El ple del Parlament de Catalunya decidirà aquest migdia si suspèn o no els drets dels sis diputats amenaçats pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Es preveu que la cambra faci un acte de sobirania i no accepti la suspensió perquè no hi haurà la majoria absoluta necessària per a acceptar-la. Després, JxCat, ERC i els comuns aprovaran que els diputats afectats puguin designar un diputat substitut del seu grup perquè exerceixi el seu vot. Això implicarà un acatament o un desacatament a Llarena? Què passarà d’ara endavant? Heus ací totes les claus d’un dels plens cabdals de la legislatura.

1. Els independentistes acceptaran la resolució de Llarena?
El ple del parlament refusarà de suspendre els drets i deures dels diputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull. Serà en una votació en què, probablement, Cs, el PSC i el PP no participaran perquè consideren que la suspensió s’ha d’aplicar de manera automàtica després d’haver-ho demanat Llarena al juliol. Creuen que el ple del parlament no l’ha de votar. Encara que participessin en la votació, però, els partidaris de suspendre els diputats processats per rebel·lió no tenen la majoria absoluta necessària per a fer-ho, d’acord amb el reglament. Hi haurà, per tant, un acte de sobirania de la cambra, que refusarà de suspendre els diputats. Tanmateix, això no vol dir que JxCat i ERC recuperin ara la via unilateral. El pacte entre els dos grups és molt més complex i la primera votació anirà seguida d’allò que podria ser un acatament pràctic a l’ordre del Suprem.

2. Si els diputats amenaçats no cobren, pot ser que ja hagin estat suspesos?
Els diputats afectats van ser suspesos de sou al juliol per una decisió de l’oïdora de comptes del parlament no acordada a la mesa (que és l’òrgan que regeix la cambra) i que es va executar just després d’arribar la resolució de Llarena. Això implica que, almenys, els sis diputats ja han perdut de manera automàtica aquest dret, cosa que porta alguns partits de l’oposició a interpretar que, de facto, els diputats ja han estat suspesos, i que això que faran JxCat i ERC és una escenificació política. D’ençà d’aleshores, els sis diputats tampoc no han exercit un altre dels seus drets fonamentals: el de vot. Com que la seva situació no es resolia per les discrepàncies entre JxCat i ERC, es va suspendre el darrer ple del juliol. Així no es posava a prova si els diputats suspesos votaven o no ni de quina manera. Des d’aleshores, no hi ha hagut cap més ple.

3. Com podran votar a partir d’ara els diputats amenaçats per Llarena?
L’acord entre JxCat i ERC, amb què pretenien salvar la continuïtat de la legislatura, no es limita a provocar la votació de refús a les suspensions del ple. També han pactat de sotmetre a votació que els drets dels sis diputats afectats puguin ‘ser exercits pel membre del seu grup parlamentari’ que els mateixos interessats ‘designin’. Aquest punt anirà endavant perquè els dos socis de govern tenen el suport dels comuns. La CUP no l’ha garantit, però, finalment, per una decisió del secretari general del parlament, només caldrà majoria simple perquè aquesta mesura sigui aprovada, i no pas majoria absoluta, com divendres va apuntar el lletrat major de la cambra, Joan Ridao.

Això vol dir que el mecanisme s’aprovarà i que, a la pràctica, els sis afectats tindran un diputat substitut si ho volen. El text no aclareix si aquesta designació s’efectuarà per substitució (cosa que implicaria que s’acata Llarena i que els sis diputats són substituïts per un altre diputat, com pretenia que passés el jutge) o per delegació, com fins ara. Si és per delegació, es desobeiria Llarena. Ridao va assenyalar divendres que la designació també podria ser interpretada com un acatament a Llarena. Però també es podria justificar la interpretació contrària. ‘Si no has suspès no acates res’, diuen fonts de JxCat.

Potser qui decidirà finalment si el parlament s’ajusta o no a les ordres del jutge ho acabaran determinant els poders de l’estat espanyol. En certa manera, JxCat i ERC els passaran la patata calenta. Caldrà veure com respon el jutge del Suprem als moviments del parlament. També què n’opina el govern de Pedro Sànchez. El president espanyol, en minoria al congrés, voldrà impugnar ara les decisions del parlament, enmig de l’intent de diàleg amb la Generalitat? Podem és el soci prioritari de Sánchez i, ara mateix, els comuns avalen la posició de JxCat i ERC. Sigui com sigui, el Tribunal Constitucional té ple ordinari avui, demà i dijous. La previsió és que es reuneixi cada dia al matí, si no hi ha cap novetat que el porti a canviar-ho.

4. Què passava fins ara amb els vots dels presos polítics i els exiliats?
JxCat i ERC han mesurat molt les delegacions de vot perquè la mesa no fos objecte de cap represàlia penal. Fins ara, només han pogut delegar legalment el vot els diputats presos i els exiliats mentre han estat pendents de les resolucions de les euroordres i tenien els moviments restringits. D’ençà que les euroordres van caure, ni Puigdemont ni Antoni Comín no han votat. Es preveu que els sis diputats no votin avui a migdia sobre les suspensions i, en tot cas, hauran de decidir si designen un diputat que els substitueixi en les votacions de les resolucions del debat de política general, que es faran dijous. Fonts parlamentàries apunten que tenen fins dijous mateix de marge per decidir-ho. JxCat i ERC defensen, tanmateix, que les suspensions no s’hauran fet efectives, i asseguren que garantiran els drets de tots els diputats aplicant el reglament del parlament. Tanmateix, no aclareixen si els diputats afectats tornaran a cobrar així que el ple refusi de suspendre’ls.

5. Perillen els escons dels diputats afectats?
No. Llarena no ha posat en qüestió que els sis diputats mantinguin l’escó (això seria una ingerència escandalosa del poder judicial sobre el legislatiu que el Suprem no considera possible), però els obliga a nomenar un diputat substitut que exerceixi el seu vot i la resta de drets. És a dir, els congela l’ús de l’escó, però continua essent seu. El problema és que, una volta acatada la suspensió, aquests diputats no podran aixecar-la quan ells ho vulguin. És a dir, que si Puigdemont és suspès, no podrà ser restituït durant la legislatura com havia promès JxCat.

6. Què li passa, per tant, a Puigdemont? I a Junqueras?
És una de les grans incògnites. JxCat no ha aclarit si Puigdemont designarà un diputat substitut perquè exerceixi els seus drets o es mantindrà com fins ara. Podria no designar cap substitut i, al mateix temps, no exercir el dret de vot. Ara, si no designa cap substitut i demana de poder votar per delegació, podria haver-hi una desobediència que situaria la mesa del parlament en el punt de mira de la justícia. ERC ha refusat durant tota la legislatura posar en una situació de risc el president del parlament i ha demanat que tots els acords fossin ‘efectius’. És a dir, aplicables d’acord amb el marc jurídic autonòmic actual. Roger Torrent és un preuat valor emergent d’ERC. Oimés si Junqueras ha anunciat que es presentaria a les eleccions europees i, per tant, deixaria l’escó i no seria candidat als pròxims comicis al parlament. Torrent es va reunir ahir a la tarda a la presó dels Lledoners amb tots els diputats amenaçats per Llarena i, segons fonts informades sobre la conversa, van abordar la qüestió de les suspensions.

7. Quina influència poden tenir les suspensions sobre els judicis?
El criteri dels advocats també ha estat clau en tot el procés. Una línia de defensa sosté que per als diputats la millor sortida és acatar la resolució de Llarena i ser suspesos. Una altra apunta que l’acatament implicaria una acceptació implícita de la situació que complicaria la defensa posterior en instàncies internacionals. Aquesta darrera parteix de la base que en el judici s’ha de fer una defensa amb una forta càrrega política i de denúncia de vulneració de drets que es contradiria amb l’acceptació efectiva d’aquestes vulneracions. S’ha de tenir en compte que les suspensions decretades per Llarena són en aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal. Segons l’informe que van fer els lletrats pel parlament, per aplicar-lo s’han de complir dues condicions: que els diputats ‘rebels’ siguin processats en tant que integrants d’una banda que empra per a les seves finalitats armes de guerra o explosius per a enderrocar l’ordre constitucional i que, alhora, hagin ingressat a la presó. És a dir, que no tan sols se n’hagi ordenat l’ingrés. Els dos supòsits no es compleixen en cap dels sis casos, amb l’afegit que Puigdemont tampoc no és a la presó.

8. Per què Antoni Comín no és afectat per la suspensió?
Llarena no va incloure Comín a la interlocutòria del juliol en què exigia les suspensions perquè el seu processament per rebel·lió encara no és ferm. Resta pendent de la resolució de recurs.

9. Què farà la CUP?
La CUP ha d’aclarir si accepta que els sis diputats amenaçats per Llarena designin un substitut per delegar el vot o considera que fer-ho implica acatar el Suprem i, per tant, va contra la seva reiterada defensa de la desobediència. El partit va donar suport al fet que el ple ho pugui decidir. Fou divendres en la votació del dictamen de la comissió de l’estatut dels diputats: una votació que va permetre d’enviar al ple les dues votacions sobre les suspensions i que és, de fet, la proposta que es votarà a l’hemicicle. D’ençà del primer moment, la CUP va defensar que havia de ser el ple de la cambra que decidís què calia fer. Perquè el reglament del parlament no preveu com s’ha d’aplicar una suspensió mitjançant l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal. Preveu suspensions de drets en uns altres supòsits regulats en l’article 25 del reglament i, en tot cas, que sigui la majoria absoluta del ple que determini què fer. La posició de la CUP respecte de les designacions de diputats substituts pot ser decisiva, també, per al debat de política general, on els anticapitalistes poden escenificar l’allunyament definitiu del govern de Quim Torra perquè el consideren autonomista.

10. Els comuns seran ara el soci preferent del govern?
La votació de les suspensions acostarà JxCat, ERC i els comuns en un context en què el govern de Torra vol poder jugar més amb l’aritmètica parlamentària. L’executiu té coll avall que no podrà aprovar el pressupost amb la CUP, i espera poder negociar-lo, almenys, amb els comuns. El front comú amb les suspensions pot ser un principi. També serà important la capacitat d’uns i altres per a acordar el contingut de les resolucions que clouran el debat de política general. L’actuació dels Mossos d’Esquadra del cap de setmana i la petició de dimissió del conseller d’Interior per part de la CUP l’allunyen encara més del govern.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb