El govern espanyol fa una prova pilot d’una selectivitat més competencial

  • El ministeri espanyol vol promoure un model d'examen de selectivitat que acompanyi el batxillerat competencial de la LOMLOE

VilaWeb
Una estudiant participa en la prova pilot d'una nova selectivitat. Fotografia: Ministeri espanyol d'Educació
Europa Press / Redacció
14.03.2023 - 18:49
Actualització: 14.03.2023 - 19:35

Alumnes de primer de batxillerat han participat en una prova pilot de la nova selectivitat que promou el Ministeri d’Educació i Formació Professional espanyol. La intenció és que els nous exàmens es comencin a implantar el juny del 2024, i s’adaptin als nous currículums, de manera que les proves d’accés a la universitat siguin més competencials i menys memorístiques. Però val a dir que, malgrat que el govern espanyol marca certes qüestions de l’estructura de les proves –per exemple, el calendari–, els exàmens els elaboren els governs autonòmics. A Catalunya, per exemple, fa anys que s’avança cap a un model més competencial, com vol fer ara el govern espanyol.

En la prova han participat els alumnes de sis centres de Catalunya, cinc del País Valencià, i quatre de les Illes. Eren estudiants de primer de batxillerat perquè és el curs en el qual s’ha començat a implantar el canvi de currículum que marca la LOMLOE. Han hagut de fer dos exercicis: un d’una matèria comuna (Llengua Castellana i Literatura, Llengua Estrangera o Filosofia) i un altre de la matèria obligatòria de la modalitat que cursa l’alumne (Dibuix Artístic, Llatí, Humanitats i Ciències Socials, Matemàtiques).

A més, han completat uns qüestionaris cognitius i s’han fet entrevistes amb tècnics del ministeri i de les conselleries que permetran d’analitzar l’impacte de la prova segons els alumnes participants.

Un dels centres on s’ha fet la prova ha estat l’institut Moisès Broggi de Barcelona, en què han participat trenta-tres alumnes, segons Europa Press. La primera prova que han fet ha estat la d’anglès. Hi ha hagut una prova de comprensió oral sobre l’accés a l’aigua potable a instal·lacions de sanejament a l’Índia. Els alumnes també han hagut de respondre l’opció correcta entre quatre possibilitats de cinc preguntes, i després han hagut d’omplir amb una paraula l’espai en blanc de cinc oracions. A més, han fet una prova de redacció.

També tenien una prova de comprensió lectora, sobre la possibilitat de polítiques perquè països secs puguin aconseguir la independència de l’aigua. Els exercicis consistien a endevinar un adjectiu, nom o verb sobre una descripció en una frase; set exercicis tipus test amb quatre respostes possibles; i un exercici de preguntes en el qual els alumnes havien d’escriure una frase com a resposta. Cada resposta era valorada amb 0,20 punts i, en acabat, els estudiants havien d’escriure les respostes en un altre full, que és el que han lliurat.

La cap de llengües estrangeres del centre, Nati Castillo, ha destacat a Europa Press que aquest model d’examen no penalitza l’alumne si s’equivoca, cosa que considera que dóna més llibertat a l’estudiant, ja que pot escollir cinc de les set preguntes o utilitzar contingut de la part de la lectura per a la redacció. A més, ha destacat que els texts eren més breus i sobre actualitat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any