Aquesta matinada ciutadans de tot Catalunya que volien exercir el dret de vot en el referèndum han custodiat els col·legis electorals. Sacs de dormir, tendes de campanya, coques i cafeteres per a fer l’esmorzar. La nit ha passat de pressa i molt pocs han dormit. A les cinc de la matinada calia ser davant la porta per evitar que els Mossos d’Esquadra poguessin complir l’ordre del Tribunal Superior de Justícia d’endur-se urnes i precintar els punts de votació. Una multitud de gent s’ha aplegat davant els col·legis esperant que cap a les sis arribés la patrulla de mossos. El dia s’ha alçat amb normalitat. El poble s’ha alçat amb joia i esperança. Aplaudiments, cants, abraçades, somriures…

Parelles de mossos s’han presentat a la majoria de col·legis i, en veure la quantitat de gent concentrada, han comunicat que hi restarien fent guàrdia però que no podien entrar sense causar un mal superior. La gentada s’ha organitzat en unes fileres perfectes per esperar el moment de l’obertura de les meses, a les nou. Tot semblava encarrilat pràcticament tot el país quan han començat a arribar les notícies de la presència d’efectius antiavalots de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil en alguns col·legis. La gent ha pogut retenir una estona els policies espanyols, però han tardat poc a rebre ordres de fer ús de la violència.

La destrucció i l’agressivitat policíaca espanyola és retransmesa en directe per les televisions més importants del món, entre les quals hi ha la CNN, que relata sobre el terreny l’error monumental que acaba de cometre l’estat espanyol. Periodistes i mitjans de tot el món, ara mateix, envien informacions esgarrifoses de l’actuació de l’estat contra ciutadans indefensos i pacífics carregats amb una butlleta de votació a la mà i disposats en fila índia. La famosa línia vermella s’ha acabat de traspassar. Pràcticament, ja s’ha esborrat de tan trepitjada que l’han deixada, entre el cop d’estat del 20 de setembre i l’actuació d’aquest matí.

Entre els punts que han concentrat les agressions de l’estat espanyol contra els ciutadans catalans, hi ha els llocs on era previst que votessin el president, Carles Puigdemont, el vice-president, Oriol Junqueras, i la presidenta del parlament, Carme Forcadell. Són tres persones que aquest vespre tindran a les seves mans una decisió determinant: i ara quin és el pas següents? Cops, trencadissa de vidres, taules tombades, gent gran ferida… La barbàrie ha assaltat la democràcia. Però, com l’aigua, la veu del poble s’esmunyirà entre els dits de l’autoritarisme i avançarà. Els dirigents i tots els votants dels col·legis tancats podran votar en un altre punt. La veu de l’enorme quantitat de gent que avui s’ha alçat decidida a defensar els drets humans i les llibertats fonamentals és ben clara: ‘No ens aturaran. No ens podran parar. Ja marxem. Ja ens n’hem anat. La bèstia ferida fa les últimes espernegades. Però ja està.’

A les cues dels col·legis hi ha nens que veuen els pares amb una butlleta als dits i el seu futur als ulls; àvies de noranta-nou anys que repeteixen el nom del seu estimat, que tant va lluitar, quan s’acosten al col·legi enmig dels aplaudiments; joves que s’agafen la mà pel projecte que construeixen plegats també avui; pares orgullosos dels seus fills, que s’han organitzat per primera vegada per defensar el país… Aquest poble és el que ataquen els agents de la policia espanyola. Aquest poble és el que vol fer desaparèixer una Espanya que volia ser estat-nació i ha esdevingut estat-presó. El dia és llarg. I Catalunya resisteix i avança pacíficament, democràticament i amb el somriure de la revolta. Avui ha alçat un mur de votants contra la violència de l’estat espanyol.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb