El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Ni referèndum ni presos polítics. Els governs català i espanyol han tancat la primera reunió de la comissió bilateral en set anys amb la constatació de la impossibilitat d’estovar la discrepància de fons que mantenen sobre el futur polític de Catalunya. Tampoc han tancat cap acord per a millorar la gestió de l’autogovern. L’únic consens que han mantingut ha estat a l’entorn d’un calendari. A partir del setembre i fins a final d’any, es reuniran les tres comissions mixtes sectorials i els grups de treball derivats de la bilateral, el màxim òrgan estatutari que regula la relació entre els dos executius, per mirar d’arribar a acords en qüestions com les lleis catalanes recorregudes al Tribunal Constitucional o les inversions en infrastructures. Però tampoc no n’han acordat els ordres del dia. El govern català esperava més gestos. La retirada, per exemple, del recurs que bloca la llei que protegeix el dret de l’habitatge de les persones en risc d’exclusió. L’espanyol ha assegurat que el seu projecte per a Catalunya consisteix a ‘abordar totes les qüestions que s’han abordat en la bilateral’. El conseller d’ d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, s’ha demanat si realment tenien un projecte.

Més de tres hores i mitja. ‘Aquest any ha estat tan llarg i intens com la reunió mateixa’, ha exemplificat Maragall. Per a Meritxell Batet, ministra de Política Territorial i Funció Pública espanyola, la trobada ha estat de to ‘cordial’ i franc’. Maragall hi afegia un altre adjectiu. Per al govern català, també ha estat una reunió ‘dura’. El conseller ha dit que eren molt lluny en la manera d’entendre el retorn a la ‘normalitat’. Les delegacions catalana i espanyola esbocinaran ara el diàleg en els organismes de relació previstos a l’estatut. Batet exhibia un volgut tarannà dialogant en contraposició al tancament amb Catalunya de Mariano Rajoy. Maragall no ha amagat les dificultats de mantenir la mà oberta amb Madrid si no hi ha avenços significatius els mesos vinents. ‘Serà difícil, serà dur,’ ha admès.

Refús a un grup de treball: ‘No existeix el dret d‘autodeterminació’
Respecte al conflicte polític, es mantenen a anys llum. Batet ha reiterat que ‘no existeix el dret d’autodeterminació’ i que, per tant, no en poden parlar, de la mateixa manera que no interferiran en les decisions judicials pel que fa a la situació dels presos polítics i els exiliats. La part catalana ha proposat la constitució d’un grup de treball paritari entre els dos governs per dialogar sobre el referèndum i els represaliats, però la negativa de l’espanyol ha estat rotunda. Maragall ha explicat que pretenien que la formessin representants institucionals i experts que elaboressin materials amb ‘solvència’ perquè els presidents Quim Torra i Pedro Sánchez en prenguessin les decisions polítiques. Segons Batet, no és ‘pertinent’ crear aquesta comissió en el marc de la bilateral perquè ha d’aplicar el règim constitucional i estatutari, ‘no replantejar-lo’. Fora, tampoc. Per a Maragall, és un ‘error’ que renunciïn a un debat polític que podria exhibir la predisposició del PSOE a dialogar sobre la qüestió en un marc de represa de les relacions entre els dos governs.

La petició catalana del referèndum i per a l’alliberament dels presos polítics era a l’ordre del dia amb una redacció eufemística: consideracions de la Generalitat sobre la situació política a Catalunya’ en ‘matèria de drets i llibertats’ i ‘en relació amb les vies de participació democràtica dels ciutadans catalans en les decisions sobre el futur polític’. Batet ha assenyalat que, en tot cas, existeixen les ‘vies democràtiques’ de la reforma de l’estatut i de la constitució espanyola. El govern de Sánchez considera, tanmateix, que l’actual marc estatutari ja ‘dóna a resposta a moltes de les demandes dels ciutadans’.

La ministra també buscava un compromís perquè el govern de Torra torni a participar en els òrgans multilaterals. Entre d’altres, el Consell de Política Fiscal i financera, que es va reunir dimarts. La Generalitat no ho garanteix encara. Com més l’empenyen a ser-hi, ha apuntat Maragall, més difícil es fa que hi sigui. El govern espanyol també ha reclamat a la Generalitat que mantingui la ‘neutralitat’ institucional i en l’espai públic.

Les subcomissions, fins al desembre
Maragall, malgrat tot, no ha volgut posar una data límit per donar per fallit l’intent de diàleg amb el govern de Sánchez. D’aquí al desembre, comissions com la mixta d’afers econòmics i fiscals, la de transferències, la d’infraestructures o la subcomissió de seguiment normatiu, entre d’altres, posaran el termòmetre al compromisos assumits per Batet. Per exemple, el de rebaixar la conflictivitat legislativa amb la Generalitat o el d”atendre’ la disposició addicional tercera de l’estatut, que acota les obligacions del govern espanyol en les inversions en infraestructures i que ha estat reiteradament incomplerta des de la seva entrada en vigor. Sobre les lleis embarrancades al TC, Batet ha assegurat que la prioritat és negociar primer les normes que afecten drets socials. No s’ha compromès, però, a retirar els recursos d’inconstitucionalitat sobre els quals encara s’ha de pronunciar el TC. Considera que poden arribar a acords amb la Generalitat perquè se’n modifiqui la redacció dels articles conflictius. En la comissió mixta de transferències, a més, es plantejarà el traspàs de les competències pendents o a renegociar.

Feia set anys que la bilateral no es reunia. No ho va fer mai mentre Mariano Rajoy va ser president del govern espanyol. La darrera vegada va ser el 19 juliol del 2011 a Madrid, amb Manuel Chaves encapçalant la part espanyola i Josep Antoni Duran i Lleida, la catalana. L’Estatut estableix que la bilateral s’ha de reunir un mínim de dos cops l’any i sempre que una part ho demani. En total, però, només ha estat convocada nou vegades. Maragall n’ha presidit la part catalana, al costat del vicepresident del govern, Pere Aragonès, i de la consellera de la Presidència, Elsa Artadi. També hi han assistit el secretari general d’Acció Exterior, Mercè Salvat; el delegat del govern de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell; el director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve; i el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Aleix Villatoro. Per la part espanyola, a banda de Batet, han integrat la comitiva els secretaris d’Estat de Política Territorial, Ignacio Sánchez; d’Hisenda, Inés María Bardón; d’Infraestructures, Pedro Saura; i de Relacions amb les Corts, José Antonio Montilla; la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera.

El president de la Generalitat esperava que de la reunió en sortissin ‘decisions concretes’ sobre la situació dels presos i l’exercici del dret a l’autodeterminació. Així ho havia declarat, almenys, en una entrevista a l’ACN. ‘Vivim en una situació gravíssima i d’excepcionalitat política enorme, per tant, és evident que o tenim respostes sobre tots aquests punts o per a nosaltres aquest diàleg hauria sigut una cortina de fum,’ havia alertat Torra. No ha estat així. Tot plegat, en l’avantsala d’una tardor que el govern català preveu calenta, marcada per la Diada, els aniversaris de l’1-O i el 27-O i els judicis als presos polítics i la resta de processats.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.