Una de les reaccions que es van sentir més –i de les més sorprenents– a les eleccions del 21-D és aquella que deia que el procés independentista havia afavorit els partits de dretes i, en canvi, havia maltractat els partits d’esquerres. Un dels teòrics d’aquesta idea és Xavier Domènech, cap de llista de Catalunya en Comú, que acabades les eleccions va dir: ‘Són uns resultats que haurien de portar a una reflexió de les forces d’esquerres i progressistes.’ El fet és que amb els resultats a la mà, es pot assegurar que ja fa set anys que milloren els resultats dels partits d’esquerres al parlament català i en canvi empitjoren els dels partits de dretes. De fet, el 21-D les esquerres van obtenir el millor resultat dels darrers set anys. I això és així fins i tot si creiem, com creu Xavier Domènech, que el PSC és un partit d’esquerres i Junts Per Catalunya és un partit de dretes.

Algú podria qüestionar-ho, perquè l”esquerra’ del PSC ha pactat amb el PP el 155 i la reforma de la constitució espanyola en favor del deute. De fet, Miquel Iceta duia a llistes Ramon Espadaler, contrari a l’avortament, i el vice-president de Societat Civil Catalana, l’entitat espanyolista que es manifesta amb membres d’extrema dreta. En canvi, la ‘dreta’ de Junts Per Catalunya tenia de cap de llista a Tarragona tot un militant d’ERC i també anava a les llistes Pep Puig, de Som Energia.  Però sí, acceptem per un article que el PSC és d’esquerres i Junts per Catalunya és de dretes, i així podem veure que l’anàlisi de Xavier Domènech és erròni, fins i tot fent servir el seu llenguatge, el seu punt de vista i el seu marc mental.

Si assumim que els partits d’esquerres són PSC, Catalunya en Comú-Podem, ERC i la CUP, i els de dreta són Junts per Catalunya, Ciutadans i PP, el resultat electoral del 21-D diu que els partits de dretes guanyen amb 74 diputats (36 de Cs, 34 de Junts per Catalunya i 4 de PP) i els partits d’esquerres arriben a 61 diputat (32 d’ERC, 17 del PSC, 8 de CeC i 4 de la CUP).  Si comparem aquestes dades amb eleccions anteriors, veiem una evident  evolució a l’alça dels diputats d’esquerres: venim dels 48 diputats de fa set anys (2010), que pugen a 57 (2012) i ara a 61 (2017). (L’any 2015 ERC i CDC van anar plegats a Junts pel Sí.)

Pel que fa als diputats dels partits de dretes, segueixen una evolució contrària: han anat perdent pes des de l’any 2010, quan PP, CiU i Cs sumaven 83 diputats. El 2017 han baixat a 74. Per tant, amb les dades a la mà, podem afirmar que el procés independentista ha fet créixer el nombre de diputats d’esquerres i ha fet baixar els de diputats de dretes.

Aquest és el gràfic amb les dades des del 1980. Per ampliar la imatge, cliqueu-hi a sobre.

Distribució del Parlament de Catalunya entre partits de dretes i d’esquerres entre el 1980 i el 2017. El gràfic és de VilaWeb, a partir dels resultats oficials des de l’any 1980, que són ací.

Si observem les dotze eleccions al Parlament de Catalunya des de l’any 1980, veurem que els 61 diputats d’esquerres actuals del 2017 són el quart millor resultat de tots els temps, superat pels 74 del primer tripartit i de l’any 1980, pels 70 del segon tripartit, i pels 67 de l’any 1999. Els 61 diputats actuals dels partits d’esquerres superen els de molts comicis anteriors, i la majoria d’eleccions dels anys vuitanta i noranta.

Les esquerres unionistes baixen, les esquerres independentistes pugen
Els partits d’esquerres en conjunt milloren els resultats, però separadament no. La suma de les esquerres unionistes (PSC i comuns) perden escons des de fa anys i, en canvi, la suma d’esquerres independentistes (ERC i la CUP) en guanyen. L’any 2012 les esquerres independentistes sumaven només 24 diputats (21 ERC i 3 CUP) i eren superades per les esquerres unionistes, que s’enfilaven fins a 33 (PSC 20, ICV 13). Cinc anys després la truita s’ha capgirat i ara les esquerres independentistes són majoritàries, amb 36 diputats (32 ERC i 4 CUP) i les unionistes són minoria, amb 25 (17 PSC i 8 Catalunya en Comú).

En aquest país, durant quaranta anys, les esquerres han estat majoritàriament unionistes. Partidàries de quedar-se a Espanya. Això ara ha canviat: ara les esquerres són per primera vegada majoritàriament independentistes. Només cal veure’n l’evolució històrica.

Per ampliar la imatge, cliqueu-hi a sobre:

Evolució d’independentistes i unionistes als partits d’esquerres entre el 1980 i el 2017.El gràfic és de VilaWeb, a partir dels resultats oficials, que són ací.

La lenta decadència de PSC i els comuns en el curs dels anys, en contrast amb l’augment de les esquerres independentistes. Això sí que es pot dir: el procés ha fet que les esquerres siguin cada vegada més independentistes i menys unionistes.

El factor Esquerra
Si les esquerres milloren en conjunt és gràcies sobretot a Esquerra Republicana de Catalunya, que ha acabat essent el partit més votat de totes les esquerres. ERC ja va superar ICV l’any 1992 i va superar el PSC el 2012. I ara, el 2017, la suma d’ERC i la CUP supera la suma de comuns i PSC. Els independentistes d’esquerres han superat els unionistes d’esquerres. En el camp de la dreta, ha passat la contrària: la suma unionista, Cs i PP, mana en diputats, cosa que abans no passava.

L’àrea metropolitana
Aquesta pugna soterrada entre esquerres independentistes i esquerres unionistes es veu en tota l’esplendor en els resultats del 21-D. Dissabte passat l’Aravot va fer un reportatge extens i interessant sobre aquest fenomen, que es pot llegir ací: ‘Les eleccions sacsegen també el mapa de les esquerres‘. De fet, aquest 2017 les esquerres independentistes guanyen les unionistes també a la circumscripció de Barcelona. Aquí ERC i la CUP obtenen 21 diputats (18+3) i deixen enrere els 20 diputats de PSC i Comuns (13+7). L’any 2012, per exemple, a la circumscripció de Barcelona, PSC i ICV tenien 24 diputats (14+10) i ERC i la CUP només 15 (12+3).

De totes les dades que palesen aquesta victòria de l’esquerra independentista damunt la unionista, és ben il·lustratiu de comparar els resultats d’ERC i els comuns a l’àrea metropolitana de Barcelona. Impressiona veure segons quines dades. Per exemple, al Baix Llobregat ERC obté 92.645 vots i Catalunya en Comú – Podem, 47.823. ERC gairebé dobla els vots dels comuns al Baix Llobregat. Impensable fa pocs anys. Que ERC supera de llarg els comuns a l’àrea metropolitana també es veu a la ciutat de Badalona (ERC 22.566, Comuns 11.262), l’Hospitalet de Llobregat (ERC 20.733, Comuns 13.241), Cornellà de Llobregat (ERC 7.382, Comuns 5.761) i Viladecans (ERC 5.836 , Comuns 4.044). I al Vallès, ERC obté 25.524 vots a la ciutat de Sabadell i deixa els comuns a menys de la meitat, 11.407.

Finalment, si a Barcelona s’ha girat la truita, a la resta de circumscripcions la victòria dels independentistes en el camp de l’esquerra és demolidora. A Girona els independentistes d’esquerres tenen 5 diputats (4 ERC+1 CUP) i els unionistes només 1 (PSC). A Lleida els independentistes en tenen 5 (ERC) i els unionistes només 1 (PSC). I a Tarragona els independentistes en tenen 5 (ERC) i els unionistes 3 (PSC 2 i CeC 1).

Conclusions
Amb les dades a la mà podem afirmar que, tot i perdre, les esquerres aquest 21-D han obtingut el quart millor resultat en trenta set anys d’eleccions al Parlament de Catalunya. El procés no perjudica les esquerres, al contrari: des de l’any 2010 les esquerres en conjunt milloren resultats i sumades tenen més diputats, Passen de 48 el 2010 a 64 el 2017.

Les esquerres independentistes superen les esquerres unionistes: ERC i la CUP tenen més diputats que no PSC i comuns, també a la circumscripció de Barcelona. Els independentistes fan el sorpasso i des de l’any 2012, ERC és el partit majoritari en el camp progressista del parlament català. Aquestes eleccions amplia l’avantatge  i el 21-D en moltes àrees de l’àrea metropolitana gairebé dobla els vots dels comuns.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb