Una de les conseqüències més clares del procés d’independència ha estat la mobilització de solidaritat i de suport que ha generat a Catalunya Nord. Des de la custòdia secreta de les urnes per al referèndum del primer d’octubre i el pas dels membres del govern per Pesillà de la Ribera abans d’emprendre el camí cap a l’exili, ara fa poc més d’un any, fins a les mobilitzacions de la Diada que es faran avui a Perpinyà, Catalunya Nord ha tornat a aparèixer amb força al mapa polític dels Països Catalans. L’eix de la mobilització ha estat la denúncia de la repressió i el suport als presos polítics, que ha anat més enllà dels cercles polítics tradicionals del catalanisme i ha superat la frontera dels partits.

La prova d’aquest ressorgiment ha estat la inquietud de les autoritats espanyoles, que han provat d’aturar-lo de manera barroera i, fins i tot, contraproduent. La visita del president Quim Torra al batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, a final d’agost, va disparar les alarmes. Una visita que va servir per a normalitzar les relacions institucionals i durant la qual Pujol va signar el manifest de suport als presos polítics i exiliats impulsat pels batlles de Catalunya Nord. Pujol era el signant número cent i va signar amb un llaç groc a la solapa. L’acte va motivar una carta irada de l’ambaixador espanyol a França al batlle de Perpinyà recriminant-li que hagués rebut el president de la Generalitat i li hagués lliurat la medalla d’or de la ciutat perquè era una figura ‘anticonstitucional’. Pujol es va quedar ‘molt sorprès i molt xocat’ per la carta i va respondre a l’ambaixador que Torra era un president ‘elegit democràticament’. Qualificava la carta d’ingerència i es demanava: ‘Des de quan els càrrecs electes territorials hem de justificar-nos davant Espanya?’ Tot això, una persona que no pertany a cap partit polític nacionalista dels que hi ha implantats a Catalunya Nord, sinó que milita a la Unió per un Moviment Popular (UPM), que agrupa la dreta francesa.

Però més enllà de la visita institucional de Torra a Perpinyà, aquests darrers mesos també hi ha hagut gests significatius de polítics no identificats amb el catalanisme, que militen a les files socialistes o comunistes, o en el moviment La República en Marxa del centrista d’Emmanuel Macron. És el cas de la diputada Laurent Gayte, que va escriure al ministre d’Afers Estrangers francès, Jean-Yves LeDrian, per denunciar ‘el silenci escruixidor’ del govern sobre els successos a Catalunya i proposava que l’estat francès fes de mediador entre Catalunya i Espanya. Una de les coses més interessants de la pregunta de la diputada del partit de Macron és que remarcava que el referèndum no era autoritzat però s’havia fet sense violència, desmentint el relat que fan de l’1-O la justícia i el govern espanyols. Uns dies abans, la presidenta del Consell del Departament dels Pirineus Orientals, la socialista Hermeline Malherbe, havia fet una crida als càrrecs electes nord-catalans a mobilitzar-se per la democràcia al sud de Catalunya. Molt crítica amb l’orientació que havia pres el conflicte, la socialista va fer-los una apel·lació oficial a ‘unir i oferir la seva força’ per exigir la fi de la ‘violència policíaca’, l’alliberament dels dirigents polítics empresonats i exiliats i la represa del diàleg entre Madrid i Barcelona. Pocs dies després, de la façana del departament penjava una pancarta amb el lema ‘Pel respecte de les llibertats i els drets fonamentals’ escrit en català i en francès. Envoltant la pancarta, dos llaços grocs, un a cada banda. Aquest edifici cèntric, vora el Castellet, és al costat de la Prefectura, la representació de l’estat francès a Catalunya Nord. Una pancarta que no hi és pas, a moltes seus d’institucions catalanes del sud. Fins i tot, hi ha socialistes de fora de Catalunya Nord, com la presidenta de la regió d’Occitània, Carole Delgà, que s’han solidaritzat amb Catalunya. En un piulet recent, Delgà expressava el suport ‘a la mobilització dels electes dels Pirineus Orientals en la defensa de les llibertats fonamentals i de la llibertat d’expressió a Catalunya’.

La clau d’aquestes mobilitzacions la tenen la majoria dels batlles de Catalunya Nord, que van promoure i signar el manifest de suport als presos i exiliats. Presentat el 24 de juliol a Prats de Molló i amb una reacció sense precedents, anava signat per un centenar d’electes que manifestaven la seva solidaritat amb els representants municipals catalans del sud. El text va ser enviat al president de la república francesa, Emmanuel Macron, perquè tingués present que a Catalunya passaven coses a les quals ells no estaven acostumats, segons que va explicar Jean Paul Billés, batlle de Pesillà de la Ribera. Billés subratllava que els signants tenien una ideologia variada i que en cap moment no volien interferir en el procés d’independència de Catalunya, sinó que el document tenia l’objectiu de defensar drets bàsics com ‘la llibertat d’expressió, de reunió i la separació de poders’, i destacava que aquesta era una lluita ‘molt important’ per als municipis nord-catalans. El batlle de Pesillà la Ribera va reclamar que tot Europa es mostrés unànimement en contra de les vulneracions de drets fonamentals dels catalans per part de l’estat espanyol, perquè no es podien permetre.

Tota aquesta actuació institucional s’ha traduït també al carrer, amb un creixement de les mobilitzacions. A més de la presència de llaços grocs a molts municipis, el passat dimarts 30 d’octubre es va fer un acte de suport als presos polítics i als exiliats. Per als organitzadors, era un repte fer una mobilització entre setmana, però va ser un èxit. La plaça de la Victòria es va omplir d’estelades en un acte en què van participar el president Carles Puigdemont, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i el represaliat Jordi Pesarrodona. En el seu discurs, Puigdemont va apel·lar als llaços històrics que uneixen ‘nord i sud’ i va defensar que la República catalana es constituiria ‘de baix cap a dalt’ amb ‘tots els catalans’. A més, va animar a continuar els actes de suport al procés d’independència des del nord. Uns actes que tindran continuïtat avui amb la manifestació i l’acte polític convocats per celebrar la Diada de Catalunya Nord.

Per contrarestar aquesta onada de suport social i institucional, l’unionisme espanyol va provar de fer un acte en un hotel de Perpinyà el passat 26 d’octubre. Una entitat pròxima a Ciutadans, Empresaris de Catalunya, va fer una conferència i tan sols hi van assistir vint-i-cinc persones, de les quals vint hi havien arribat amb un minibús del Principat. Deien que l’objectiu era contrarestar la visita del president Quim Torra a Perpinyà i explicar que el procés havia perjudicat l’economia catalana. Però no ho van aconseguir.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb