El govern d’Andorra aprova el nou projecte de llei sobre el català que afectarà 3.000 residents

  • L'obligació del català a Andorra afectarà les renovacions de permisos d'uns tres mil residents, però no pas els 'youtubers'

VilaWeb
Redacció
13.09.2023 - 18:54
Actualització: 13.09.2023 - 19:46

Unes tres mil persones hauran de demostrar coneixements de català mitjançant un curs de trenta hores, en format entrevista i no com a prova escrita, per a renovar el seu permís de residència i treball a Andorra el 2024. Ho ha explicat la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, durant la presentació del projecte de llei de la llengua oficial, aprovat avui al consell de ministres, una legislació que substituirà la llei del 1999 i que el govern andorrà té la intenció que entri en vigor l’any vinent. En canvi, els creadors de contingut, és a dir, els youtubers no hauran de superar la prova.

L’obligació de superar el curs només es demanarà en la primera renovació dels residents amb un permís de residència i treball. Més endavant, ha dit la ministra andorrana, s’estudiarà la possibilitat d’incloure altres models de residència. En el cas dels creadors de contingut, que tenen permisos de residència i treball per compte propi, no s’ha previst que hagin de superar aquesta prova de nivell bàsic, ha dit, tot i que “això no vol dir que en un futur o en comissió també es pugui acabar incloent aquest grup de permisos” en la llei. Els treballadors temporers també estaran exempts en un començament.

El principal canvi que incorpora la llei, doncs, serà que els obligats hauran d’acreditar nocions bàsiques de la llengua per obtenir la primera renovació del permís, malgrat que serà un reglament posterior el que fixi els requisits concrets. A més, també s’establirà l’obligació que la salutació inicial al públic sigui en la llengua oficial i caldrà saber el vocabulari bàsic de cada professió.

“Estem convençuts que aquesta mesura no impedirà que ningú, per raó de llengua, no pugui venir a Andorra, sinó que facilitarem l’aprenentatge quan siguin al país”, ha dit Bonell.

També s’exigirà de disposar d’intèrprets en les resolucions alternatives de conflictes, introduir referències al català en la llengua de signes i emprendre “una modernització del llenguatge administratiu”. La llei també establirà un règim sancionador quan es detectin possibles incompliments. Sobre això, la ministra ha reconegut que el 80% de les queixes rebudes al ministeri i al Servei de Política Lingüística provenen del sector del comerç, per la qual cosa aquest nou text els dóna més potestat per obrir expedients sancionadors.

Per donar resposta a les sol·licituds de residents per a aprendre el català, la ministra ha anunciat la creació de quatre noves places de docents. De fet, ha avançat que, a hores d’ara, segurament per l’efecte crida que ha tingut la notícia els darrers dies, hi ha unes set-centes persones en llista d’espera als cursos de català, a les quals compten de donar solució durant aquest any.

La llei es veurà completada amb la creació d’una junta de coordinació sobre llengua i formació, la qual tindrà la funció de coordinar i harmonitzar l’ús de la llengua en tots els àmbits, i el consell nacional per la llengua, un organisme amb una orientació més política que cercarà de donar veu a tothom i elaborarà el pla nacional de la llengua. Aquest consell comptarà amb membres permanents dels ministeris de Cultura i Educació; dels comuns; d’Andorra Recerca i Innovació; de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis; de la Unió Hotelera d’Andorra; de la Confederació Empresarial Andorrana, dels sindicats i de les associacions culturals, i també hi podrà haver membres eventuals.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any