L’acord perquè els diputats amenaçats puguin delegar el vot no té la majoria garantida

Tràmit fet. El ple del Parlament decidirà dimarts sobre la suspensió dels diputats amenaçats per Pablo Llarena i sobre el mecanisme perquè puguin delegar l’exercici dels seus drets. La comissió de l’estatut dels diputats ha aprovat aquest migdia que la cambra voti, primer, si els sis diputats amenaçats per Pablo Llarena han de ser suspesos i, després, si podran designar un substitut perquè exerceixi els seus drets. La iniciativa ha tirat endavant amb el suport de JxCat, ERC, els comuns i la CUP, mentre que C’s, el PSC i el PP no han volgut votar perquè consideren que s’està sotmetent al criteri de la cambra una resolució judicial de compliment automàtic.

El pròxim ple, però, serà convuls. El que és segur és que la majoria independentista farà un gest de sobirania refusant les suspensions. Després, no està clar que JxCat i ERC sumin més suports perquè s’aprovi el punt que estableix que els diputats afectats podran delegar els seus drets (incloent-hi el del vot) en un altre diputat del mateix grup. L’aval dels comuns no seria suficient. Segons que ha argumentat el lletrat Joan Ridao, necessitaran arribar a la majoria absoluta, i de moment no la tenen. Els dos socis de govern no volien, d’entrada, que els sis diputats afectats i Antoni Comín participessin en aquesta votació i la CUP sospesa si avalarà o no el que podria ser una substitució pràctica d’aquests diputats. És a dir, un acatament a Llarena. Ridao també ha precisat en la comissió que, si s’aprova, es podria interpretar que s’està complint amb la resolució del Suprem. A JxCat, ERC i els comuns els faltaria un vot per sumar-ne 68.

La CUP ha defensat avui que el Parlament només decideixi dimarts si els diputats s’han de suspendre o no, sense que s’acordi fixar un mecanisme que a la pràctica podria implicar l’acatament de la resolució del Tribunal Suprem. Però no se n’ha sortit. JxCat i ERC consideren que els diputats afectats han de poder delegar el vot i que no s’alterin les majories. Al juliol, els socialistes van donar suport a la proposta del president del Parlament, Roger Torrent, perquè es produís el que era una pràctica substitució dels diputats amenaçats, però la iniciativa no va prosperar pel refús de JxCat a suspendre Carles Puigdemont i acabar, així, amb tota possibilitat de restituir-lo durant la legislatura. Aquest migdia, el PSC no ha votat el dictamen de la comissió i tampoc no ho farà dimarts al ple. La diputada Alicia Romero ha denunciat la gravetat que s’arribi a sotmetre al criteri del ple el compliment d’una resolució judicial quan, de facto, la interlocutòria del Suprem ja es compleix des que els diputats amenaçats van ser suspesos de sou. Romero ha argumentat que JxCat i ERC volen suspendre’ls i el que fan és una ‘teatralització’. ‘Farien un bé al país i al Parlament sent més honestos’, ha sentenciat la diputada del PSC. Yolanda López, representant dels comuns, s’ha felicitat de l’acord i s’ha posicionat a favor que el ple el voti. 

C’s ha abandonat la comissió perquè considera que les suspensions decretades per Llarena són automàtiques i que no s’han de debatre a la comissió ni votar al ple. El representant d’aquest grup, Joan García, ha avisat a la mesa de la comissió que ‘podrien estar col·laborant en la desobediència d’una resolució judicial’. García ha portat a la comissió a votar si s’havia de retirar aquest punt de l’ordre del dia: JxCat, ERC, els comuns i la CUP han fet pinya per mantenir-lo, mentre que el grup d’Inés Arrimadas, el PSC i el PP han votat que s’eliminés. El ple del Parlament tindrà dimarts l’última paraula a les dotze del migdia, just abans que comenci el debat de política general, previst a dos quarts de cinc de la tarda. 

C’s anuncia la presentació d’una querella
El portaveu de C’s, Carlos Carrizosa, ha anunciat que presentaran una querella contra els membres de la mesa del Parlament i de la comissió de l’estatut dels diputats un cop s’hagin produït les votacions definitives al ple. Carrizosa ha insistit que no s’ha acatat el manament judicial de manera ‘pura i simple’ com considera que hauria d’haver estat. També estudien ampliar la querella a tots aquells que hagin ‘col·laborat’ en el debat sobre l’acatament d’una resolució judicial i això pot incloure Ridao, segons ha apuntat carrizosa,  en tant que és el lletrat de la comissió.