidura ni impedir-la. Són irrellevants aritmèticament parlant. Malgrat aquesta evidència, la posició que ha d’adoptar Junts per Catalunya al debat d’investidura, que encara no ha estat convocat, ha dividit novament la formació que encapçala Carles Puigdemont entre els partidaris del no i els qui s’obririen a una abstenció. Tot això, sense que el futur president del govern hagi fet cap gest envers Catalunya, ni hagi ofert res als independentistes a canvi de la seva abstenció. Una actitud prepotent que manté també amb Podem, a qui pressiona perquè li doni un sí de franc.

L’independentisme altruista va néixer amb la moció de censura contra Mariano Rajoy. Hi havia un cansament arran de la repressió exercida pel PP que va justificar que les ganes de perdre’l de vista passessin per damunt de qualsevol altre objectiu polític. Però d’això ja fa més d’un any, i les coses amb el govern del PSOE no han anat gaire més bé, si més no, pel que fa als interessos dels partits independentistes. Els seus dirigents continuen en presó provisional, a l’espera d’una sentència d’un tribunal injust, mentre es continua blocant l’acció del govern de la Generalitat, sigui recorrent a la creació de les delegacions a l’exterior o tombant la llei contra la crisi climàtica. Sánchez juga amb la por de l’extrema dreta i que l’alternativa Casado-Rivera seria pitjor per tenir una investidura de franc, tot negant a Podem una coalició de govern i esperant que l’independentisme es doblegui als seus encants com a mal menor.

La irrellevància aritmètica dels set diputats de Junts per Catalunya ha comportat un cert vertigen a les files postconvergents. El vell lema roquista ‘Ara decidirem’ s’ha evaporat i l’actual de ‘No pintem res’ costa d’assumir. Sobretot, en aquells dirigents que provenen de la difunta CDC, ara enquadrats al PDECat, acostumats a buscar peix en un cove pels passadissos del congrés espanyol. El grup parlamentari de Madrid, encapçalat per Laura Borràs i Míriam Nogueras, té clar que no es donen les circumstàncies polítiques per a una abstenció i que el vot ha de ser negatiu. Aquesta posició és compartida pels presidents Carles Puigdemont, Quim Torra i la majoria de la direcció de Junts per Catalunya, començant pel president del grup parlamentari, Albert Batet, i la cap del grup municipal a Barcelona, Elsa Artadi. Però això ha topat amb la petició dels presos diputats Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sánchez d’estudiar una abstenció per a no caure en la irrellevància i tancar la porta a un hipotètic diàleg amb el govern espanyol. La posició dels presos ha donat oxigen a Artur Mas, que també defensa l’abstenció juntament amb consellers com Damià Calvet i Miquel Buch i altres dirigents del PDECat, encapçalats per David Bonvehí. En canvi, altres consellers, com Jordi Puigneró, són partidaris del no.

El problema de fons no és la investidura de Sánchez sinó quina estratègia ha de seguir la refundació de Junts per Catalunya. Fa dos anys que l’espai postconvergent té pendent aquest debat i tot indica que no hi ha consens. Tot i que Puigdemont i Mas van coincidir que el futur demanava de convertir Junts per Catalunya en un partit, a la reunió de quatre hores que van fer a Waterloo van discrepar sobre què havia de fer la nova formació política respecte al procés independentista. Mas és partidari de frenar, eixamplar la base i tornar-hi quan hi hagi circumstàncies polítiques més favorables, com defensa ERC, mentre que Puigdemont considera que Junts per Catalunya ha d’encapçalar l’independentisme que vol mantenir el torcebraç amb l’estat per forçar una negociació política amb el govern espanyol per a fer efectiu el mandat del Primer d’Octubre.

Mentre no es resolgui aquest debat, les divisions al si de Junts per Catalunya continuaran aflorant i el seu espai polític s’anirà desgastant electoralment. Les dues úniques victòries electorals que ha tingut Junts per Catalunya són el 21-D del 2017 i les europees del 26-M, quan Carles Puigdemont ha estat el cap de llista. La resta d’eleccions li han anat malament. Una dada clau per a saber què espera l’electorat de Junts per Catalunya i que Mas haurà de tenir en compte si vol que la refundació no acabi en ruptura. Hi ha un sector del PDECat, encapçalat per Marta Pascal, disposat a escindir-se si Mas no aconsegueix de limitar l’autoritat de Puigdemont. Un sector numèricament poc rellevant, però amb altaveus mediàtics potents que estan disposats a avalar-los.

MÉS QÜESTIONS
El Consell retalla un 38% les pèrdues en l’exercici del 2018. El ple del Consell ha aprovat els comptes generals, segons els quals la Generalitat ha tancat l’exercici del 2018 amb un resultat econòmico-patrimonial negatiu de 840 milions, el millor des del 2008. Això implica una reducció del 38% respecte a les pèrdues registrades en l’exercici del 2017, que es va tancar amb un resultat negatiu de 1.368 milions. El Consell ha destacat que aquests comptes mostraven una reducció d’un 87,3% del resultat econòmico-patrimonial negatiu aquests últims nou anys. Així, s’ha passat d’un resultat de -6.648 milions el 2011 a -840 milions el 2019, una reducció de 5.808 milions. Segons el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, el resultat és condicionat pels 100 milions en provisions dotades per a afrontar l’execució de sentències judicials derivades de decisions de l’anterior Consell i devolucions d’ajuts d’Igualtat. Soler ha remarcat que el govern valencià és una pinya pel que fa a la reclamació de la reforma del finançament just per al País Valencià i ha avançat que serà la primera reivindicació i la més contundent que faran al nou govern espanyol. En la compareixença posterior al ple del Consell, ha admès que l’actual situació a Madrid era estranya, amb l’executiu en funcions, però una vegada n’hi hagi un de nou, que espera que estigui encapçalat per Pedro Sánchez, li ho exigiran immediatament.

La jutgessa dóna per liquidada la causa de la visita del papa en contra del criteri d’Anticorrupció. La jutgessa que investiga les presumptes irregularitats en la visita del papa a València ha refusat d’ampliar divuit mesos la instrucció, tal com havia demanat la Fiscalia Anticorrupció, perquè ho considera improcedent. Només practicarà algunes diligències pendents, com ara la declaració com a testimoni de la presidenta del PP, Isabel Bonig, que era consellera d’Infrastructures i presidenta de Vaersa quan l’empresa pública va perdonar un deute de mig milió d’euros a la Fundació V Trobada Mundial de les Famílies. També han de comparèixer davant la justícia l’ex-secretària autonòmica de Medi Ambient, María Ángeles Ureña, l’ex-president de la Diputació de València, Fernando Giner, i l’ex-regidor de l’Ajuntament de València, Miquel Domínguez. I en qualitat d’investigat, compareixerà el vice-president de Vaersa, Felipe Espinosa Bolaños. Per les irregularitats en la visita del papa ja han passat pel jutjat vuit investigats. Entre ells, l’ex-president de la Generalitat Francisco Camps, el bisbe auxiliar de València, Esteban Escudero, i l’ex-president de les Corts, Juan Cotino. El jutjat investiga si les adjudicacions de la fundació es van fer sense respectar les normes generals de contractació, sense concurs ni concurrència públics.

Més per Mallorca convoca una assemblea per rebaixar la tensió interna. Més per Mallorca ha convocat dilluns una assemblea en què espera arribar a un acord de consens, després de la decisió presa per la direcció per la qual ni Fina Santiago ni Vicenç Vidal no seran consellers en el nou Govern ni Miquel Ensenyat senador autonòmic. Antoni Noguera, membre de la comissió executiva de Més, ha explicat que treballarien de manera positiva per arribar a un acord i transmetre un missatge de tranquil·litat a la militància. L’ex-batlle de Palma ha recordat que s’havia de mirar per l’interès general del partit, que es corresponia amb l’interès general de les Illes, i ha dit que tothom tindria un paper protagonista a Més, en referència als consellers exclosos del futur executiu.

Andorra i Catalunya reforçaran la cooperació. El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, Alfred Bosch, i la ministra d’Afers Exteriors d’Andorra, Maria Ubach s’han reunit per tractar diverses qüestions sobre les relacions entre ambdós territoris en el marc de l’acord de col·laboració entre el govern del Principat d’Andorra i el govern de Catalunya, signat el gener del 2009. Ubach i Bosch, que han celebrat les tradicionals bones relacions existents entre tots dos territoris, han comentat els acords administratius en els àmbits de la salut, l’educació i l’ensenyament superior, el medi i el patrimoni natural, l’esport i el desenvolupament econòmic, i totes les qüestions sobre les relacions transfrontereres. La ministra i el conseller de la Generalitat també han parlat dels àmbits de col·laboració existents en la promoció i la projecció exteriors de la llengua i la cultura catalanes que comparteixen Andorra i Catalunya.

LA XIFRA
40 milions d’euros en ajuts al sector del cítric ha aprovat el govern espanyol, després de les protestes que hi ha hagut del sector, especialment el valencià.

TAL DIA COM AVUI
El 28 de juny de 1969, fartes de contínues batudes, vexacions i detencions arbitràries per part de la policia, les persones que eren al bar Stonewall van començar una revolta contra els agents que acabà amb disturbis al barri de Greenwich Village de Nova York. Des d’aleshores, el 28 de juny es commemora el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb