El premi Documenta es perd entre les vaques del Pla de l’Estany

Si el lector busca la paraula distòcia al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans trobarà la següent definició: ‘Evolució no normal, lenta, dificultosa i perillosa, del part.’. Si en canvi es busca la mateixa entrada a la Viquipèdia, trobarà una llarga entrada on s’expliquen múltiples motius i possibilitats d’aquestes complicacions. Una paraula pot contenir una definició tan asèptica i a la vegada amagar tot un món, cada un dels casos, cada una de les possibilitats, cada una de les circumstàncies, sigui qui sigui qui pareix, dona humana o animal.

Distòcia és el títol amb el qual ha guanyat el premi Documenta la Pilar Codony i ha aconseguit que el veredicte del jurat hagi arribat sense cap mena de dificultat en el part: feia molt temps que no hi havia unanimitat en el veredicte al qual han arribat Pau Vidal, Marina Espasa, Albert Forns, Josep Cots i Eugènia Broggi. El llibre veurà la llum el mes de març de 2022 i entrarà de ple en la campanya de Sant Jordi.

Haurem de veure com entoma la seva autora el pas a la fama, perquè de moment no té xarxes socials i viu una vida retirada al Pla de l’Estany en un mas amb animals. I és que Codony, que té trenta-tres anys, és veterinària d’animals de granja i la seva especialitat són els vedells. Segons podem llegir a la nota que ha fet arribar a l’editorial ‘va treballar amb vaques de llet una bona temporada (encara hi fa alguna feineta però, per desgràcia, el sector lleter se’n va en orris i estan plegant moltíssims ramaders petits, que era amb qui treballava més) i per això li ha estat  fàcil ambientar la novel·la en una granja de vaques de llet.

I és que l’obra està ambientada en una granja de vaques de llet i ovelles i segons explica el jurat, ‘l’obra guanyadora destaca pel ventall de personatges complexos i vivíssims que presenta, per la mirada íntima i valenta sobre l’avortament i la maternitat, per la representació  d’un món rural molt arran de terra i, sobretot, per fugir de populismes literaris i llocs comuns, per l’autenticitat del relat i per una escriptura àgil, molt llegidora, i una llengua genuïna, entenedora i naturalíssima, lluny d’artificis i pirotècnies embafadores’, és a dir, una obra arrelada, genuïna i que des de l’editorial asseguren que ‘s’ha de llegir i estem segures que agradarà molt’.

Veurem com la Pilar Codony, natural de Banyoles i actualment resident en un poble molt petit del Pla de l’Estany del qual no ha transcendit el nom, en un mas on també hi té animals, s’adapta a la nova realitat de ser l’escriptora jove més buscada del país fins que l’any que ve el Documenta en consagri una altra. De moment ella assegura que ‘Els animals són una part molt important de la meva vida; l’altra part, sense cap dubte, són els llibres, que m’han acompanyat sempre i em són imprescindibles’.