El gest d’Aragonès i la filigrana política del govern per a canviar de soci

En Comú Podem també salva la validació del decret de renovables al parlament

Odei A.-Etxearte
01.12.2021 - 21:30
Actualització: 01.12.2021 - 22:30
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Era un gest de complicitat que parlava per si mateix. Després de la defensa que va fer al parlament del decret de renovables la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’aixecà de l’escó i s’acostà a la dirigent dels comuns, Jéssica Albiach, per parlar-hi breument abans de sortir de l’hemicicle. Era una altra fotografia que evidenciava la importància política de la votació. El govern va salvar ahir la validació del decret amb el suport dels comuns. Després del canvi de soci amb el pressupost, es va repetir el no de la CUP i el sí d’En Comú Podem amb un projecte molt important per a l’executiu. És un decret clau per al procés urgent de transició energètica de Catalunya després de l’endarreriment i la conflictivitat que l’allau de projectes ha originat, i que esmena el decret anterior (impulsat per Junts), que la CUP volia frenar amb una moratòria contra els grans projectes d’impacte negatiu que no s’ha fet efectiva i que era inclosa en l’acord de la investidura.

Un altre símil amb el pressupost: després d’una negociació fallida entre el govern i la CUP, els comuns han agafat el relleu. I és que el govern i els anticapitalistes van negociar el text del decret, però la CUP va criticar que l’executiu no hi va introduir els canvis que reclamaven ni les demandes territorials que havien recollit i, finalment, va decidir de votar-hi en contra, tal com va avançar VilaWeb. El resultat ha estat un nou trencament de la majoria independentista i la consolidació d’un canvi de patró. El marc polític de la investidura s’ha trencat i regna la incertesa sobre els principals compromisos assumits per Aragonès en el pacte amb la CUP, començant per la qüestió de confiança, que ha quedat en l’aire. Mentrestant, aquest canvi de soci s’executa amb equilibris dialèctics no sempre fàcils de fer. Aragonès és qui en monopolitza l’escenificació, mentre Junts, després d’haver expressat el seu malestar pel canvi, avala de facto la situació, malgrat les crítiques públiques inicials.

El president de la Generalitat ja va segellar l’acord del pressupost amb Albiach, va tornar a escenificar l’avinença arran del decret de renovables i ahir al matí, a la sessió de control, va mantenir un amable intercanvi dialèctic amb la dirigent dels comuns sobre els canvis que s’introduiran en el pressupost. Però la nova entesa incomoda políticament tant Junts com als comuns, perquè són antagonistes polítics, malgrat que la participació de tots dos és condició necessària per a garantir l’estabilitat del govern. De manera que el relleu s’executa amb bisturí, amb un protagonisme calculat per part del president de la Generalitat i Albiach, i una col·laboració silenciosa de Junts que contrasta amb la posició pública de malestar que van expressar amb el pacte pressupostari, amb la paradigmàtica intervenció a l’hemicicle de Joan Canadell que tant va incomodar ERC al ple anterior. La majoria de canvis que es faran al pressupost per a aplicar l’acord amb els comuns s’introduiran gràcies a un conjunt d’esmenes conjuntes presentades per ERC i Junts, i no pels comuns, de manera que Junts podrà mantenir l’afirmació que no votarà a favor de cap esmena dels comuns i, per tant, el pressupost podrà dur igualment el segell polític del conseller Jaume Giró.

Aquestes esmenes al pressupost es poden interpretar també com la treva signada entre els dos socis de govern després d’un conflicte que, si s’agreujava, posava directament en qüestió la continuïtat del govern. Un fet que no era als plans de ningú, tampoc de Junts. I és així com, amb poc soroll públic i amb el pas dels dies, la disputa interna s’ha pacificat. Junts no ha demanat encara a Aragonès la reunió urgent al més alt nivell que Elsa Artadi va avançar que sol·licitarien. I tot plegat, mentre Junts manté un difícil equilibri entre la seva presència al govern i una pulsió dialèctica d’oposició des dels faristols del parlament. El debat sobre el decret de renovables en va ser una mostra més. El diputat de Junts Salvador Vergés va dedicar la seva intervenció a Canadell, i es va felicitar que el decret anava endavant amb l’entesa entre ERC i Junts, però no esmentà els comuns, imprescindibles per a validar-lo.

El govern compta amb un nou soci parlamentari. Però la via àmplia que propugnava Aragonès implicava afegir-hi la CUP i els comuns. I, ara com ara, l’un ha substituït l’altre. La CUP mantindrà l’oposició als comptes en la votació final, el 23 de desembre. En lloc d’una cadena de confiances, se n’ha construït una altra de malfiances i desacords. La CUP ja va advertir que, més enllà de la negociació de les partides dels comptes, s’havien de complir els compromisos de l’acord d’investidura. I el decret de les renovables, aprovat pel govern abans del no al pressupost, va ser un dels elements que dugué la CUP a distanciar-se’n. Només el temps dirà si el govern podrà apedaçar cap entesa de futur amb la CUP per a la gestió del mentrestant, mentre perduren les divergències estratègiques entre els partits independentistes. Tot apunta, ara com ara, que han travessat un llindar de no-retorn.

Amb l’allunyament de la CUP, la predilecció del govern per Albiach ha tingut conseqüències col·laterals. El PSC, que es va oferir reiteradament i amb ímpetu a darrera hora per a negociar amb Aragonès, ha passat a fer una dura oposició. Així ho va escenificar Salvador Illa durant la sessió de control, carregant contra la retirada de les acusacions de la Generalitat contra els detinguts en les protestes per la investidura fallida de Carles Puigdemont i criticant els errors del govern amb la implantació del passaport covid. Una qüestió, la de la pandèmia, que el líder del PSC s’havia compromès a aïllar de la disputa partidista. A Madrid, també trontolla el marc polític. ERC batalla exhausta perquè el PSOE compleixi els compromisos adquirits sobre la llei de l’audiovisual espanyola, amb l’amenaça de no avalar els darrers tràmits dels comptes de Pedro Sánchez. Esquerra necessita mantenir l’aliança amb els socialistes espanyols. Són l’aire que respira la taula de diàleg. Però la defensa del català l’està deixant sense oxigen. I encara que arribin a un nou acord d’última hora, si una cosa demostren els moviments del PSOE és que, a l’hora de complir les promeses, no són de fiar.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes