29.04.2020 - 20:22
|
Actualització: 29.04.2020 - 22:40
Un estudi que han publicat el Servei Meteorològic de Catalunya i l’Hospital Clínic, i que pren com a referència un informe de dos investigadors, afirma que la climatologia particular de Catalunya beneficiaria el territori del Principat en la seva lluita per a frenar l’expansió de la Covid-19. El document original afirma que, segons les dades climatològiques i les estadístiques sobre la pandèmia, els dos mesos vinents seran crucials per a contenir el coronavirus. L’han elaborat Miguel B. Araujo, que treballa al Consell Superior d’Investigacions Científiques espanyol, i Babak Naimi, que fa recerca a la Universitat de Hèlsinki.
📰 Nota de premsa: La climatologia jugaria a favor de la disminució de la capacitat expansiva de la Covid-19 a Catalunya @hospitalclinic @territoricat #COVID19
Més informació a: https://t.co/hdGj2TtQt4 pic.twitter.com/2bte1LLAfi— Meteocat (@meteocat) April 29, 2020
La recerca afirma que la franja de temperatures en què el virus té més probabilitat d’escampar-se i de fer-ho més de pressa és entre els -3 graus centígrads i els quinze. Els quinze són el llindar perquè la corba no creixi tant com podria, i a partir dels vint graus la capacitat total d’expansió del virus es redueix a la meitat. D’ençà de fa uns dies, i amb més força durant les setmanes que vénen, les regions més properes a mar del Principat, gairebé tot el País Valencià, Catalunya Nord i les Illes ja s’endinsen en aquestes temperatures, perquè comparteixen el clima mediterrani típic. La Franja, les terres de Ponent i el sud del País Valencià, tot i tenir d’altres situacions climàtiques, han començat també a assolir aquestes cotes els darrers dies, tot i que en casos concrets com el de la Vall d’Aran el procés es pot retardar més. Amb tot, encara falta perquè aquest augment de la calor es mantingui.
L’informe d’Araujo i Naimi considera que el confinament que hem dut a terme fins ara comptava amb d’altres variables molt més influents sobre l’evolució del virus, com ara la pressió sobre les unitats de cures intensives dels hospitals i la capacitat de realització de testos. A més de l’esmentat, l’estudi de l’Hospital Clínic i el Meteocat també té en compte d’altres, com ara un estudi preliminar dels basat en les estadístiques d’un centenar de ciutats xineses que indica una correlació significativa entre el doblegament de la corba de contagis i l’augment de les temperatures i la humitat. Els resultats d’una altra recerca semblen corroborar que els climes més càlids i més humids, però també els més freds, provoquen menys exposició al virus. Tanmateix, la rellevància del paper de la humitat és posat en dubte per d’altres informes que també citen el Clínic i el Meteocat.
L’estudi d’Araujo i Naimi és circumscrit al Principat, on explica que aquest mes ‘el llindar dels 15ºC queda restringit a les Terres de l’Ebre, però al mes de maig ràpidament cobreix les franges litoral i prelitoral, la depressió Central, el pla de Bages, i s’endinsa a les valls occidentals del Prepirineu’. El Meteocat també recorda que al mes de juny, i encara amb més intensitat el juliol, la majoria de regions prepirinenques i pirinenques superen el primer llindar. El següent, el dels 20, no es generalitza al Principat fins al juny, ‘tot cobrint les franges litoral i prelitoral, les Terres de l’Ebre i la depressió Central’. Les zones amb climes de muntanya no l’assoliran fins al juliol, i ‘només en queden excloses les valls més elevades del Pirineu i els cims per damunt dels 1.500 m, aproximadament’.
A les Illes Balears, llevat de les zones d’alta muntanya, els mesos més càlids són el juliol i l’agost, però la mitjana dels vint graus també s’assolirà el mes de juny. A les zones de costa, la mitjana de les temperatures màximes a l’estiu oscil·la sobre els trenta graus, mentre els vint són la mínima. Al País Valencià, el mes de juny també suposa la porta d’entrada al llindar dels vint graus. A les comarques del nord i del centre del País Valencià, la mitjana de juny són els 21,5 graus; a Alacant, on el clima, com dèiem, és més sec, la mitjana és un grau més elevada, de manera que el procés de reducció s’hi podria accelerar, si es confirmen les hipòtesis de l’informe.
A l’estudi s’indica que l’augment de l’índex de radiació UV com un altre factor possiblement influent, que normalment es produeix durant el segon tram de la primavera i tot l’estiu, i ‘que pot tenir un efecte de reducció en la viabilitat i persistència del virus en determinades situacions’. Tanmateix, el resum elaborat pel Meteocat i l’Hospital Clínic aclareix en tot moment que aquesta mena de vaticinis cal fer-los amb cautela i que les conclusions que se n’extreuen no són del tot definitives. I s’hi apunta que continuaran essent primordials la responsabilitat individual i col·lectiva a l’hora de complir les mesures bàsiques de distanciament, higiene i protecció que recomanen els experts. Aquest, diu l’òrgan, ‘és el factor més important, ara mateix, per reduir el risc de contagis. La calor i el sol ajudaran, pensem, però per si sols no reduiran prou significativament la transmissió del SARS-CoV-2.’
