El no a la independència podria guanyar el referèndum?

Aquesta setmana, el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha publicat la primera onada del 2017. S’hi pregunta, per primera vegada en el CEO, sobre el sentit del vot en un referèndum convocat sense el consentiment de l’estat. La nova enquesta ens permet de fer una comparació amb altres enquestes i, fins i tot, amb les eleccions del 27-S, i de mostrar tendències que ens serveixen per a trobar les principals claus dels mesos vinents.

En les eleccions al Parlament de Catalunya del 27-S, amb una participació històrica del 77,44%, les formacions independentistes van assolir el 48,05% dels vots, els partits contraris a la independència van obtenir el 39,31%, i CSQEP i Unió, que es van posicionar a favor del dret de decidir sense decantar-se per cap de les dues opcions, van treure l’11,51%.

Si es descarten els votants dels partits que no es posicionaven, Unió i CSQEP, i formacions minoritàries, com PACMA o Pirates, els partidaris de la independència haurien obtingut el 55% dels vots. Però aquesta mesura no sembla fiable per a quantificar el suport de la independència, ja que es descarta un 11,51% dels votants que, tot i no posicionar-se de manera concreta, tenen una opinió. Aquests votants no es poden sumar al sí, però tampoc al no.

En el baròmetre del CEO més proper al 27-S, un 23,1% dels votants de CSQEP afirmaven que votarien sí a la independència, un 67% deia que ho faria en contra i un 9,4% no s’hi pronunciaven. Així doncs, només afegint els partidaris de la independència que van votar CSQEP, es pot dir, de manera raonable, que els independentistes sumarien més del 50% dels vots del 27-S. Això significa que, sobre un 74% de participació, es pot afirmar que hi ha una majoria independentista.

Dades del 27-S i les enquestes de GESOP i el CEO
La comparació de dades amb les enquestes del GESOP i el CEO ens mostra que hi ha un suport molt estable a la independència. Es pot constatar que gairebé tots els independentistes votarien en un referèndum sense acord amb l’estat, fet que situa els partidaris del no a un nivell alt ja d’entrada. Les diferències més importants les trobem en la participació, que és la mesura principal que fa augmentar o disminuir la proporció del no. Mentre que, al desembre, un 36% de contraris a la independència deien que votarien en un referèndum sense acord, en el nou sondatge d’aquesta setmana, el percentatge supera el 50%.

De les dades del CEO, cal destacar, però, un augment dels favorables a un estat independent que són votants de CSQEP, dada que fa pensar que l’independentisme tindria un terra realment alt de partida. Si en el baròmetre posterior al 27-S, un 23,1% dels votants va dir que hauria votat sí a la independència, en el baròmetre de març i de desembre, el suport ha augmentat fins al 34%. I, a la vegada, ara hi ha un 10% de votants del PSC que es declaren partidaris de la independència, quan el 27-S aquesta xifra no arribava al 5%.

Pot guanyar el no?
Amb aquestes condicions, una pregunta lògica a fer-se és si el no té cap possibilitat de guanyar el referèndum.

En aquest sentit, cal tenir en compte que en les eleccions amb més participació de la història de Catalunya (les espanyoles del 1982), l’abstenció va ser del 20,03%. A Catalunya, per tant, no ha votat mai més del 80% del cos electoral, i aquesta és una dada rellevant.

Perquè si tenim en compte que hi ha un 37% del cens (la suma de JxS i la CUP, el 27-S) que indubtablement votaria per la independència en qualsevol referèndum, podem estimar que la participació hauria de ser, com a mínim, del 74% perquè el no tingués cap opció de guanyar, sempre que l’independentisme no es desinflés.

Si, en aquesta dada, hi afegíssim els independentistes de CSQEP i més formacions, podríem considerar que la participació hauria de ser superior al 80% per tal que els partidaris del no tinguessin alguna possibilitat de superar els partidaris del sí. Però cal tenir en compte que aquest seria un resultat històric i mai vist a Catalunya, encara que possible. L’unionisme, per tant, hauria de fer una mobilització històrica, i no la podria aconseguir sense una crida massiva a la participació per part de totes les formacions i associacions contràries a la independència. Això sembla molt difícil des del moment que una part de l’unionisme no vol legitimar amb el seu vot un referèndum unilateral.

Perquè l’opció, menys democràtica, d’intentar boicotar totalment el referèndum sembla impossible, amb les dades que hi ha ara mateix. Els partits unionistes podrien promoure que es desautoritzés el referèndum fent una crida a l’abstenció. Però cal tenir en compte que, segons les dades del CEO, PP, C’s i PSC s’oposen frontalment al referèndum unilateral i, en canvi, més d’un 50% dels seus votants anirien a votar, encara que fos que no.

A més, perquè hi hagués una participació inferior al 50%, no hi hauria prou amb el boicot de l’unionisme sinó que seria necessari també el boicot actiu i la desmobilització de CSQEP. Això encara sembla més difícil, ja que actualment un 72% dels seus votants diuen que anirien a votar, i d’aquests, la meitat ho faria a favor de la independència.

En aquestes condicions, un boicot aconseguiria, com a molt, dividir els partidaris del no entre el vot i l’abstenció, i això afavoriria l’independentisme.

Tot plegat pot explicar que, finalment, l’estat intenti l’opció més antidemocràtica, que és la d’evitar per la força que els ciutadans pugui votar. En aquest cas, però, la qüestió és com podria aconseguir, l’estat espanyol, una cosa com aquesta.