La passejada sensorial pels boscs dels Països Catalans que proposa el doctor Martí Boada

  • 'Fruits del bosc dels Països Catalans' és una compilació il·lustrada dels fruits més coneguts dels nostres boscs amb una descripció de l'entorn i de les utilitats

VilaWeb
Esperança Camps Barber
02.06.2024 - 21:40
Actualització: 03.06.2024 - 10:34

El doctor Martí Boada és el senyor dels boscs, un obrer forestal, diu. Coneix tots els del món, els escolta i els estudia, ha fet centenars de projectes d’investigació i de divulgació, té més de cent llibres publicats i desenes de premis que reconeixen la seua tasca. Diu que fa poc que s’ha curat un refredat molt fort, amb principi de pneumònia, amb un xarop fet de pinya d’avet, com li va mostrar sa mare que es feia. Ara, el doctor Boada torna als boscs de casa amb un llibre que és una mà estesa a la possibilitat d’una passejada entre faigs, avellaners o tapereres. És la possibilitat de ser i de fer memòria. La possibilitat de cuinar un pollastre farcit de prunyons i pinyons amb cava brut o unes nespres rostides. I de saber que una bona tenora ha de ser feta de fusta de ginjoler. De mirar el mapa dels Països Catalans i veure on creix un determinat arbre que pensàvem que era únic al nostre redol. Aquesta és la quotidianitat de la passejada física i sensorial pels fruits del bosc. De tocar-los, d’oldre’ls, d’estimar-los i, sobretot, de reconèixer-los i saber-ne dir el nom, el cognom i la resta d’elements que n’han de completar la filiació.

Fruits del bosc dels Països Catalans, editat per Efadós, amb unes il·lustracions delicioses del col·lectiu ICRA, posa a les nostres mans quaranta-set fruits que podem trobar a prop de casa. El llibre és, en realitat, una connexió feta amb quaranta-set baules, perquè els nostres pares i els nostres avis també els trobaven, aquests fruits. Ells, fills de generacions que encara van viure vides en què el contacte amb el bosc no era tan llunyà com ho és per a molts dels habitants de les grans ciutats, saben el nom i el cognom d’aquests fruits. Com saben el nom de l’arbre o de l’arbust d’on surten, i quina utilitat tenen i com es poden cuinar, i quins animalons se’n serveixen i a la vegada els serveixen per a escampar-ne, si cal, la llavor. I en saben el nom, que a vegades no és el mateix si viuen al País Valencià o a les Illes.

I així, amb les emocions convocades, apareix el chamaerops humilis o margalló o garballó, que a Menorca es coneix com a garbó. Martí Boada ho remarca al llibre, ara és una espècie protegida i considerada en perill d’extinció, però fa anys, als infants de Menorca, el dia de Sant Antoni ens regalaven un manat de dàtils i un garballó que, ens deien, era el que menjava el sant al desert. Pelar-lo era una tasca complicada i s’havia de fer amb una eina que tan sols podien emprar els pares. A poc a poc anaven llevant les fulles més dures fins que apareixien les fulloles més blanqueres i tendres, que ens menjàvem amb delit.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Maduixera, maduixa (il·lustracions: ICRA).
Esparraguera, espàrrec (il·lustracions: ICRA).
Cirerola, grosella(il·lustracions: ICRA).
Alzina, gla (il·lustracions: ICRA).

“La idea no és fomentar la recol·lecció sinó el coneixement, és a dir, el sentit que té conèixer l’entorn immediat, que ha sigut històricament molt important. El tema és que sempre expliquem l’entorn dels boscs del punt de vista botànic, però és clar, el bosc és molt més que això”, diu Martí Boada en conversa telefònica amb VilaWeb. I després amplia i arrodoneix la idea. “En un bosc hi ha una biologia i una física del bosc, i una química del bosc, hi ha un ús social…” Són, com explica a la presentació del volum, les espècies més comunes i usades popularment encara avui.

I de tot això en parla en aquesta passejada llibresca pels marges farcits d’esbarzers o les tanques clapades d’ullastres vinclats pel vent, o de pins pinyers o de prunyons, que també és una festa de la llengua perquè pronunciar aquests mots convoca tot d’emocions que eren recloses en algun departament polsós i amagat del cervell. El lèxic amb què descriu cada element és un goig per la precisió descriptiva que brinda. A més, al final del volum hi trobem un glossari per acabar d’entendre les explicacions i per a fixar mots que potser ja són enterrats molt avall de la memòria. No debades, els humans ens quedem en la superficialitat que Boada corregeix amb una certa gràcia. “Hi ha tòpics equivocats com això de l’enamorat desesperat que agafa una margarida i la va desfullant, m’estima, no m’estima… Doncs això que arrenca no són les fulles ni són els pètals, són les lígules. Per tant, s’hauria de dir que l’enamorat desesperat ‘desligula’ la flor. No ho diu ningú. És una mica còmic”, diu.

Cada vegada que parlem, Martí Boada cita Ramon Margalef, a qui considera el seu mestre. I, en aquest cas, ho fa per parlar de la importància de saber on som i què ens rodeja. “Hi ha un principi que per a mi és molt important, relatiu a la natura, que és el principi de Margalef que diu que una persona ben informada sempre multiplica, però que una persona mal informada, com a mínim, resta. Pràcticament no coneixem els nostres boscos. Ens hem analfabetitzat, no sabem com interpretar-los. Sabem com interpretar una poesia o una fórmula, però no el bosc”, diu. I aquesta és una de les funcions d’aquest llibre tan bell i comprensiu, donar eines per a entendre, per a interpretar i per a fixar el llenguatge.

El miracle de la fotosíntesi

Els boscs, que són tan físics, tan inabastables a escala humana, són química. D’ençà que la llavor germina i neix un arbre, fins que es morirà de vell haurà fet tot un seguit de processos químics. Més de set-cents, diu Martí Boada. I tot això, al marge dels humans, és clar. “El bosc és com un microorganisme viu, superviu, aquests boscos nostres i de tot arreu funcionen gràcies al gran miracle que és la fotosíntesi. Gràcies a l’energia del sol que els posa en marxa, i això, per sort, no ho controlem els humans.”

Com a éssers vius que són, els boscos creixen i es fan grans, tendeixen a ocupar més espai i a pesar més. Al Principat, unes cinc tones per hectàrea i any. I en aquest procés, els fruits tenen un paper molt important. Del punt de vista de l’estratègia evolutiva, són vitals per als arbres. “Són gustosos i atractius, amb colors bonics perquè necessiten ajuda per a reproduir-se. Si el fruit cau per la gravetat, cau a terra verticalment, a sota de l’arbre mare, i té poques esperances de reproduir-se. Per això ha de ser atractiu i gustós perquè un animal l’ingereixi i faci el desplaçament horitzontal i se l’emporti a dos o tres quilòmetres més enllà. Aquesta és una estratègia per a afavorir la dispersió i la perpetuació de l’espècie.”

Al llibre hi ha fruits del bosc, estrictament i uns altres que són propis de l’hort. Diu el doctor Boada que s’han escapat del conreu. “Alguns són de conreu que s’han expansionat i uns altres són del bosc i nosaltres els hem domesticat.”

Podeu comprar Fruits del bosc dels Països Catalans de Martí Boada a la botiga de VilaWeb

Codonyer, codony (il·lustracions: ICRA).

Codonyer, codony (il·lustracions: ICRA).

El llibre, diu Martí Boada, té una voluntat divulgadora que no deixa de banda cap dels aspectes relacionats amb els boscs, i és ancorat en la creença que la natura no es pot separar de la cultura, tal com feien els clàssics.

La conversa amb Martí Boada llisca i, com dins un bosc poc esclarissat trobem caminois que potser ens allunyen una mica de l’objecte d’aquesta peça, però que ens endinsen en el moll de l’os de tot plegat. Parlem de com l’emergència climàtica canvia la fesomia dels boscos. Fa més de quaranta anys que el seu grup de recerca els observa i en data tots els moviments. “La brotada dels arbres de fulla caigudissa ara s’avança entre trenta i quaranta dies. La floració, que això és la fenologia, també és aproximadament uns quinze dies abans. Hi ha una alteració molt i molt imperant.” I això és, a parer de Martí Boada, un indicador de molta qualitat del canvi climàtic. Un indicador millor que els que tenen els meteoròlegs. “Les millors dades del canvi climàtic publicades a revistes d’impacte de tot el món són les que ha fornit el mestre Pere Comas, de Cardedeu, que durant cinquanta anys va documentar a l’escola les primeres floracions de tot, l’arribada de les orenetes, els primers cants nupcials dels pinsans…” I aquestes dades les ha treballades l’ecòleg Josep Peñuelas, que és un dels referents del canvi climàtic més notoris d’Europa.

Com diu Antoni Bassas al pròleg, cal agrair a Martí Boada haver recopilat aquest catàleg de fruits del bosc, haver-los posat el nom i haver-nos ensenyat quin és el profit que en podem traure encara.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor