El monogràfic sobre l’aranès al parlament posa de manifest la seva fragilitat i la manca de finançament

Experts critiquen a la comissió de Cultura que el projecte Aina no incorpori la llengua occitana

VilaWeb
Redacció
16.11.2022 - 17:56

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El president de l’Institut d’Estudis Aranesos-Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana, Jèp de Montoya, ha denunciat a la comissió de Cultura del Parlament de Catalunya la fragilitat de l’aranès i ha demanat que el govern i el Consell General d’Aran vagin “de bracet” en la promoció de la llengua.

Per la seva banda Verònica Barès, tècnica de política lingüística del govern aranès, ha lamentat que només compten amb seixanta mil euros efectius per fer polítiques lingüístiques i ha demanat una dotació superior de recursos. Els ponents han lamentat que el projecte Aina, que treballa perquè la tecnologia entengui i parli el català, no inclogui l’aranès.

Durant les diferents intervencions, en les que també ha participat, Jordi Suïls, coordinador del Consell Consultiu de l’Aranès, ha manifestat la necessitat de traçar línies estratègiques per l’aranès i fer-ho de manera coordinada així com bastir lligams amb altres territoris d’Occitània. Suïls ha destacat el paper important de l’escola en l’ensenyament de l’aranès i ha explicat que el 90% de l’alumnat acaba la primària amb un alt coneixement de l’aranès, fet que no ocorre a la secundària on l’aranès deixa de ser vehicular i la seva presència és “residual”, per la qual cosa “es perd tot l’aconseguit”.

Per aquesta raó Barès ha dit que amb més finançament podrien desplegar accions per fer més visible l’occità i crear “un paisatge lingüístic”. De manera especial ha destacat el desplegament de polítiques dirigides cap als joves per augmentar “l’autoestima” dels parlants i que el deixin de veure com una llengua de l’administració i la vegin com una llengua l’ús corrent.

Montoya ha remarcat que és urgent fer una diagnosi i identificar els punts febles per poder-los abordar i actuar. Tot i això, els tenen força identificats i passen majoritàriament pels joves, per la senyalística als carrers i places, però també per les empreses privades, on s’hauria de potenciar que facin més visible l’aranès als seus establiments i en dirigir-se als clients.

Montoya ha finalitzat la intervenció manifestant que l’aranès és una llengua viva a l’Aran i la voluntat és que ho continuï sent.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes