Benvolgut Raül, doctor en relacions internacionals, llicenciat en ciències econòmiques, conseller d’Afers Exteriors, relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat; futur ministre d’Afers Estrangers de la República de Catalunya; admirat polític; enyorat presoner polític, estimat amic.

No caldrien encapçalaments tan oficialitzats, però m’ha sortit així, Raül. Entre altres coses perquè tu llegiràs aquesta carta, si et deixen llegir-la, a Estremera. Repasso el que he escrit i m’adono que encara em deixo títols honorífics; en citaré només un que a tu et fa molta il·lusió: membre actiu dels Castellers de Sant Cugat, els Gausacs, que, malgrat la seva joventut, l’octubre del 2017 (sí, l’octubre del 2017!) va completar un tres de nou amb folre… Ningú no et podrà arrabassar el títol de membre actiu dels Gausacs.

Quan repasso la teva trajectòria i les informacions curriculars, ja entenc per què et tenen engarjolat; els polítics que ostenten el poder a Espanya (amb la seva política o amb el seu silenci) no t’arriben ni a la sola de la sabata. Saps moltes coses; has viscut de prop el conflicte dels Balcans a Bòsnia i Hercegovina i a Croàcia. Vas treballar en l’ajut dels refugiats en camps de Croàcia; vas ser responsable del programa educatiu i de promoció del programa de Cultura de Pau de la UNESCO. Vas ser també supervisor de l’OSCE per a les eleccions a Bòsnia i Hercegovina els anys 1996 i 1997; i, després de tanta generositat, te’n vas endur un regal que estimes molt: has après a parlar el croat. Trobo que és molt bonic que consideris aquesta incorporació com un regal. Els monolingües aferrissats potser mai no ho podrien entendre.

Hi ha una cosa que no t’he comentat mai: encara no et coneixia personalment, però em va cridar molt l’atenció l’eurodiputat Raül Romeva, el pencaire, amb una actuació admirable com a eurodiputat, concretada, entre mocions i qüestions, en mil sis-centes intervencions. Si tenim en compte que n’hi havia i encara n’hi ha que fan trampa amb la targeta de presència i entren per una porta i surten per l’altra tan tranquils… és lògic que tu estiguis empresonat i els ‘llestos’ continuïn no fent brot però cobrant en qualsevol pastís polític que els beneficiï. El món a l’inrevés: la teva integritat t’ha portat a la presó. El món capgirat? O no: és la revolució dels íntegres: de tu i dels altres presoners polítics i exiliats polítics. Ara que els WhatsApp proliferen com els bolets, mentre t’escrivia, me n’ha arribat un que diu que ens fan viure en un país en què una violació múltiple és només un abús o que una batussa de bar és terrorisme. I els neonazis amb armes són absolts per patriotes. En un país on la matança dels toros és una festa cultural; on els avis, valents, herois, han rebut pallisses per defensar les urnes; on els rapers van a la presó per les seves crítiques, on els professors que fan debatre a classe les qüestions que estem vivint es converteixen en ‘incitadors de l’odi’… Com diu el catedràtic del dret penal d’una universitat catalana, actualment el regne d’Espanya es ‘un estado de desecho’. Ja en posarem un bon tros a l’olla.

Revenons à nos moutons: amb la referència que feia a la teva anterior feina com a eurodiputat, volia dir-te una cosa que moltíssima gent pensa dels nostres empresonats i exiliats: davant de tanta ignorància, ineptitud i mala bava, veure que gent preparada, amb una experiència vivencial profunda sobre Europa, és empresonada o exiliada, és viure en un món a l’inrevés.

Fa uns mesos vam parlar de literatura; i vam parlar dels teus llibres, de les teves novel·les. Ara m’agafa una mena de timidesa; trobo que és massa personal per referir-m’hi en aquesta carta que escric privadament però que es farà pública. Però una cosa sí que puc dir-te: m’admira que amb tota l’activitat frenètica que has portat a terme, encara tinguis humor, temps, ànims, energia, ganes de fer, de tant en tant, una novel·la.

Em permeto referir-me, com a colofó, al títol d’un assaig teu publicat el 2014: Som una nació europea (i una carpeta incòmoda): Catalunya vista des d’Europa. Aquest és el títol complet: absolutament explícit; absolutament premonitori.

Raül: ho he de deixar aquí. Cara a cara parlaríem de més coses, no necessàriament profundes: potser parlaríem del color d’aquella rosa. O potser estaríem una bella estona callats, sense necessitat de fer cap comentari intel·ligent i necessari: simplement, estant. Com m’agradaria que això fos possible! Ho serà, perquè la Història, si fa una passa enrere, després en fa dues endavant; és capriciosa, d’acord: però no s’atura.

Gràcies per la teva generositat, per la vostra generositat i coratge.

Teu. Vostre.

Jaume Cabré

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb