El CoNCA insta les institucions catalanes a impulsar un Acord Nacional per la Cultura

Segons el consell, cal articular un sistema eficient que no es basi en ajuts efímers

VilaWeb
ACN
13.07.2022 - 11:10
Actualització: 13.07.2022 - 11:36

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha instat les institucions catalanes a impulsar un Acord Nacional per la Cultura que vetlli per un sistema cultural ben articulat i eficient i no es basi en polítiques d’ajut efímeres. En l’informe anual sobre l’estat de la cultura i les arts de 2021, l’òrgan ha constatat que cal garantir continuïtats i que la cultura arribi al conjunt de la població sense exclusions. Aquest acord nacional que demana hauria de determinar les interaccions entre els àmbits local, interlocal i nacional sobre la cooperació entre les diferents administracions i la concertació entre els àmbits públic, social i privat al servei de l’interès general.

A l’informe anual sobre el sector el 2021, el CoNCA ha lamentat que l’any hagi estat marcat per dues eventualitats: els efectes de la pandèmia i la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya el 14 de febrer de 2021 que van deixar el govern en funcions fins ben entrada la primavera.

La facturació de la cultura, un 16% més alta

Segons el CoNCA, els sectors culturals han vist incrementar la seva facturació un 16 % respecte de l’any anterior. Aquesta millora, però, no permet de parlar d’una recuperació total perquè les dades encara queden lluny de les prèvies a la pandèmia. “El 2021 ha estat un any millor per a la facturació de tots els sectors culturals gràcies a la caiguda de les restriccions i als augments dels aforaments, especialment durant el segon semestre del 2021”, han declarat. “Tot plegat ens deixa un any amb un balanç ambivalent, on les obertures parcials han propiciat el retorn de l’activitat cultural, però amb uns resultats molt allunyats dels aconseguits els anys precedents a la pandèmia”.

Tot i les restriccions, les dades d’activitat cultural indiquen que s’ha iniciat el camí cap a la recuperació. Els teatres de Barcelona van recaptar 44,5 milions, un 68 % més que l’any 2020, però lluny dels 68 milions recaptats el 2019. Altres sectors no s’han vist afectats tan directament per la crisi de la covid i, en alguns casos, fins i tot han aconseguit incrementar els resultats previs a la pandèmia; és el cas del sector del llibre i el dels videojocs.

També han alertat que el confinament ha accelerat canvis de pautes pel que fa a consum, que poden fer variar les xifres d’alguns àmbits d’activitat cultural on la digitalització incideix més directament, principalment l’audiovisual, el multimèdia i el dels videojocs.

139 euros en cultura per habitant

Segons el CoNCA els principals indicadors de referència dels pressupostos públics de les administracions catalanes indiquen una tendència positiva des de fa alguns anys. Així, el pressupost públic destinat a la cultura de 2021 ha estat de 1.077 milions, un 6,4% més que el 2020. La despesa pública per ciutadà és de 139 euros l’any per any.

177.700 treballadors en cultura

Entre el gener del 2018 i el gener del 2022 el nombre de persones ocupades del sector cultural de Catalunya s’ha incrementat en un 6,5 % i ha arribat a 177.700 treballadors. Pel que fa al pes de l’ocupació cultural en el conjunt de l’ocupació catalana, el primer trimestre de l’any 2022 el sector cultural donava feina al 5,1 % del total de treballadors a Catalunya, la mateixa dada que hi havia el primer trimestre del 2018 i pràcticament idèntica a la del primer trimestre del 2008.

Saldo negatiu de comerç exterior

L’any 2021 el comerç exterior de les indústries culturals catalanes mostra un saldo negatiu de 94 milions d’euros. Tot i que les exportacions es van incrementar un 6 % respecte de l’any 2020, les importacions van augmentar un 25 %, de manera que va desaparèixer el saldo positiu que s’estava obtenint des del 2018.

Els visitants d’arts visuals es quadrupliquen

Durant el 2021 la xarxa de centres d’arts visuals públics catalans va rebre 232.074 visitants, una xifra que quadruplica la de l’any anterior i una de les més elevades dels darrers anys. Pel que fa a visites, el 2021 no va ser tan bon any per al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) amb 194.541 visitants ni per a l’Arts Santa Mònica amb 46.842 visitants, que, tot i millorar les xifres del 2020, encara estan per sota de les mitjanes de les seves sèries històriques.

13,3 milions de visites a les biblioteques

Les 429 biblioteques del sistema públic de lectura català durant l’any 2021 van rebre 13,3 milions de visites i van realitzar 11,4 milions de préstecs presencials. Aquestes xifres suposen una recuperació respecte de les dades de l’any anterior, que van estar afectades pels tancaments, però encara queden lluny de les xifres prèvies a la pandèmia: un 25 % menys d’usuaris actius i un 14 % menys de préstecs fets. Es consolida el nombre de préstecs digitals, ja que, tot i reduir-se un 12 % respecte a l’any 2020, se n’han fet 3,3 vegades més que abans de la pandèmia.

7,8 milions de visitants als museus públics catalans

Els museus i les col·leccions de Catalunya han rebut l’any 2021 un total de 7,8 milions de visitants, que, tot i ser un 76,5 % més que l’any anterior, només representen un 31 % dels visitants del 2019. El nombre de participants en les activitats també ha augmentat, però continua representant només un 40 % dels que van assistir-hi just l’any abans del confinament.

La paritat en els òrgans de govern

Segons l’informe del CoNCA només el 57% de les organitzacions, el 36% de les empreses i el 17% de les federacions de cultura popular compleixen amb la paritat en els òrgans de govern, la resta presenten òrgans de govern on els homes o les dones, en menor mesura, són majoria.

En els sectors privat i associatiu són majoria els òrgans de govern en què hi ha més homes que dones; és remarcable el biaix del 73 % a favor dels homes en les federacions de cultura popular, però també ho és el percentatge del 56 % d’empreses on succeeix el mateix. Malgrat que en el sector públic la major part d’organitzacions compleixen amb la paritat, encara n’hi ha un 30 % en què els homes són majoritaris en els òrgans de govern.

L’acció legislativa i la regulació pendent

El CoNCA ha determinat que des de l’any 2018 el Parlament “només ha aprovat dues lleis vinculades a la política cultural, i en tots dos casos es tracta de lleis sobre aspectes organitzatius del Departament de Cultura”. Ha concretat que els avantprojectes de llei previstos i no realitzats corresponien a temàtiques diferents com el mecenatge, el cinema, el patrimoni cultural immaterial o la modificació del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

De fet, han recordat que en el Pla normatiu actualment vigent (2021-2023), el Departament de Cultura té assignada la redacció de cinc projectes de llei vinculats a temes importants: l’accés a la cultura i els drets culturals, la creació de l’Institut de la Filmoteca de Catalunya, i la modificació de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, del Patrimoni Cultural Immaterial i del Sistema Bibliotecari de Catalunya. També els drets referents a la modificació del Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya, la modificació del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya i les biblioteques especialitzades.

Pel CoNCA ha quedat pendent la regulació autonòmica del mecenatge i l’actualització de la Llei del cinema. En l’informe han demanat impulsar les reformes pendents així com establir una normativa específica per sectors com les arts escèniques o la música per “garantir les condicions de funcionament del sector, tot defugint la burocratització o la creació de traves legals poc útils i molt inconvenients”.

Polítiques per incidir en l’ús del català

Tenint en compte el descens de l’ús social del català pel CoNCA és “necessari” incidir-hi amb els mecanismes de socialització i actualització de la llengua entre infants i joves —“avui tan descurats”—, fonamentals per assegurar el futur de la llengua. “En aquesta línia, les polítiques culturals hi tenen un paper clau de foment de la producció i difusió televisiva, cinematogràfica i digital pròpies, així com del doblatge de producció aliena de més circulació”, han conclòs.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes