El dia 19 de maig se celebra el Dia i la Nit Internacional dels Museus. Per celebrar-ho, Clàudia Rius s’imagina com seria la seva vida sentimental si s’hagués d’aparellar amb museus. El seu recorregut és entregat i generós, una prova que la pormiscuïtat no està renyida amb la cultura.

L’onada d’Oteiza al MACBA

Les relacions són com els museus: ens conquereixen amb l’exposició, però els veterans diuen que la manera d’aguantar el pas del temps és cuidar dia a dia la col·lecció. A més, quan remet la flama és possible que els quadres dels altres ens semblin més interessants que els nostres. Tot comença quan ets petit i et fas un petó al final del bus amb el Museu Marítim. L’has conegut a l’escola, ha crescut amb tu i els amics diuen que funcioneu, tot i que té pendent renovar el seu discurs. Quan et fas gran t’adones que et satisfà en termes particulars però que necessites alguna cosa més en termes generals, el tornes a la friendzone i te’n vas a veure món.

La cosa canvia quan entres a la universitat i coneixes al MACBA, l’estudiant alternatiu, el teu primer amor. Al principi fas veure que entens tot el que diu, però d’amagat busques a Google els conceptes enigmàtics que fa servir fins i tot per dir que s’ha acabat el paper de vàter. Les pedres que exhibeix al rebedor de casa només tenen sentit mentre li compres el discurs i, un cop passada la primera fase de l’enamorament, comences a exigir claredat.

Si una cosa té el MACBA és que accepta molt ràpidament la teva diversitat sexual, però vol relacions obertes i tu en el fons tens masses idees preconcebudes. La relació s’acaba i te’n vas d’Erasmus. Allà coneixes el Museu Picasso, l’amor guiri: desperta molta admiració entre la gent, però a llarg termini el veus poc. Un cop passats els mesos d’Erasmus, que vius contrarellotge, la relació es normalitza i ja no la trobes tan especial.

Podeu llegir l’article íntegre a Núvol, el digital de cultura.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb