Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El mític bar Cristal, a la plaça d’Espanya de Palma, tornarà a obrir aviat. Una família vinculada a negocis de la restauració ha decidit de reobrir el local amb el seu nom històric gairebé quatre anys després d’haver estat substituït per un altre bar, el Rebost, que arran de la covid no es pot fer càrrec del lloguer.

El Cristal ha estat durant dècades un dels espais més emblemàtics de la plaça d’Espanya de Palma. A la terrassa hi han segut els ciutadans més anònims, juntament amb gernacions de turistes, però també va ser el punt de trobada de bona part de la intel·lectualitat mallorquina i de molts periodistes i entrevistats.

Fa quatre anys, els amos del bar decidiren de deixar d’explotar-lo perquè no van arribar a cap acord amb la propietat del local, que els havia apujat el preu del lloguer desorbitadament. D’aquesta manera, es tancava un capítol de la història de la restauració a Mallorca i es palesava una de les tragèdies més absolutes d’aquests darrers anys a Palma: la gentrificació. El tancament del bar anava lligat a un augment desorbitat dels pisos de lloguer turístic que ha foragitat molts ciutadans de Palma i l’ha convertida en una ciutat només per a estrangers, però també amb una inflació desorbitada dels preus dels locals comercials que ha canviat de manera radical la fesomia de la ciutat a mesura que els contractes de lloguer anaven vencent i els propietaris passaven a demanar autèntiques fortunes als negocis, els quals acabaven tancant i essent substituïts per grans marques.

El tancament del bar Cristal va ser la demostració gràfica que ningú no era a recer de la tempesta. Ningú no sap exactament quant es pagava de lloguer pel local ni quants diners se’n paguen ara, però segons la premsa de Palma el lloguer és d’uns 20.000 euros mensuals, una autèntica bestiesa per a un establiment que viu sobretot de consumicions moderades: cafès, entrepans, refrescs, cerveses i variats eren la principal oferta per als consumidors.

El substitut, el Rebost –que manté dos establiments més a Palma i que abans de la pandèmia tenia una concessió en un dels interiors de la terminal de l’aeroport de Son Santjoan– no va aterrar amb bon peu. A les xarxes socials s’havia promogut una campanya contra l’establiment i molts antics clients del Cristal vetaren els nouvinguts. Però com que el turisme no hi entén, en sentimentalismes, la terrassa sempre era plena de gom a gom. Ara, no han pogut vèncer la crisi sanitària derivada de la covid-19 i les mesures restrictives del govern per a lluitar-hi en contra. Obrint només la terrassa i amb restriccions horàries, i per molt que hi hagués hagut un acord per a rebaixar el preu del lloguer, el negoci no ha bastat per a mantenir-se en un local privilegiat, on s’havia especulat amb la possibilitat que hi aterrés una companyia telefònica.

Interior del bar Cristal

Ara caldrà veure com reacciona el públic amb aquesta reobertura, que promet de retornar l’aroma clàssica a aquest local de Palma.

Aprofitant l’avinentesa, i essent perfectament conscients de la necessitat del suport que cal donar als nostres restauradors, us proposem una ruta per alguns dels bars i cafès imprescindibles que s’han de conèixer a Palma.

Bar Bosch

A la plaça de les Tortugues (oficialment anomenada Joan Carles I) hi ha aquest bar mític de Palma que va obrir el 1936 i que ara tot just acaba d’estrenar un restaurant al pis de sobre. Diuen que s’hi fan els millors llonguets de tot Palma (coneguts a l’establiment amb el nom de “llagostes”) i tot i que és cert que fa anys que s’ha omplert de turistes, hi ha una quantitat de mallorquins molt notable. Escriptors, artistes, pintors, músics, tots han tingut la seva tertúlia al Bosch, considerat un dels establiments amb més nivell intel·lectual de la ciutat. La terrassa del local ha aparegut en nombroses novel·les. A banda les llagostes, també són força recomanables els variats. No hi ha els preus més barats del món, però tenint en compte la situació i la qualitat del producte no són exagerats. Per als mitòmans: Joan Miró, Robert Graves, Errol Flynn i Ava Gardner han berenat a la terrassa.

 Cafè Moderno

Plaça de Santa Eulàlia. El cafè Moderno ja no és com fa anys, quan es va convertir en un punt de trobada important de la intel·lectualitat antifranquista de Mallorca (i també de la franquista). D’aquelles tertúlies literàries en un interior acollidor, ara s’ha passat a un bar que va clarament acarat al turista, tant pels preus com per l’atenció, que a la terrassa és especialment lenta. Així i tot, és un d’aquests espais que no es poden deixar de conèixer, per la història que amaguen i perquè la proximitat a l’ajuntament fa que sigui un dels espais que visiten sovint els regidors, funcionaris i forces vives. Diuen que més d’un acord de plenari municipal s’ha cuinat aquí, tot fent un cafè…

Bar Tony

Plaça de Santa Eulàlia. No té la comoditat ni l’elegància del Moderno ni li cal pas. El bar Tony és un dels de tota la vida, on el cafè se serveix en got de vidre, els llonguets calents fan salivera només de pensar-hi i la parròquia és formada sobretot per funcionaris de l’ajuntament i alguns botiguers que s’escapen una estona a entretenir la gana fins a l’hora de dinar. Un preu imbatible i la simpatia marca de la casa fan que sigui una de les millors opcions del centre de Palma. I sí, és cert que l’entrada fa pensar més en un club privat que no en un bar, però no en dubteu: passeu, passeu.

Bar Tulsa

Plaça del comtat del Rosselló. Va obrir el 1951 i l’actor Xesc Forteza en va ser un dels clients habituals. Deu el nom a un film que es projectava llavors en un cinema de la vora, i la popularitat a la proximitat al mercat de l’Olivar, que el nodreix de bons productes. Bons entrepans i variats constitueixen una de les principals ofertes d’un bar que s’omple (quan no hi ha pandèmia) els dies forts de mercat, especialment el dissabte al matí. També hi ha molta parròquia habitual de la zona.

Bar Savoy

Costa d’en Brossa. Un altre d’aquests locals de tota la vida on els entrepans són l’estrella, perquè en molts de casos els serveixen amb trempó. Els de truita de patates són una de les especialitats de la casa i, com que avui dia costa trobar una truita decent, augmenten el valor exponencialment. I atenció, els preus que en aquesta zona de Palma fiblen si els locals tenen disseny d’Ikea i sucs vegetals, aquí es mantenen dins una normalitat que hauria de durar molt de temps.

Cafè Can Martí

Carrer de can Sales. Especialitzat en esmorzars, el cafè s’hi serveix en got de vidre i els preus són força correctes tenint en compte la proximitat de la zona de Jaume III. Hi ha dies que, a primera hora del matí, es poden veure les restes dels darrers noctàmbuls que es mesclen amb els primers matiners. Història viva del Puig de Sant Pere, cal recordar que ben a prop d’aquí, al carrer de Sant Llorenç, és on va néixer el poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel i que al segle XVIII la zona era plena de tavernes de pirates i corsaris per la proximitat de les Drassanes. No us en deixeu escapar l’entrepà de pica-pica (abans de la covid, cada dijous al matí).

Bar Mónaco

Carrer de Nuredduna. És la més gran de les incerteses ara mateix, perquè va anunciar que tancava, amb el dubte si fóra definitiu. El Mónaco va obrir fa noranta-cinc anys com a cabaret i va ser un establiment tan singular que va arribar a acollir una barberia a dins. Ara es destacava per uns menús excel·lents a migdia i per uns bons entrepans a l’hora d’esmorzar. Parròquia de la barriada i alguns treballadors de la seu central de l’ONCE, que és força a prop, i també de la seu central de la Banca March. Esperem que el tancament sigui temporal.

Bar Gost

Plaça de Pere Garau. Una de les barriades en més transformació de Palma, per la gran pressió migratòria, ha sabut conservar aquest bar com un dels més emblemàtics de la plaça. Els variats són cosa de gran cas, i també la barreja de la parròquia. El dimarts, el dijous i el dissabte, dia de mercat de pagès a la plaça, s’hi pot trobar una nodrida representació de pagesos vinguts de tota l’illa i de venedors gitanos que carreguen forces abans de muntar la paradeta o quan l’han plegada. La resta de dies és molt més tranquil.

Bar La Llubinense

Carrer de Pere Llobera. Els menús complets a migdia a nou euros són un reclam de primer ordre en una de les barriades amb més pressió demogràfica de Palma i amb rendes per sota de la mitjana, però el gran atractiu del local són els variats (i en menor mesura els llonguets dels berenars). Bar mític al barri de Pere Garau –l’única competència real que tenia era el bar El Porvenir, de gran memòria, a la plaça del tinent coronel Franco, que va ocupar una entitat bancària–, és una de les garanties de bons variats a la zona, juntament amb el bar Gost i amb els bars de dins del mercat. Parròquia d’habituals del barri i de placers del mercat.

Bar Mavi

Carrer de 31 de Desembre. Més de seixanta anys d’història són un dels atractius d’aquest bar que és alhora un temple gastronòmic de primer ordre. Els menús hi són realment econòmics, però el Mavi és conegut sobretot com a temple del variat. També es destaca el fet de donar suport a nombroses iniciatives culturals i pel fet d’acollir entre la parròquia una nodrida representació de joves amb inquietuds culturals que abans del confinament (i també quan s’ha relaxat alguna mesura) han orquestrat des d’aquestes taules interessants projectes culturals. Un clàssic que s’ha de conèixer.

I un afegitó. Tancarem la llista de deu bars imprescindibles amb un local molt diferent però obert de fa prop de tres segles: Can Joan de s’Aigo. Aquesta gelateria i xocolateria ha fet les delícies de generacions i generacions de mallorquins des del seu local mític al carrer de Can Sanç. Els anys més perillosos de ciutat antiga, quan la droga corria a balquena per aquests carrerons, era un dels pocs llocs que aconseguien de vèncer el recel dels palmesans i mallorquins en general a caminar per la contrada. Tenen dos locals més, un al carrer del Baró Santa Maria del Sepulcre, però sobretot el nou, a l’antic bar Triquet. El Triquet era un cafè autèntic de Palma; ara tot és molt net, polit i dolç, però aquí es jugava fort al truc i més d’un fins i tot hi va perdre les finques. Hi solien anar contrabandistes, estraperlistes i gàngsters locals amb negocis a la porta de Sant Antoni. Ara el més delictiu que hi ha són ensaïmades addictives.

Així doncs, caldrà veure fins a quin punt la pandèmia del coronavirus permetrà la supervivència d’aquests negocis i significarà una fita en la possible reversió de la gentrificació palmesana. Enguany s’ha demostrat que posar tots els ous al cistell del turisme ha estat una mala jugada per a l’economia balear, que s’ha ressentit d’una de les sotragades més grans de la seva història. Veurem si la covid s’ha aliat amb aquests bars de tota la vida que tant alegren la vida als residents habituals. Evidentment, la llista pot créixer molt més, sobretot si anem cap a les barriades o hi encabim bars més moderns amb propostes variades i establiments especialitzats en copes, però aquests són totalment fonamentals.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.