El Consell Nacional de la Lectura s’ha de reunir abans de final de juny per posar fil a l’agulla a la configuració del futur Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Serà una de les primeres feines que hauran de començar a desenvolupar ensems els nous consellers de Cultura i d’Educació i la Institució de les Lletres Catalanes. De moment, el pla va començar amb la constitució del Consell i amb un informe diagnòstic, que detallem tot seguit, que ha de servir de base sobre la qual treballar.

El Consell consta d’un plenari de 47 membres i de tres comissions principals: la de reconeixement nacional i internacional dels autors i la literatura catalana i occitana; la comissió del foment de la lectura; i la comissió del suport a la indústria del llibre. En principi, el 28 de juny s’hauria de reunir el plenari i, abans, cada una de les comissions, que han d’haver formulat propostes concretes sobre la diagnosi per començar a treballar.

Arxiu sonor i audiovisual

Una de les primeres actuacions previstes és la creació d’un arxiu sonor i audiovisual de la literatura catalana que començarà aquest 2021 mateix i que té com a soci preferent la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. La intenció és penjar aquest arxiu en una pàgina web específica que permetrà que el consultin tots els usuaris. De moment, ja hi ha hagut algunes veus que han demanat que s’hi incorporin enregistraments sonors d’altres emissores de ràdio i també les mítiques entrevistes i programes de TVE a Catalunya, de BTV i de la xarxa de televisions locals, per aconseguir de crear un arxiu audiovisual ben complet i que no es limiti només a autors morts.

Frankfurt 2022, una pedra a la sabata

Un dels envits als quals s’haurà de fer front de seguida (i les coses no sembla que pintin gaire bé) és la fira de Frankfurt del 2022. Espanya és la convidada d’honor i, si les coses fossin justes i equitatives, la literatura catalana hi tindria un pes molt important, com a mínim semblant al que va tenir la literatura espanyola quan la cultura catalana va ser la convidada d’honor el 2007 a la fira del llibre més important del món. Tots sabem que això no passarà i que no hi haurà cap mena de reciprocitat, tot i que l’Institut Ramon Llull ja ha anunciat al Consell que augmentarà les partides per a la traducció d’obres catalanes a l’alemany (un mercat ja consolidat des del 2007). Malgrat tot, sembla que la comissió organitzadora de la presència espanyola a Frankfurt ja ha engegat sense representants no castellans.

Quant al foment de la lectura, la Generalitat té previst de gastar 8 milions d’euros en la construcció i millora de les biblioteques fins el 2023, tot i que falta definir quines seran les actuacions concretes. Cal destacar que hi ha hagut un augment pressupostari per a les compres de documents de les biblioteques, que el 2019 es va situar en 2,4 milions d’euros, i de diaris i revistes que va arribar fins als 2 milions d’euros.

El programa ebiblio.cat

La pandèmia ha comportat un canvi d’hàbits que sembla que es mantindrà. Així, el programa ebiblio.cat, destinat al préstec de llibres digitals i que fins ara havia tingut una implementació modesta, va veure com es disparaven les peticions de préstecs durant el 2020. Durant la pandèmia, va créixer en un 336% el préstec dels 15.000 títols que té el servei. Es varen registrar 157.847 usuaris que es varen emportar 953.306 documents i que han fet que per al 2021 hi hagi prevista una inversió de 700.000 euros per a la subscripció de nous documents. El servei de biblioteques organitza cada any més de 25 cicles diferents, una altra dada significativa.

Sobre el servei d’adquisicions de biblioteques (SAB), que permet la compra de fons cada any per a renovar el material que es posa a l’abast de l’usuari i incorporar les novetats, cal dir que en el sistema públic es varen comprar el 2020 un total de 10.190 títols, dels quals més de 6.500 corresponien a títols d’autors catalans (un poc més del 65%). Això garanteix una biodiversitat correcta a les biblioteques públiques i una convivència entre la producció feta pels autors de casa i les traduccions.

Fracàs de la campanya “Fas 6 anys”

En canvi, la campanya “Fas 6 anys, tria un llibre”, perquè tots els nens que fan sis anys triïn el llibre que vulguin a qualsevol llibreria del país, no ha acabat de funcionar. En aquest cas, les xifres són totalment decebedores. Aquest darrer any, només han comprat llibres 37.485 infants, amb la qual cosa no s’arriba ni al 50% dels qui haurien hagut de beneficiar-se de la campanya. Quant a la diversitat, s’han comprat 6.732 títols de 405 editorials diferents. Caldrà que la comissió pertinent analitzi molt bé les causes d’aquest fracàs i quina és la tipologia de famílies que han prescindit de la campanya de la Generalitat. En principi, tot fa pensar que no s’ha arribat bé als col·lectius més vulnerables, sigui per dificultats idiomàtiques per a fer arribar el missatge, sigui per falta d’hàbits de visitar aquests establiments per part dels pares.

Objectius del pla lector

Quins són els principals objectius del pla lector? El primer i més important serà trobar una fórmula per a incrementar el nombre de lectors del país i per a equilibrar els lectors habituals en català i els lectors en castellà. A partir d’aquí, vindran desafiaments concrets i sectorials. S’haurà d’arreglar el gran desgavell que hi ha hagut en el programa “Els autors a les aules”. Fins ara, els escriptors que participaven en aquest servei –que, en definitiva, garanteix la presència d’escriptors als centres escolars– cobraven els seus emoluments per mitjà de la Institució de les Lletres Catalanes. Ara, però, la gestió ha passat a dependre d’Educació i hi ha hagut un daltabaix comptable i econòmic de primer ordre amb endarreriments molt greus i multiplicació de la paperassa.

Els escriptors també han demanat de tenir més drets i capacitats de decisió. Per exemple, Anna Manso, representant d’Escrivim, va demanar que les institucions oferissin ajuts directes per a la formació en autopromoció, creació de pàgines web i ús de xarxes socials, a més de poder participar directament en les fires internacionals. A què respon aquesta demanda? Doncs, molt senzill, molts autors han vist com les seves editorials cada vegada destinen menys diners a la promoció o els concentren en els autors estrella i per això volen tenir eines per a competir. D’altra banda, molts han renunciat a tenir agents literaris i volen gestionar ells mateixos la venda dels seus drets a l’estranger amb igualtat de condicions i de manera directa i demanen a l’administració que els ajudi igual, en condició de primers productors de la matèria primera que engega la indústria del llibre: el text.

Incertesa política

Tot i això, sobre el Pla Lector hi planen dos interrogants encara molt més greus que els objectius que ha d’encarar. El primer és la incertesa política. Fa molts anys que es parla de plans i de diagnosis del sector i de comissions i treballs, però que a l’hora d’executar-los no es concreten en res. De l’altra, la incertesa política i els canvis sovintejats de responsables del Departament de Cultura aquests darrers anys no han ajudat gens a posar-lo en marxa i caldrà veure com entomen el desafiament els nous responsables institucionals. I encara dos fets més, calen diners per a continuar avançant tant en la diagnosi com en la solució dels problemes detectats, i per això cal un pressupost ferm i, encara més, que l’acció en favor de la lectura sigui realment transversal de tot el govern i de tots els departaments, que hi haurien d’aportar diners complementaris més enllà del 2% de pressupost que ha de tenir el Departament de Cultura com a objectiu en el pressupost vinent.

De moment, tot fa pensar que el més calent és a l’aigüera. Cal definir els nous lideratges del pla, el pressupost i, sobretot, la implicació de tot l’executiu i de la resta d’institucions. Fins ara, s’ha vist que l’augment de lectors és quelcom que queda molt bé com a objectiu programàtic però mai com a objectiu executiu. Potser perquè els lectors, la literatura i les humanitats fan por als governs, com demostren tots els plans d’estudis actuals. Perquè encara hi ha dues peticions més dels escriptors: d’una banda, que es posi fi d’una vegada a la socialització dels llibres a les aules i es fomenti la biblioteca personal com a base de la creació de futurs lectors, i d’una altra, el retorn de les assignatures de literatura a partir de primer d’ESO obligatòries per a tots els alumnes fins a batxillerat desvinculades de les de llengua. Al pla, i a les seves comissions, se li gira feina de valent si vol arribar a bon port i vol servir per a alguna cosa més que per a posar sota un mateix paraigua tot el que es va fent en diferents departaments en aquesta matèria. Caldrà fer moltes coses i innovar, caldran molts més diners i, sobretot, caldrà creure que es vol realment un país lector i que això és feina de tots els departaments.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.