Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Una setmana després de l’empresonament de mig govern i vint-i-quatre dies després de l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell; el vice-president, Lluís Guinó; la secretària primera, Anna Simó; el secretari tercer, Joan Josep Nuet; la secretària quarta, Ramona Barrufet; i l’ex-vice-president, Lluís Coromines, acudeixen avui al Tribunal Suprem espanyol a declarar, acusats de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. Els ha citats el magistrat Pablo Llarena, una setmana més tard que no era previst, perquè la setmana passada els havia citats amb un marge de tan sols vint-i-quatre hores.

Aleshores, el magistrat del Suprem va decidir que durant aquesta setmana la policia espanyola els vigilés en tot moment. Això no ha estat cap novetat, si tenim en compte que aquests membres de la mesa i diputats del parlament elegits democràticament ja havien estat vigilats i seguits anteriorment. Els sis polítics catalans van haver de facilitar un domicili i un número de telèfon, que la policia ha fet servir per tenir-los localitzats. La visita dels membres de la mesa a Madrid la setmana passada va quedar tenyida pels insults i l’assetjament que van rebre a l’arribada a l’estació de tren d’Atocha Anna Simó i Joan Josep Nuet. En canvi, la tornada a Sants va ser un bany de suport i crits favorables a la llibertat.

Tres jutjats per a una mateixa causa
La declaració dels sis encausats per la justícia espanyola a petició del fiscal es fa enmig d’un debat judicial i polític sobre quina jurisdicció ha d’ocupar-se de les causes obertes per un mateix presumpte delicte de rebel·lió. Actualment hi ha tres processos judicials en marxa pel mateix cas. El primer, del qual s’ha acabat la fase d’investigació i s’ha aixecat el secret de sumari, es fa al jutjat número 13 de l’Audiència de Barcelona. El segon, a l’Audiència espanyola, a Madrid, i va a càrrec de la magistrada Carmen Lamela, que és qui ha enviat els presidents d’Òmnium i l’ANC i vuit consellers del govern a la presó sense fiança. I el tercer és el que porta el magistrat Llarena al Suprem i que actualment acusa Forcadell i els altres cinc membres de la mesa del parlament perquè tenen la condició d’aforats com a integrants de la diputació permanent (l’òrgan de govern i de decisió de la cambra una vegada el parlament s’ha dissolt).

Un debat jurídic amb conseqüències polítiques
A Madrid, actualment, hi ha un debat jurídico-polític sobre la necessitat d’agrupar les tres causes en una de sola: el delicte de rebel·lió no permet de jutjar separats els presumptes rebels perquè es considera un fet no escindible penalment. Aquesta és l’opinió del president del Suprem, Carlos Lesmes, que defensa que totes les causes siguin assumides pel seu tribunal i, concretament, pel magistrat Llarena. Segons la premsa de Madrid, aquesta opció també és vista amb bons ulls pel govern espanyol, que, externament, diu que no li pertoca de valorar els afers judicials. Els habituals dels tribunals espanyols diuen que el Suprem té una actitud més conservadora i menys agressiva o, en termes jurídics, més ‘garantista’ que no l’Audiència espanyola. Això explica –diuen– que la setmana passada el jutge Llarena donés una setmana als acusats de la mesa per a preparar les seves declaracions i que la magistrada Lamela, en canvi, hagués denegat aquest temps als acusats del govern i els hagués enviats directament a la presó.

Sigui com sigui, l’agrupament de les causes tampoc no és cap acció immediata, i les conseqüències d’aquest canvi de mètode podrien trigar encara dies o setmanes més. De moment, l’Audiència espanyola ha de resoldre el recurs presentat pels advocats del vice-president i dels consellers del govern contra la presó preventiva que es va dictar la setmana passada. Ja va resoldre de manera desfavorable el recurs de l’advocat de Sànchez i Cuixart. Segons fonts del món judicial espanyol afirmen que si el cas es concentra en mans de Llarena al Suprem pot obrir-se la porta a la sortida de la presó dels deu acusats de sedició i rebel·lió per l’estat espanyol.

L’impacte de la justícia belga
En aquest sentit, els coneixedors del jutge i dels mecanismes del Suprem consideren que  és molt probable que no s’apliquin unes mesures preventives tan greus contra Forcadell i els cinc membres de la mesa que declaren avui. També s’hi afegeix la decisió que va prendre la justícia belga per al cas de la petició d’extradició del president Puigdemont i els quatre consellers que l’acompanyen a Brussel·les. El fet que no fossin retinguts per la justícia belga i que mantinguessin la llibertat amb la condició de no abandonar el país i ser localitzables també ha marcat una diferència de garanties processals amb la justícia espanyola que no es pot desmerèixer. De fet, hi ha veus del món de la justícia i la política espanyoles que fan córrer que seria millor que els presos polítics poguessin fer campanya electoral per al 21 de desembre si els partits els col·loquen a les llistes.

D’una manera o una altra, la decisió que prengui el magistrat del Suprem després de les declaracions d’avui de Forcadell i els altres cinc acusats pot marcar el to de l’ofensiva judicial contra la República Catalana i els polítics que van encarrilar el mandat popular de les eleccions del 27 de setembre de 2015 i del referèndum de l’1 d’octubre d’enguany.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.