El parlament reprova l’ex-president Pujol pels diners a Andorra

  • Els ple aprova les conclusions de la comissió d'investigació contra el frau i denunciarà a la fiscalia les incompareixences de càrrecs públics

VilaWeb
ACN
21.07.2015 - 19:02
Actualització: 22.07.2015 - 22:03

El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta tarda les conclusions de la comissió d’investigació sobre el frau i l’evasió fiscal i les pràctiques de corrupció política i ha reprovat l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol pels diners familiars amagats a Andorra durant 34 anys. Després de 30 sessions, 77 compareixences i 150 hores de comissió, els partits han aprovat conclusions sobre els formats de les comissions d’investigació, la corrupció política i el frau fiscal en general i sobre casos concrets de corrupció, entre els quals han destacat els de la família Pujol Ferrusola.

De les gairebé 397 conclusions aprovades en la comissió, avui se n’han aprovat 389. D’aquestes, dues feien referència al president de la Generalitat, Artur Mas, en les quals ERC s’havia abstingut en comissió i aquest dilluns hi ha votat en contra, impossibilitant la seva aprovació. En una, que s’ha llegit en veu alta, es deia que en la seva compareixença a la comissió, Mas havia donat a entendre que sabia que el seu pare tenia diners irregulars a Liechtenstein mentre ell era conseller de la Generalitat; l’altra conclusió era que les relacions d’amistat dels fills de Jordi Pujol i alguns càrrecs del govern, tant en la primera etapa de CiU com en l’actual, ‘poden haver estat aprofitades per generar negocis sota l’empara dels més alts càrrecs del govern’.

L’altra conclusió que s’ha llegit en veu alta, i que sí que s’ha aprovat, ha estat la reprovació de Jordi Pujol ‘amb motiu d’haver mantingut amagat de les autoritats tributàries corresponents i per tant sense tributar durant 34 anys, uns recursos en entitats bancàries de l’estranger’.

També s’ha aprovat que Pujol mereix ‘una reprovació especial’ per no haver aclarit perquè no va parlar de la seva fortuna a Andorra fins el 2014, i no ho feia quan va deixar de ser president el 2003. També li retreu el fet de no haver declarat que va heretar un immoble a Premià de Mar (Maresme) fins el 1985, quan ja havia prescrit l’impost de successions, recordant, a més, que aquest impost és gestionat per la Generalitat.

Altres conclusions aprovades han demanat a la família Pujol que aixequi el secret bancari, i han denunciat els negocis del seus fills amb administracions públiques o empreses relacionades, a més del benefici d’aquestes empreses per estar vinculades a entorns de CiU.

Una altra reprovació ha estat pel ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, per la seva ‘manca de col·laboració’ amb la comissió, la manca de resultats en la lluita contra la corrupció i l’ús ‘partidista’ de les seves actuacions en els casos de corrupció. També ha estat reprovada la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, per no haver comunicat a la justícia els fets delictius que va conèixer al famós dinar de La Camarga, i l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos.

Entre les conclusions aprovades destaca la introducció a l’escola de matèries i continguts ètics i de lluita contra la corrupció, l’establiment de codis ètics i controls interns dins dels partits, mesures en el tractament periodístic dels casos de corrupció, la supressió dels paradisos fiscals,

Igualment, s’ha reprovat la gestió de la Conselleria d’Empresa i Ocupació en el cas de les ITV, però els vots d’ERC i CiU han impedit aprovar dues conclusions basades en el sumari del cas, que apunten que Oriol Pujol hauria rebut diners per afavorir empresaris del sector amics seus i col·laborar en deslocalitzacions industrials.

Denunciar a fiscalia els falsos testimonis

D’altra banda, el ple també ha aprovat traslladar a la fiscalia algunes intervencions fetes per compareixents per si han incorregut en fals testimoni, sobretot en el cas del dinar al restaurant La Camarga i el cas Método3, ‘on es fa evident que algun dels testimonis van mentir, atesa la contradicció evident’. A més, el fals testimoni també inclou l’afirmació falsa de no saber res sobre els fets preguntats. La conclusió, proposada per la CUP, recorda que el fals testimoni en una comissió parlamentària d’investigació està penat amb fins a un any de presó.

Una proposta d’ICV-EUiA aprovada inicialment, finalment s’ha rebutjat. Es tractava que a les comissions d’investigació, els compareixents no tinguin una posició física de preeminència sobre els diputats i al costat de la presidència. Sí que s’ha aprovat reobrir la comissió en la propera legislatura.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any