El parlament no és del TC, és de la gent

«La força d'aquest moviment la teniu vosaltres, la té la gent. Si cada pas que s'ha volgut fer ha hagut de comptar amb el vostre permís per a fer-lo possible, aquesta vegada no haurien d'aconseguir que fos diferent»

Vicent Partal
Vicent Partal
30.01.2018 - 16:35
Actualització: 30.01.2018 - 17:35
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La decisió d’ajornar el ple d’investidura és aclaridora: posa en relleu finalment l’existència de dos projectes diferents dins l’independentisme. Són dos projectes que ja s’havien fet visibles a l’octubre, si bé en aquell moment no tenien forma partidista. Aleshores alguns dirigents del PDECat i alguns d’ERC eren partidaris de proclamar la independència i alguns dirigents del PDECat i alguns d’ERC n’eren contraris. Ara sembla que l’enfrontament sí que segueix una línia més clàssica, de partit, amb ERC per una banda i Junts per Catalunya i la CUP per una altra. Repetició, per cert –i crec que això no és precisament una anècdota–, del que ja passà el 9-N.

Però no ens enganyem. La qüestió no és de cap manera una qüestió de noms. La qüestió no és Puigdemont sí – Puigdemont no. La qüestió és si l’independentisme es manté en la lògica unilateral que després del 9-N el va dur a guanyar les eleccions del 27-S, a proclamar la República i a tombar el 155 en les eleccions del 21-D, o si, per contra, l’independentisme entra en la lògica de l’estat i accepta que la legalitat espanyola no es pot desbordar. Això, en definitiva, ha fet aquest matí el president Roger Torrent. Torrent ha mantingut la retòrica de l’independentisme, amb paraules contundents, però amb els fets ha col·locat el parlament, per primera vegada, en la lògica del Constitucional i de Rajoy. I és per aquesta raó que l’ha aplaudit tant l’unionisme.

Tanmateix, la tensió entre els partits independentistes amaga en aquests moments unes preguntes que tots ens fem i que cal suposar que Esquerra Republicana aclarirà de seguida. Perquè aquests ajornament bé ha de tenir un termini. De manera que en algun moment ERC haurà de dir si accepta la investidura de Puigdemont i, per tant, esquiva la lògica de la Moncloa, o bé si definitivament no accepta de dur-la al ple i, per tant, confirma que no farà el gest si no l’autoritza Madrid. Que quede clar: Esquerra té el dret, si ho vol, d’intentar un camí diferent. Però així no envia la pilota a Madrid, com han dit aquest matí, sinó que l’envia als ciutadans.

Perquè el moviment independentista ha pujat des de baix, des de la gent. I al final, potser a curt termini i tot, serà la gent, seran els dos milions de roques fermes que ens han menat fins ací qui decidiran què volen fer. I ho decidiran amb plena llibertat, com ho han anat fent aquests darrers anys i diguen què diguen els polítics. Seran els votants, al final, qui decidiran si accepten que cal acomodar-se a la situació i salvar l’autonomia o bé mantenir el mandat que fins ara els havia proposat el 9-N, el 27-S, l’1-O i el 21-D, el d’avançar en la República. Això, estigueu-ne segurs, no ho decidiran els polítics, ni ho decidirem els opinants, ni encara menys els jutges ni el govern espanyol.

Potser algú se sentirà trist o cansat per la perspectiva d’haver de tornar a fer aclariments. Però, aleshores, deixeu-me recordar que si som on som és sobretot perquè més de dos milions de catalans van fer cas omís, a les urnes i al carrer, de les enormes pressions provocades pel 155, de les amenaces de tota mena rebudes, de les agressions. La força d’aquest moviment la teniu vosaltres, la té la gent, com ja es demostra, per exemple, ara mateix davant el parlament. Si cada pas que s’ha volgut fer ha hagut de comptar amb el vostre permís per a fer-lo possible, aquesta vegada no haurien d’aconseguir que fos diferent.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
30.01.2018  ·  17:00

ERC – quina decepció.
Ajornar sense ni tant sols consultar-ho amb JxCat i CUP…..
Quina pena i quina petitesa!
ERC encara no ha pait els vots que va tenir en Puigdemont.
Però, Vicent, com bé dius, la gent posará les coses al seu lloc.

Albert Martín
Albert Martín
30.01.2018  ·  17:06

Hi ha un paràgraf d’aquest article que crec que és central i que jo escriuria d’una altra manera (ho poso entre parèntesis): “La qüestió és si l’independentisme es manté en la lògica unilateral que després del 9N el va portar a guanyar (en escons) les eleccions del 27S, a proclamar la república (a no poder-la defensar per no haver calculat bé les forces de l’estat, no voler arriscar i no tenir una veritable majoria social) i a tombar el 155 en les eleccions del 21D o si, pel contrari, l’independentisme entra en la lògica de l’estat i accepta que la legalitat espanyola no es pot desbordar (un altre cop, encara)”. De vegades em fa l’efecte que estem més empeltats del caràcter espanyol del que ens pensem: que si l’èpica, que si más vale honra sin barcos… Ja em perdonareu l’exabrupte però, collons, que no hi ha manera de que s’acabin de marcir els lliris!

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
30.01.2018  ·  17:08

Quin disgust tan gran que tinc avui!!! Cal consultar-ho tot a Madrid? No seria millor anar tots junts i tirar pel dret? Si no ho fan pels ciutadans de Catalunya, per a qui o faran? Ànims i endavant.

Victor Serra
Victor Serra
30.01.2018  ·  17:13

Només voldria dir que no hi ha només una via d’avançar cap a la República. Si ens mantenim units i amb el cap fred, veurem que avui s’ha obert una porta que pot generar moltes dificultats al govern espanyol. Puigdemont pot ser President, però potser sense pagar el preu tant alt que s’hagués hagut de pagar d’haver-ho fet en les circumstàncies d’avui. La partid continua. Esperem que ningú trenqui la baralla. L’unica cosa que va bé a l’unionisme, es que ens barallem.

Teresa Puig
Teresa Puig
30.01.2018  ·  17:14

Em sap molt de greu a on ens han dut els d’ERC. La responsabilitat polñitica d’aquest fet no sé si la pagaran, perquè són molt manipuladors tal com s’ha vist. Jo seguiré al carrer.

Josep Salart
Josep Salart
30.01.2018  ·  17:14

ERC sempre autonomistes, sempre. Des d’en Puigcercós fins a l’ignorant d’en Tardà. Els del PDCAT sempre autonomistes des d’en Pujol fins a l’impresentable indecent d’en Santi Vila.

Ricard Aguerri
Ricard Aguerri
30.01.2018  ·  17:15

No és moment de fer “pataletes”. Ara toca denunciar el frau de llei que ha comès el TC legislant sobre el què cal fer i què no cal fer al Parlament de Catalunya, que no oblidem que és absolutament sobirà, encara que pretenguin vexar-lo els d’afora.
Avui una investidura telemàtica (que més endavant es produirà) hauria amagat els indicis de prevaricació del TC (això és molt gros). Cal prendre temps, agafar aire, i que implosioni aquest torpede que s’ha autollançat el TC.

Enric Vilar
Enric Vilar
30.01.2018  ·  17:19

Ja ho va advertir em Tardà l’altre dia. Sota la imatge de la fermesa del president de la cambra hi ha de segona un altre candidat que ERC sembla voler. El joc de nou del tripartit Carol, etc. A aquestes alçades el Poble ha de agafar el lideratge. És la segona vegada que el poble és reuneix I el deixen enlaire. Tuf Tardà?

Gemma R.
Gemma R.
30.01.2018  ·  17:24

És així Vicent, però quan un poble ha d’ anar per davant sempre, i corregint els tics partidistes que intenten passar per sobre nostre per la seva supervivència, és que aquest poble mereix uns altres polítics. Per això reivindico més exigència en aquest aspecte a l’ independentisme. Ara entenc perquè finalment el candidat a presidir la mesa no va ser Ernest Maragall. Ell no hagués actuat així, i no és la línea que vol seguir ERC. Ja es veien fent un tripartit amb iceta i domenech. Si anem a noves eleccions, no podem equivocar el vot, perquè jo tinc clar, que Carles Puigdemont no será investit per aquesta mesa, mal em pesi. Tant de bo ractifiquin, i ho facin. Roger Torrent té fills, d’ acord. Però sabía ón es ficava o no ho sabía? Estava disposat servir al Parlament garantint els drets dels diputats o no? Perquè bàsicament el paguem per això. Aquí ho deixo perquè estic emprenyada.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
30.01.2018  ·  17:27

Xirinacs deia: Els liders ens han traït.

L’espanyolisme és un càncer invasiu que ho podreix tot a mida que avança.
S’està massa bé dins d’Espanya perquè permet la corrupció de les paraules i la corrupció del poder.

Sempre hem desconfiat dels partits catalans tant o més que de la monarquia absolutista.. però no ens atreviem a verbalizar-ho.
Teníem esperança de que aquesta vegada no fos COM SEMPRE.

Mai he confiat ni amb en PDeCAT_Mas ni amb ERC_Rovira.

Teresa Cabré
Teresa Cabré
30.01.2018  ·  17:31

No és el moment de carregar contra el President del Parlament, jo crec que ho ha fet molt bé. Costa molt poc opinar.

Ramon Perera
Ramon Perera
30.01.2018  ·  17:34

El president del parlament ha dit que ajornava el ple d’investidura per atendre la petició d’empara del president Puigdemont. Quina empara pensa oferir si no ha comptat amb la majoria republicana del parlament?

Ramon Perera
Ramon Perera
30.01.2018  ·  17:37

La continuació no la sé, però lo sí que està clar és que la classe política catalana es va posar a treballar per la independència degut a la pressió popular.

Toni Borrell
Toni Borrell
30.01.2018  ·  17:39

Els consellers d’ERC va amenaçar de dimitir del govern si Puigdemont no proclamava la República al setembre
Que poc conseqüents!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
30.01.2018  ·  17:47

Que trist, que decebedor… ERC acaba d’enterrar gairebé definitivament la possibilitat de comandar l’emancipació del nostre poble. Sembla mentida que els nostres polítics els costi tan arrenglerar-se amb el poble en els moments de “clímax”, quan toca treure el Sant Cristo gros. No es podrà desbordar l’estat sense enfrontament, amb pacifisme, però davant la policia i trencant cordons de “seguretat”. L’estat espanyol és a hores d’ara una dictadura bananera i l’esperit que ho defineix millor son les paraules de Rubalcaba: “El PSC ha comès errors, sens dubte, com la defensa del dret a decidir. Però també és cert que és difícil vendre que no existeix el dret a decidir en un lloc on el 80% de la població hi creu”.
“Jo tinc amics que ho defensen, també aquí, però els he de dir que en una democràcia no es pot votar tot. Admetre el dret a decidir seria com penjar-li un gran cartell a Espanya que digui ‘fràgil'”, i ha afegit: “En democràcia no es pot votar tot, es vota sobre allò que tots hem decidit que es pot votar”.
Davant d’aquesta situació és possible que haguem de desbordar també als nostres polítics covards (traïdors?). On és l’ ANC??????

Albert López
Albert López
30.01.2018  ·  18:09

Gràcies Vicent.
Molt d’acrod amb Gemma R.

Jo opino, ja que costa poc però en definitiva tot plegat es basa en l’opinió i el parer de tots nosaltres, que o bé es tracta d’una maniobra política, consensuada pels tres partits, de proporcions bíbliques per la seva intel·ligència, o bé és una cagada més de la política partidista i botiflera, que d’això en tenim llarga tradició.
Els propers aconteixements ens ho desvetllaran……. i no m’agradaria haver de tirar de la màxima que proposa inclinar-se per l’estupidesa, en aquests casos.

El part de la República serà amb cesària.
No defallim. Ho tenim a tocar.

Albert Miret
Albert Miret
30.01.2018  ·  18:10

Jo no sé massa què pensar, però sí que us vull advertir que al poble no ens costa tant d’unir-nos com a vosaltres, els polítics. En totes les manifestacions i actes en els quals he estat, que són molts, mai, en cap moment he sentit un retret de cap assistent contra un altre d’un altre partit independentista. Veig en canvi, que vosaltres, els que us feu dir “polítics”, sempre esteu recelosos del partit del costat, i això m’indigna profundament, i em sembla que no només em passa a mi, això. És indigne la vostra forma de comportar-vos. Sempre intenteu de minar els plantejaments dels altres dos. I això és una merda. Així no es pot fer política. L’estratègia ha de ser només una, i quan s’elabora, s’ha de fer privadament, no públicament. Pública ho serà després, i així no caldrà fer el ridícul davant de tothom. No sembla que sigueu dignes de representar un poble tan meravellós com el nostre, i si continueu així, fent el ridícul cada vegada que us deixem sols, començarem a anar pel nostre compte i ja en trobarem de líders més responsables.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
30.01.2018  ·  19:00

Ni més ni menys, el Parlament és de la gent.

Vicenç Mateu
Vicenç Mateu
30.01.2018  ·  19:03

Aquest escenari està condicionat per la llei? Algú està fortament amenaçat?

Vicenç Mateu
Vicenç Mateu
30.01.2018  ·  19:05

Si l’estratègia és que siguem molts a què esperem?

Assumpta Sagués
Assumpta Sagués
30.01.2018  ·  19:12

Jo em sento igual que l’Albert Miret.
I això que dieu “ho tenim a tocar”, ho sento , però avui, per tercera vegada, ho veig encara més lluny.

Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
30.01.2018  ·  19:22

D’entrada, vull donar a en Roger Torrent el benefici del dubte, perquè jo, com a la gran majoria de gent, no tinc tota la informació que ell pot tenir. A més, vull creure que el que fa el qe fa perquè creu qué el millor pel país.

Després, analitzem-ho amb calma: realment, la investidura de Carles Puigdemont no ens aproparà més o menys a la independència. Simplement s’ha d’investir Carles Puigdemont: 1) com a acte de dignitat democràtica i resposta front l’autoritarisme 2) perquè ell és el president de la República i ha estat democràticament elegit. No busquem més raons.

Quant a les passes que ha de seguir l’independentisme (sigui qui sigui el president), per a mi està clar: o seguim amb la unilateralitat o acceptem que hem de seguir indefinidament en l’autonomisme, però no hi ha camí híbrid: l’estat coneixerà els nostres plans i no permetrà que es construeixi la independència. Posarà tots els instruments que té al seu servei per impedir-ho.

Jo, que prefereixo la via ràpida però no tinc cap responsabilitat, tinc dubtes. Puc imaginar que els nostres representants també en tinguin. Per això, hem de procurar mantenir l’unitat i només ‘barallar-nos el mínim imprescindible’.

BLANCA SERRA
BLANCA SERRA
30.01.2018  ·  19:27

Aquest parlament autonòmic i la seva incapacitat per desactivar el 155 i treure’ns de sobre la carcassa pepera (PP i els seus aliats) certifica la mort de l’autonomia i obre el camí a una altra sortida fora ja de la constitució espanyola; Puigdemont és l’actiu que simbolitza la nova república, però que quedi clar que la república incipient, aquest parlament com a última estructura espanyola que hem de superar, el debat i el procés constituent són del poble i del carrer, la república des de baix generarà nous lideratges i els partits i altres formes polítiques fins ara acostumats a l’autonomisme s’hauran de reinventar si volen continuar tenint alguna cosa a veure en l’immediat futur.

jordi Rovira
jordi Rovira
30.01.2018  ·  19:45

Que l’independentisme té diverses versions es fa difícil de desmentir. És més, les versions haurien de ser normals, fins i tot sanes amb un moviment d’ample abast. La pressió que fan els altres també juga. Ens hem d’acostumar a que procés vol dir en marxa, i en pugna o guerra. A voltes alguna batalla es posa de cara, mentre d’altra es posa de cul. Procés vol dir que hi ha lliga. I procés vol dir també que no hi ha submissió possible. Com voleu que sigui aquesta cap possibilitat real? Penseu doncs que tothom correu riscos i aquest s’han de dosificar.

Ramon Sans
Ramon Sans
30.01.2018  ·  19:50

Hay un dato que se obvia , EUROPA NO ACEPTA UN LIDER POLITICO ELEGIDO COMO PERSEGUIDO DENTRO DE EUROPA, ahora son EX , PERO SI JURA EL CARGO SERA PRESIDENT Y DIPUTATS .

PRESIDENT DE LA GENERALITAT … porque a los pocos meses esta obligado a pedir el ESTATUTO DE REFUGIADO POLITICO EN BELGICA .

SE MONTA UN POLLO EN EUROPA ENORME

Jaume Calsapeu
Jaume Calsapeu
30.01.2018  ·  20:24

Puigdemont és el candidat i s’ha de procurar que s’investeixi i la únicxa possibilitat és amb el recolzament popular però que no s’oblidi que té el 34% dels vots no la majoria parlamentària. Puigdemont es vafer enrera el 10 d’Octubre (i en contra de la voluntat d’ERC) quan tot el món esperava la proclamació de la República sense el consens perquè va escoltar cants de sirena. Vas estar promentent que seria quí si guanyava l’Independentisme, jo no vull que vagi a la presò pewró no espot prometre el que estás segur que ho pots no pots fer. Ara es presiona a Roger Torrent que és el President del Parlament de Tots els parlamentaris i diu que per ell només en Puigdemont és el candidat i denuncia la manipulació de l’Estat espanyol i gent de Junts per Cat ja li diuen traïdor, mentre l’Estat mafiòs amenaça sentimentalment amb que els seus fill es quedaran sense pare per una llarga temporada. Què diríeu si fos al contrari? S’ha de ser més intel.ligent i buscar solucions creatives, no hi ha ningú imprescindible i Puigdemont pot fer molt bona feina desde Brusel.les, abans a JxSí es vafer creure que Mas era insustituïble i gràcies a la CUP ja no hi és, segurament va ser qui va promoure els cants de sirena del 10. Desde d’aquest dia ja no hi ha una estratègia clara per tant s’ha de seguir el mandat popular, però Junts per Cat no té ni la majoria entre els independentistes.
Torno a recordar Junts pèl Si té un 34% Qui decideix és el poble sobirà

Núria Menasanch
Núria Menasanch
30.01.2018  ·  20:31

ERC té perdut el meu vot per sempre, tornareu a ser residuals a Catalunya

Jaume Calsapeu
Jaume Calsapeu
30.01.2018  ·  20:35

La única solució que veig es que el pais estigui disposat a turar-se una setmana si cal com va dir en Junqueras fa 3 anys i mig i els Convergents amb Mas al davant se li van tirar a sobre.

Jaume Calsapeu
Jaume Calsapeu
30.01.2018  ·  21:11

En el texte anterior hi havien molts errors, l’he escrit massa ràpid.
Puigdemont és el candidat i s’ha de procurar que s’investeixi i la única possibilitat és amb el recolzament popular però que no s’oblidi que té 34 diputats de 135 no la majoria parlamentària. Puigdemont es va fer enrera el 10 d’Octubre (i en contra de la voluntat d’ERC) quan tot el món esperava la proclamació de la República sense suspensió al.legant un possible diàleg amb l’estat espanyol impulsat per la UE, va escoltar cants de sirena en cobtra de la majoria de JxSí. Va estar promentent que tornaria si guanyava l’Independentisme, jo no vull que vagi a la presò peró no es pot prometre el que no estás segur de poder-ho fer. Ara es presiona a Roger Torrent que és el President del Parlament de Tots els parlamentaris i diu que per ell només en Puigdemont és el candidat, vol la investidura, espera a una sessió amb garanties i denuncia la manipulació de l’Estat espanyol i gent de Junts per Cat ja li diuen traïdor, mentre l’Estat mafiòs amenaça sentimentalment amb que els seus fill es quedaran sense pare per una llarga temporada. Què diríeu si fos al contrari?
S’ha de ser més intel.ligent i buscar solucions creatives, no hi ha ningú imprescindible i Puigdemont pot fer molt bona feina desde Brusel.les, abans a JxSí es va fer creure que Mas era insustituïble i gràcies a la CUP ja no hi és, segurament va ser qui va promoure els cants de sirena del 10 d’Octubre. Desde d’aquest dia ja no hi ha una estratègia clara per tant s’ha de seguir el mandat popular, però Junts per Cat no té ni la majoria entre els independentistes i si Puigdemont no pot convèncer ERC i aquests no s’entenen amb JxCat vol dir que manca diàleg entre ells, no es pot fer responsable només a una part de la manca d’entesa.
Torno a recordar Junts pèl Si té un 34% Qui decideix és el poble sobirà

Anna Nuguet
Anna Nuguet
30.01.2018  ·  21:14

No entenc res. Què us penseu que haguéssim aconseguit fent la investidura avui?. Hauria estat impugnada i anul·lada, tindríem més polítics encausats, més 155 i res més. És molt bonic fer proclames èpiques del que voldríem, del que seria just, però la realitat no és justa. Hi veig molta falta de pragmatisme i així no anirem enlloc, perquè la crua realitat és que, després del moment èpic (com va passar amb la proclamació de la República), el que ens toca tot seguit és anar passant pel davant del jutge, pagar multes i anar a la presó. O no és així? Oi que no podem fer res per treure els Jordis, en Junqueres i en Forn de la presó, per més injust que sigui? Què volem? Més imputats encara? Tenen la paella pel mànec i, de moment, no podem evitar. També em fan molta gràcia els de la CUP, de seguit veuen traïdors per tot arreu, però no n’hi ha ni un d’ells a la presó.
Jo vaig votar JxC, però no m’agrada com ho estan tensionant tot. Crec que és hora de buscar una alternativa realista i investir un president, encara que vulgui dir baixar-se els pantalons. És que no tenim alternativa.

Josep Estradé
Josep Estradé
30.01.2018  ·  21:20

El pitjor d’avui: l’espectacle de pati de col•legi i la manca de respecte pel president Torrent

El millor: Rull, Turull, Romeva…dormiran a casa

L’esperança: Algú ha decidit ja que cal emprendre la batalla judicial (a Europa, clar) contra el TC, el Suprem i el Gobierno. Torrent vol proves escrites i les tindrà. Ara els unionistes l’aplaudeixen. Demà, la via avui empresa serà la seva fi.

Calia un canvi d’estratègia i deixar-se de gestos estèrils. Puigdemont i el govern seran restituïts si ho fem amb intel·ligència, fermesa i preparant bé el terreny. L’altre via és eufòria per un dia i dolor permanent

Ja tenim prou presos. Ara anem a per ells (en el seu llenguatge però sense violència)

Jaume Calsapeu
Jaume Calsapeu
30.01.2018  ·  21:26

Completament d’acord amb Anna Nuguet, o s’atura els pais fins que el Govern espanyol negocii o dimiteixi i s’està disposat a tot (tenint en compte que quasi el 50% de la població de Catalunya no vol la Independència) o som intel.ligents i seguim fins a assolir una majoria amb força suficient per forçar la Oligarquia espanyola a negociar. Ara amb la dictadura judicial franquista és ingenu voler jugar el seu joc posant piles de màrtirs al davant dels cavalls esperant que canvïin. Si es vol posar en contradicció el Govern Espanyol actual s’ha d’estar disposat a Tot i anar a la presó, però un mateix i no exigir-ho als altres mentre tu estàs estalvi.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
30.01.2018  ·  22:03

A Catalunya encara no es parla obertament de la tirania sistemàtica de l’estat espanyol.

Això vol dir que encara no hi ha prou convicció per alliberar-nos del maltractador viu des del Decret de Nova Planta.

Empar Valls
Empar Valls
30.01.2018  ·  22:13

L’autonomia catalana es morta, ben morta, i es morta des de fa uns mesos. La van ferir al 20set i amb el 155 España la va rematar, qui cregui que la pot salvar es un ingenu.
Repeteixo es morta i el poble ho sap, per això avui cridavem SOM REPUBLICA, SOM REPUBLICA…, sabem que amb la República es l’única manera de salvar Catalunya, sempre el poble va per davant dels polítics. Però bé…, paciència i perseverança.
Primer es va depurar CiU, després la Cup i ara ERC.
Endavant sempre units i sense retrets.

alfons jorro
alfons jorro
30.01.2018  ·  22:33

Hom parla de la manca de comunicació entre els partits independentistes a l’hora d’ajornar el ple d’avui, però… i els catalans?

És conscient el president del Parlament que hi ha molta gent que s’ha fotut una pallissa de kilòmetres per tenir el “privilegi” de viure en directe la proclamació del seu president?

En molt poc temps, i per segona vegada, el poble es reuneix per celebrar una victòria…. i els polítics ens deixen en la mel a la boca….. i el cul a l’aire!

No criticaré la decisió d’ajornar el ple… però, tan difícil és informar abans de la teva decisió a les forces que han apostat per tu, per ocupar el càrrec?

Tot plegat, comença a fer una flaire de noves eleccions!…. tant de bo decideixin els tres partits “remar” en la mateixa direcció…… amén!

Rosa Gispert
Rosa Gispert
30.01.2018  ·  22:36

M’agradaria que l’Anna Nuguet ens respongues què faria ella si després de baixar-se els pantalons els presos segueixen a la presó, els exiliats a Brussel·les i el 155 a tots els ambits de la vida catalana.
Què te alguna garantia que si fem el que ells volen ens deixaran viure?. Això ja ho varem creure una vegada, quan el govern va voler negociar i ja veiem on hem arribat!.
Ens volen aniquilats i si a sobre els ho posem fàcil no deixaran ni les cendres.

Pere Palau
Pere Palau
30.01.2018  ·  23:17

La jugada que ha fet el President del Parlament és molt bona.
El TC, seguint l’estratègia d’impedir per tots els medis la investidura de Carles Puigdemont i alhora no quedar com a braç executor del govern de M. Rajoy, ha fet la maniobra de no definir-se pel que fa a l’admissió a tràmit del recurs del gobierno i al·legar condicionants tècnics (té deu dies per pronunciar-se, la part demandada pot presentar al·legacions de descàrrec i el Ple del Parlament és al cap de tres dies) per justificar unes cíniques i recargolades mesures cautelars que en la pràctica obliguen a suspendre el Ple.
El Sr. Torrent s’ha trobat en la disjuntiva de suspendre el Ple o d’incórrer en desobediència i posar en risc la seva persona i les dels membres de la Mesa. És un dilema realment difícil però se n’ha sortit. Imagino que ningú –i especialment el TC- no se l’esperava: No suspèn ni convoca el Ple si no que l’ajorna, seguint la mateixa tàctica que el TC.
Ara la patata calenta la té el TC: Li queden set dies per pronunciar-se sobre si admet a tràmit o no el recurs d’M. Rajoy. Mentrestant el Parlament té motius justificats per ajornar el ple tot esperant que el TC es pronunciï i fins i tot pot enviar-li al·legacions per acabar de guarnir el pastís.
Si el TC rebutja el recurs del gobierno aquest queda en evidència, queden suspeses les mesures cautelars i es pot intentar una investidura telemàtica o amb exposició delegada. Si el TC admet a tràmit el recurs qui queda en evidència és ell mateix com a organisme a l’ordre dels designis del gobierno.
Aparentment seguim sent on érem, però posem el temps a jugar a favor nostre, seguim marcant el ritme del contenciós, el TC s’ha de posar en evidència i sobretot disposem d’una setmana per fer el canvi a la nova estratègia.
I quina és aquesta nova estratègia? El nostre president ens ho ha explicat clarament: Refer la unitat de l’independentisme, coordinar-se les entitats sobiranistes i que els catalans prenguem la iniciativa.
Els CDR’s avui ja han fet un assaig de per on hem d’anar. El dia en que es convoqui el proper Ple d’Investidura hem de ser centenars de milers els que siguem al Parlament, dins del parc, disposats a bloquejar-lo i romandre-hi fins que tinguem restituït el govern.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
30.01.2018  ·  23:24

l’Anna Nuguet.

Els polítics ens han traït.
Molts d’ells.
I s’han abaixat els pantalons sense que pugui donar-nos cap fruit.
No coneixes l’estat espanyol en absolut.
Pura tirania.

Des de segles.

Parlo d’estat espanyol no pas dels espanyols en general. Prou pena tenen molts d’haver nascut en EspañUna i haver estat ensinistrats en l’espanyolisme racista.

jaume vall
jaume vall
30.01.2018  ·  23:41

La feina dels representats és votar, mobilitzar-se, col·laborar econòmicament, persistir al carrer, donar suport financer-comercial a les nostres empreses.
La feina dels representants és preveure una o dues jugades més en el tauler de la tàctica política, conèixer lleis i reglaments, … i jugàr-se-la.
Crec que uns, els representats, paguen, aporten. I que els altres, els representants, cobren, treballen.
Aleshores ?
Qui no està complint amb la seva tasca.
Comencem a estar cansats de que la unió que els representats demostrem al carrer, cada 11/S, aquest darrer 20/S, l’1/O , el 3/O, el 27/O, el 21/D, no es correspongui amb la unió dels representants. I ja van unes quantes vegades (que si “traidors”, que si “cagats”)

Compte que la desunió que veiem no sigui a la vegada la causa del sostre de cristall del sobiranisme, o pitjor, el punt d’inflexió que provoqui una baixada del vot endavant. Comencem a estar cansats de la desunió dels que cobren per pensar i per representar-nos, enfront a la unió – si es vol, relativa, interessada, provisional, necessària, però real finalment- dels que no cobrem per actuar i per permetre de que ens representin.

eva salas
eva salas
30.01.2018  ·  23:48

Sr. Pere Palau: però el TC ja ha dit -independentment de si admet o no el recurs- que la telemàtica la descarta o sigui que el President pot ser investit sempre que s’hi presenti.
M’ho pot aclarir?

eva salas
eva salas
30.01.2018  ·  23:55

Quina mania… Cal esmentar la paraula “trair”? Que no aprenem?
Això d’ERC se sabia d’una hora lluny perdoneu que us ho digui. Hem de traginar amb això, forma part del que som. Fruït de tantes coses..
Voleu ser com som i a sobre ser dependre d’uns altres que a sobre ni tant sols accepten ni volen ni respecten ni són el que som? No, oi? Dons llavors cap espai per al desànim.

eva salas
eva salas
31.01.2018  ·  00:12

Sr. jorro, tota la meva solidaritat, té molta raó.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
31.01.2018  ·  00:44

Puigdemont és el President legítim, ho sap tothom, que designi substitut si finalment no pot ser investit un cop esgotats el terminis i que segueixi la partida.

El 21D els vam guanyar al seu terreny de joc, el comité de competició pren nota, no patim per això, però no atutem el partit.

Estic esperant que algú sigui President i vagi a Madrid a dir que l’objectiu dels catalans és aconseguirem la independència de la nostra nació. Clar i català.

Puigdemont també pot enfonsar el seu nou partit si no te prou astucia i dialèctica per fer-nos entendre la nova situació de l’independentisme i d’ell mateix i si es que realment no hi ha ningú del seu partit amb qui tingui prou confiança per a delegar poders.

Regaleu el maleït pressupost a qui volgueu però ampliem la base independentista, tenim molta feina per fer.

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
31.01.2018  ·  00:48

Sa de viure per veure , qui havia estat punta de llança i la brasa de l’independentisme, resulta que ara es la Ramoneta, no se si es tracta que amb el 155 els hi han restat algún plus a la nòmina funcionarial, pero el cami només es un i es endavant fins aconseguir aquell mínim de llibertat i de dignitat que hom necessita per respirar, deixeu-vós de martingales i tirem pel dret no hi ha cap altra solució ENDAVANT REPUBLICANS!!!!

Sergi Guitart
Sergi Guitart
31.01.2018  ·  00:53

Ah! I jo no veig dues estratègies com molts apunten, estratègia només n’hi ha una, i es seguir endavant d’acord amb lea recomenacions de la comunitat INTERNACIONAL.

L’altra estratègia es l’autodestrucció. Morir matant.

Dolors Rovira
Dolors Rovira
31.01.2018  ·  01:22

Que hi havia diferents versions de la jugada ja ho sospitàvem i, després de l’emprenyada, em queda la idea de que també és bo que el tema es vagi dilucidant. D’alguna manera, sabent-ho d’una secció de convergència,l’hem pogut anar deixant relegada. La pregunta és per què ara i per què ERC

Andreu Sancho
Andreu Sancho
31.01.2018  ·  06:10

Un nou gir en el relat que no ens fagi defallir. Endevant!

Maria Rosa Biadiu
Maria Rosa Biadiu
31.01.2018  ·  06:47

Gràcies Vicent sempre un alè d’aire fresc. Jo em pregunto, perquè tantes opinions? El nostre deure: dempeus i les boques tancades i les orelles ben obertes i tot l’agraïment als nostres polítics . Nosaltres dormim en el nostres llits, i alguns d’ells? Apa doncs, preparats pel que calgui però amb dignitat.

Pep Agulló
Pep Agulló
31.01.2018  ·  11:31

Dues diferències estratègiques entre JxC , CUP i ERC, república o autonomia ? Sí però no. Els objectius republicans són clars pels tres partits. I el primer pas per assumir-los és desactivar el rèdit que treu l’Estat amb els ostatges. Les diferències estan en la por a la presó. Tenim una llista de candidats a presidents disposat a desobeir la legalita espanyola? A cada empresonat un de nou? Cada cop més aquest escull que és inevitable s’ha de planificar com girar-lo en contra, com fer dels ostatges, i dels que entraran sigui quin sigui el govern amb objectius republicans, una força de combat lligada amb la mobilització al carrer. Fem dels ostatges combatents i no víctimes. Aquesta és la clau. (llegiu l’article interesantíssim d’avui : https://www.vilaweb.cat/noticies/mho-expliqueu/)

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies