El cas Suay i la responsabilitat d’una rectora que fa perillar el paper de la Universitat

La Universitat, més i tot que el conjunt de la societat, no pot acceptar denúncies i pressions que pretenguen limitar la llibertat d'expressió

Vicent Partal
Vicent Partal
13.06.2022 - 21:40
Actualització: 14.06.2022 - 09:52
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Dimecres 8 de juny, a les nou del vespre, es va crear un compte de Twitter que responia al nom de @HarrietTaylorM3. Era un compte anònim que no tenia cap seguidor. Ni un. Analitzant-lo, es pot veure que, en la curta vida que va tenir, va fer quaranta-quatre piulades, amb esments a gent de l’entorn de Podem i Esquerra Unida, a diversos mitjans, entre els quals VilaWeb, i a entitats culturals i de defensa de la llengua. Però els esments principals, concretament tretze, van ser al professor Ferran Suay, director de Política Lingüística de la Universitat de València, que aquest compte acusava d’haver fet un seguit de piulades masclistes.

Poques hores després, el diari Levante-EMV va fer un article en què, a partir de les piulades denunciades per aquest compte i d’una declaració de la professora Ana López Navajas, afirmava que els comentaris de Suay creaven malestar a la universitat. Segons el diari, havien expressat aquest malestar unes quantes persones, però, de fet, l’única que s’hi identificava era López Navajas. A parer de la professora, les piulades de Suay despertaven inquietud. “Van en contra de l’esperit universitari i de les idees que s’han de llançar des de la universitat”, deia.

Suay va esborrar les piulades assenyalades pel compte fals de Twitter però el diari n’havia arreplegades algunes. Una aportava dades sobre el fet que hi ha més dones víctimes de suïcidi que no pas de violència domèstica, però les que remarcava la publicació eren unes de referides a la presència de dones en la guerra, al front de batalla, on Suay es preguntava si la igualtat només era per a estar als consells d’administració i si les dones no haurien d’anar al combat. La darrera comentava el cas d’un soldat ucraïnès que afirmava haver estat violat pel seu cap i Suay es preguntava si ser home seria un obstacle per a expressar la solidaritat amb ell i si hi hauria violacions de primera i de segona.

L’article de Levante-EMV es publicava dijous passat a les 13.45, menys de dèsset hores després de l’aparició del compte, que encara tenia zero seguidors. I, amb una celeritat més que inusual, a les 16.31 –menys de tres hores després–, el mateix diari anunciava en un altre article que la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, havia destituït Suay del seu càrrec, pel qual havia estat nomenat tot just un mes abans. El rectorat va emetre un comunicat en què l’única explicació que donava sobre la decisió adoptada era aquesta: “El cessament s’ha produït després de saber-se un comportament que la rectora ha qualificat de ‘inacceptable’ i ‘masclista’ i que no pot produir-se ‘en una universitat pública i democràtica com la nostra que aposta per la igualtat.” La frase que va entre cometes es repetia dues vegades.

Després d’això, el compte @HarrietTaylorM3, que només s’identifica amb una frase provinent de la sèrie The Handmaid’s Tale, es va tancar i ara diu que és restringit.

Passat el cap de setmana, ahir, Ferran Suay responia a aquesta decisió amb un comunicat en què recordava que aquells comentaris objecte de la polèmica eren públics, a la xarxa, des d’abans de ser nomenat per al càrrec i que considerava que no eren ni injuriosos ni vexatoris. I negava que fossen comentaris masclistes. Així mateix, lamentava “el nou impuls censurador [que] és especialment alarmant en el debat de gènere, on qualsevol que qüestione els dogmes políticament correctes pot ser catalogat de misogin i masclista”. Sobre això, deia que el seu cas estableix un precedent perillós, que posa en dubte la universitat com a espai de llibertat i que alimenta un ambient que fomenta l’autocensura i l’homogeneïtzació de les idees.

El debat obert per aquest cas no és banal. En diverses direccions. Allò que em sembla fonamental –i que ja es va viure per un altre tema no fa pas gaire a la Universitat Pompeu Fabra– és respondre a la pregunta si un membre de la universitat té el dret de dir què pensa, no dins la universitat, sinó fora de l’àmbit universitari. En aquell polèmic cas, la UPF va rectificar la decisió inicial de sancionar el professor Hèctor López Bofill també pel contingut d’una piulada convertida per alguna gent en un petit escàndol. Molt dignament, el rector Oriol Amat va demanar perdó pel seu error inicial –quan havia anunciat que obria un expedient informatiu– i va proposar al claustre una reflexió sobre la llibertat d’expressió que va concloure amb l’aprovació d’una modèlica declaració sobre el respecte, la defensa i la llibertat d’expressió, que es va incloure en el codi ètic de la UPF.

Aquesta declaració, que potser la rectora de la Universitat de València faria bé de llegir, recorda: “Perquè la universitat pugui complir la seva funció és necessari l’intercanvi lliure d’idees no tan sols intramurs, sinó també en relació amb la societat i, per tant, cal vetllar perquè totes les persones de la comunitat universitària gaudeixin de la màxima llibertat possible per escoltar, aprendre, escriure, parlar, debatre, expressar i difondre idees i reflexions per tots els mitjans.” I encara més. La UPF va reprovar “que membres de la seva comunitat emprin les denúncies internes com a instrument per a blasmar les persones amb opinions diferents, per a destorbar-les en la seva feina o per a forçar-les a l’autocensura” i va proclamar que “la Universitat […] ha de ser encara més contundent que la societat en general en la defensa de la llibertat d’expressió i en el foment de tota mena de debats, i, per tant, no pot acceptar denúncies i pressions que cerquin limitar-la.

A parer meu, aquest és l’enfocament que reclamaria el cas Suay, especialment tenint en compte que les seues piulades les podem considerar desafortunades –jo crec que ho són i no m’agrada gens que es facen ironies, per exemple, sobre el gravíssim problema que són les violacions de dones–, però no constitueixen cap difamació, cap amenaça ni cap assetjament a ningú.

I, en canvi, crec que ens podem preguntar si l’actitud del rectorat sí que ho és. La rectora de la Universitat de València ja ha protagonitzat en el passat episodis sorprenents, com aquella decisió, arran de la invasió d’Ucraïna, de proposar als estudiants russos que se’n tornassen al seu país. I tant en aquell cas com en el cas Suay sobta molt la precipitació i l’autoritarisme en l’adopció de les decisions i el menysteniment incomprensible envers els afectats –que aquella decisió es va prendre sense parlar amb la desena d’estudiants russos de la universitat i ara aquesta s’ha pres sense ni escoltar què havia de dir Suay respecte de la denúncia feta per un compte de Twitter anònim.

Durant les èpoques més dures de la transició, la Universitat de València es va guanyar un merescudíssim respecte dels ciutadans per la seua dignitat, per la valentia i per la defensa a capa i espasa de la llibertat d’expressió, dels criteris científics i del debat intel·lectual obert i sense límits. Espere i desitge de tot cor, també perquè és la meua, que ho continue essent.

 

PS1. Aquest anàlisi de Jordi Goula és molt dur i preocupant però cal llegir-lo amb molta atenció: Els riscs de la prima de risc.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
13.06.2022  ·  22:52

Ahir Berta Carulla ens deia:

“L’objectiu és carregar-se la nació.
El feminisme igual que el progressisme són utensilis emprats sibilina o grotescament per les clavegueres de l’estat, i altres milers d’agents que conscientment o inconscient en rendeixen vassallatge.
Avui el feminisme és feixisme. Tothom diposita els seus complexos en alguna àrea de poder que els permeti venjar-los”.

Estic d’acord amb ella en el sentit que la llibertat d’expressió no es pot exercir quan es vol parlar de feminisme, LGTB+ i violència contra les repugnants_persones que han nascut homes sense haver-ho demanat.

Molt d’acord amb l’article editorial.
A) El paper alliberador d’una Universitat democràtica amb plena llibertat d’expressió és insubstituïble.
B) Les piulades del professor Suay les consideraro desafortunades.
C) La Rectora de la Universitat és, de temps, una persona molt vidriosa i ha de rectificar.

Josep Usó
Josep Usó
13.06.2022  ·  23:05

Semblava que la Santa Inquisició, institució de molt mala memòria, ja havia desaparegut. I ara veiem que no. Que té molt bona salut i que continua fent la seua funció. Reprimir qualsevol mena de dissidència d’un ortodòxia inflexible, estúpida i paralitzant.

Enric Carbó
Enric Carbó
13.06.2022  ·  23:06

Ahir ja et vaig felicitar per l’editorial. Avui el trobo en la mateixa línia d’ahir: denunciar com s’ha perdut la esquerra i el poc que serveix per a la emancipació. Des de la esquerra. Amb contundència. Amb argumentació Trobo que cal moltíssim mantenir el debat sobre aquests temes. Jo havia pensat al 2016 amb la victòria de Trump, que la esquerra per fi se n’adonaria i baixaria del núvol de les “polítiques de la identitat” i demés post-modernors. No ha estat així, i cada vegada mès perduda i desconnectada, i Salvinis , bolsonaros i demés trumpistes creixent.
Felicitats per agitar el debat.

Joan Benet
Joan Benet
13.06.2022  ·  23:07

Ens estem convertint en una societat de malcriats on tot ofèn i qualsevol disparitat d’opinió és pren com un insult. Lo políticament correcte és pot convertir en una tirania també, com qualsevol cosa quan és converteix en un dogma.

josep SELVA
josep SELVA
13.06.2022  ·  23:13

Jo deduesc que Vicent Partal com a figura institucional de Vilaweb esta contra censura a la llibertat d’expressió, peró personalment censura el contingut de les opinions que no li agraden qualificant-les de “desafortunades” en un article editorial. Una mica estrany doncs fer els dos papares de l’auca en un mateix escrit.

Jaume Riu
Jaume Riu
13.06.2022  ·  23:22

TEORIA DE LA INCOMPETÈNCIA
En una organització les persones que fan bé la seva feina són promocionades a llocs de més responsabilitat una vegada i una altra fins que arriben al seu nivell d’incompetència.
Al cap d’amunt de la piràmide de responsabilitat és molt provable que hi trobem els nivells més sorprenents d’incompetència, per allò tan didàctic i divertit del Principi de Peter que ens fa pensar que el millor pare de família, un pare de família exemplar, por ser un mediocre alt directiu d’empresa i, ascendint més amunt, provablement serà un pèssim president del govern.
Per mi, la universitat és l’estadi superior, més encara que el govern del país. Per això no em fa estrany que al cap d’amunt de la UPF o de la UV hi hagi rampells d’incompetència d’aquelles persones que han ascendit molt amunt fins al rectorat i des d’allà d’alt tenen enveja de professors genials com Hèctor López Bofill de la UPD o Ferran Suay de la UV.
No hi veig ni consigna política contra aquests professors, ni defensa dels valors de la universitat, ni integrisme moral, només és incompetència, preocupant i inadmissible, això sí.

Enric Emo
Enric Emo
13.06.2022  ·  23:27

Home, Sr Selva, el Sr Partal ha expressat una opinió. No ha acomiadat ningú com si ha fet la rectora de la Universitat de València.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
13.06.2022  ·  23:35

El que sembla que interessa és anar implantant formes de pensament únic, indiscutibles.
Sí penses diferent no et rebaten, et desacrediten violentament i t’expulsen.
La cosa és: si no és pot discutir, què caram som els ciutadans?. I, si no discutim: és perquè no volem o perquè , de mica en mica, ens anem quedant sense arguments? …és a dir, atrofiats i sense esperança.

Ramon Perera
Ramon Perera
13.06.2022  ·  23:42

Moltes gràcies, Vicent, per l’excel·lent anàlisi i valoració del cas Suay.
Malgrat tot em quedo sense saber si l’escrit de destitució reprodueix, o no, els piulets motiu de la repulsa. I si no els reprodueix, la situació s’assembla molt als mètodes de la Inquisició.

Voldria afegir alguns aspectes de l’actuació de la rectora Mestre que em grinyolen:
– S’accepten denúncies anònimes? Amb efectes immediats?
– La UV és una entitat pública, no una empresa. Es pot castigar una persona sense dret a la defensa?
– Penso que l’exigència més gran que ha de tenir un càrrec universitàri és que faci bé la seva feina. Està tot en ordre a la UV o només es dona publicitat a segons quins fets?

Joan Mir
Joan Mir
13.06.2022  ·  23:47

Som crític amb l’esquerra i crític amb el feminisme, i diuen que som masclista i de dretes. És el pa que s’hi dona.

Joan Carles Melgarejo
Joan Carles Melgarejo
13.06.2022  ·  23:52

Mal anem si comencen caceres de bruixes (encara que aquest MacCarthysme sigui en sentit oposat). Un foc forestal comença amb una guspira. Si aquests focus de foc (en certa manera, també feixistoide) no es tallen de soca-rel, el foc es pot tornar incontrolable, canviar segons canvii el vent i tothom correrà perill. Qui serà el proper o propera? Sospito que tot passa perquè els partits que haurien de ser de canvi o revolucionaris no fan la feina que els pertoca, per incapacitat, por, desídia, corrupció o deslleialtat (encara no se què i segurament una mica de tot, d’aquest putpurri en diem “Sistema”). Per tant, es conformen amb consolidar i fer hegemònica una certa visió cultural en temes on saben que la dreta clàssica no s’hi trobarà mai còmoda. Crec que s’està sobredimensionant molts tems; només cal veure TV3. Sí, aconsegueixen tenir una certa bossa de vot captiu, però poden acabar creant un malestar profund que regali centenars de milers de votants rebotats cap als polítics més clarament oposats a aquestes tendències…a Vox. Al temps.

Robert Biosca
Robert Biosca
14.06.2022  ·  00:41

És exactament el mateix que passa si es toca el tema de la immigració. Les opinions discordants amb allò establert pel políticament correcte són titllades de racistes, xenòfobes i no sé quantes merdes més.

Roger Puig
Roger Puig
14.06.2022  ·  07:38

Potser qui hauria de ser cessada és la rectora Mavi Mestre per no tenir clar un dret tan elemental i imprescindible com és la libertad d’expressió i d’opinió, especialment en l’àmbit acadèmic.

Pep Agulló
Pep Agulló
14.06.2022  ·  08:09

L’ESPERIT UNIVERSITARI ÉS LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

Ser home o dona no vol pas dir res. El problema és la desigualtat, el greuge històric, els drets i l’equiparació negada… Pel discerniment que tinc per l’editorial, no sembla pas que el destituït Suay fes apologia de la violència contra les dones. Simplement vorejant la provocació en va fer un fil d’ironia fora l’àmbit universitari…

La grandesa del feminisme seria distingir entre la categoria i l’anècdota. Anècdotes que són el residu que perdurarà en el temps després que el masclisme li hagin pres el tron. No fer-les cas és la millor manera de potenciar les veres reivindicacions d’igualtat i de no caure en la intransigència sectària de gènere…

Ara, si aquesta expressió d’ironia mereix una destitució, tenim un greu problema contra la llibertat d’expressió. Qui hauria de dimitir fora la rectora de la Universitat de València.

joan rovira
joan rovira
14.06.2022  ·  08:16

Si ets crític amb les (esquerres), el (feminisme) i la (immigració) ets considerat de dretes, masclista i xenòfob; per la tirania del políticament correcte que és l’avantsala del pensament únic feixista o comunista.

Perquè són (conceptes) desenvolupats pels creadors d’opinió al servei del pensament únic i centralitzat, de la universitat a la premsa passant pels polítics, en el que deleguen els ciutadans els seus complexos o trastorns.

Per tal que, sense cap esforç individual, la persona s’aliena per no afrontar els seus trastorns respecte a la (dissonància cognitiva) que el poder crea per tal de debilitar als ciutadans i sotmetre’ls al pensament únic de l’estat.

Així, la societat desproveïda de consciència crítica individual per manca de debat sobre aspectes transcendentals com la (demografia), la (societat) i l'(organització) va diluint la pluralitat de la diversitat de criteri i opinió.

En favor, d’un suposat consens que significa la renúncia a la diversitat sense la qual es gestiona un (concepte), inexistent a la realitat del món personal tridimensional, o, algorisme artificial amb el qual es pretén alterar el cervell crític per un de sotmès.

Mitjançant la mentalitat retributiva en forma de reconeixement social (Viquipèdia), retribucions econòmiques (salaris) i recompenses (influències) que els portadors d’aquest trastorn psicològic reben, com un premi per la defensa dels conceptes creats pel poder dominant de l’estat.

PS. Res que el poder intermedi, des de la universitat a la premsa passant pels polítics, no hagin experimentat i desenvolupat de manera planificada, sobre com la població evoluciona davant el premi i el càstig, amb els altres (primats), dels quals el (homínids), formen part, encara. En tant, no siguin reemplaçats, pel poder dominant, per (humanoides).

Jordi Torres
Jordi Torres
14.06.2022  ·  08:25

I els seus drets com a treballador? Aquesta mena d’acomiadament fulminant i discrecional semblaria que trepitja alguns drets laborals. Algun sindicat s’hi ha pronunciat o és un tema que no s’atreveixen a tocar?

Tornant al tema de fons que planteja el Vicent, jo també crec que coartar la llibertat d’expressió és una pèssima notícia. La lliure circulació de les idees en una arena pública on poder debatre-les, amb tota la contundència que calgui, és el millor sistema que tenim per eliminar les expressions autoritàries abans no s’encarnin en poder real.

Pel que fa a les piulades d’aquest senyor, les trobo totalment fora de lloc.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
14.06.2022  ·  08:29

Aquest article està totalment vinculat al d’ahir en la seva essència i origen dels fets. A espanya i arreu el pensament i comportament anti-democràtic i teledirigit s’està imposant sense gairebé resistència social i política.

La societat, a nivell global, porta moltes dècades lluitant per unes causes absolutament necessàries i legítimes (feminisme, ecologisme / sostenibilitat, xenofòbia / racisme, eliminació de bretxes socials / discriminacions, pacifisme, etc.) i, com no, les elits del Sistema Reaccionari mundial actual (veient la força que tenen i l’amenaça que poden suposar) han pervertit aquestes lluites per convertir-les en dogmes del que és “social i políticament correcte”, per construir murs que barrin l’acció en comptes de camins i ponts que impulsin aquestes causes i facilitin l’acció constructiva.

Això també ha passat a CAT amb el procés, els actuals líders polítics i socials que es diuen independentistes són els primers que critiquen, limiten, dificulten i, fins i tot, persegueixen les iniciatives que poden portar a la Independència.

El progrés (és a dir, aquesta regressió a un sistema pseudo-feudal de Capitalisme salvatge) ens ha portat a aquest societat orwelliana, superficial, fal·laç, hipòcrita, sense valors, censuradora i decididament anti-democràtica.
Qualsevol “lliure pensador” que qüestioni els dogmes del que és “social i políticament correcte” aviat serà considerat com un dels pitjors perills per la societat.

Carles Roger
Carles Roger
14.06.2022  ·  08:31

On és l’infortuni de les declara ions?

Gabriel Aparício
Gabriel Aparício
14.06.2022  ·  09:55

No sé si mai sabrem exactament què va passar. Qui ho inicia tot? Ho inicia gent de fora, que vol desacreditar Suay i enceta la campanya pel punt més feble de la rectora (xarxes socials, premsa i feminisme)? O és gent de dins de l’equip rectoral qui volia desfer-se de Suay i ho orquestren tot perquè semble un accident? Mai ho sabrem.

El que sí sabrem és que una decisió així no té marxa enrere. Parlem de càrrecs de confiança, on la rectora pot nomenar i cessar a discreció, sense haver de justificar res. Per tant, arribats ací eixa confiança ja no pot retornar, segurament en cap de les dues direccions.

És difícil d’entendre que la incòmoda posició ideològica de Suay no haja molestat durant els anys que era director del SFPIE (Servei de Formació Permanent) i sí que moleste ara que s’acabava de nomenar director del SPL (Servei de Política Lingüística). Això afegeix dubtes sobre si hi ha un transfons ideològic.

A mi em sembla correcte que es puguen fiscalitzar les declaracions dels càrrecs de govern d’una universitat, en tant en quant representen a tota la institució i haurien de transmetre els seus valors. Però entenc que el judici s’ha de fer en base als fets i no a les repercussions mediàtiques de l’assumpte, com efectivament ha passat. I en el judici sembla obvi que primer s’ha d’analitzar si hi ha delicte (que no ens agraden unes declaracions no hauria de ser suficient per condemnar ningú) i després s’hauria de donar audiència a l’acusat. Cap de les dues coses ha passat.

De manera que, per evitar la hipotètica mala imatge que poden causar unes declaracions de Suay, s’ha deixat una mala imatge compulsada per la manca de garanties democràtiques en una institució com la Universitat de València i l’absència pràcticament total de cap crítica interna a la decisió inquisitorial que allunya Suay del govern de la universitat.

Tot plegat, molt trist.

Berta Carulla
Berta Carulla
14.06.2022  ·  10:28

Molt d’acord amb el comentari del Gabriel Aparício.

Oscar Bernades
Oscar Bernades
14.06.2022  ·  12:09

El politicament correcte sap perfectament que molts dels seus plantejaments no son majoritaris, això ho intenta compensar amb una intransigència absoluta, que utilitza no només cap els refractaris vers aquest ideari, sinó contra tot adversari polític, en el que pretén ser una demostració de força i poder polític

Antoni Roca
Antoni Roca
14.06.2022  ·  12:57

Qui no passa pel sedàs de determinades ideologies -intocables, permanents i indiscutibles- és anatematitzat, assenyalat, estigmatitzat, desautoritzat i, si és possible, desacreditat. Nous inquisidors se n’encarreguen de la feina, fent de la llibertat d’expressió un dret unidireccional. Convé recordar que, no fa massa temps, a la UIB va ser anul·lada la presentació d’un llibre per la pressió que exerciren determinats grups. El pensament únic s’imposa a poc a poc.

Robert Mora
Robert Mora
14.06.2022  ·  13:14

Doncs jo valore positivament els comentaris del professor Suay.
Ha dit allò que molts pensen però per por a enfrontar-se al dogma i a ser encalçats per la cultura de la cancelació callava.
En absolut en semblen desafortunats.
O hi ha llibertat d’expressió o hi ha autocensura i xiuxiueig pels corredors.

Carles Blas
Carles Blas
14.06.2022  ·  13:35

Aquesta manera de procedir empobreix el debat. Independentment de la gràcia o desgràcia de les piulades, jo hi veig preguntes que val la pena fer-se:

Què necessitem com a societat per reduir encara més les desigualtats que menystenen les dones?

Què puc fer perquè l’orientació sexual d’algú no sigui un problema per a mi, ni jo creï un problema a la persona?

Quins dels problemes socials que tenim poden ser tractats i com hem de fer-ho?

Potser aquestes preguntes ni tan sols hi eren a l’esprit del Sr Suay, però és el que jo hi veig.

Afegir-ne una: fins a quin punt estic dispossat a sentir coses que em desagraden, perquè hi pugui haver llibertat d’expressió?

Luis María Martinez
Luis María Martinez
14.06.2022  ·  15:08

No captar la ironía de los famosos twits de Ferran Suay es un signo de estrechez mental. Lo que implica el talante inquisitorial y, con el poder por en medio, una destitución que suena más a “ajuste de cuentas”.
Beti aurera, Ferrán Suay!!!

Josep Bargalló
Josep Bargalló
14.06.2022  ·  15:10

Una normativa insòlita per part del d’apartament d’ensenyança de la Generalitat. Resulta que el meu net s’ha esforçat molt en estudiar durant tot el curs per treure bones notes finals. El resultat d’aquest esforç ha sigut treure una nota d’un 9,9.

La sorpresa ha sigut quan arran d’una entrevista de treball, s’han presentat cinc candidats al lloc, enviats per l’escola en què estudiava . Tots aquests candidats que també es van presentar resulta que tenien males notes , justes a la mitja. Segons aquesta normativa a què faig referència resulta que l’escola no pot indicar les notes de cada un d’ells. Aleshores perquè tant esforç en estudiar si la final no té cap avantatge el fet de fer-ho. Quin al·licient han de tenir aquesta canalla. Tal com dic insòlit i incomprensible.

Josep Soler
Josep Soler
14.06.2022  ·  15:59

No vaig llegir l’editorial d’ahir i veig que en vaig perdre un tema que era de força interes.
Per culpa de la meva estança de jove a alemanya, vaig poder corroborar des d’aquella banda, que aquesta tendència admirativa que tenen molts catalans per lo francès, era mes un producte de pur esnobisme, que no pas de coneixement de causa i que sembla pel que es diu, que la cosa tendeix a empitjorar-se.
No insistiré pas en l’editorial d’ahir, ja que va tenir prous comentaris com per acabar d’arrodonir el tema, però si repetir-me com ja he fet en d’altres ocasions, que França, ve a ser com una entitat, en la qual, els seus ciutadans estan tots ficats dins d’una capital anomenada Paris.
Cal dir però, que disposen, això si, d’un enorme jardí (tot el territori) que en bona part utilitzen per criticar-lo, adés per anar-hi a fer el pipi, o adesiara per anat-hi a jugar ” la petanca”. (per cert que d’això a Madrid n’han apres molt i probablement molt aviat que els atrapin, com molt be sap el Sr. Germà Bel).
Pel que fa l’editorial d’avui, la cosa cada vegada agafa mes volada, donat que segons quins temes, la progressia actual (amb la incorporació del determinat mon feminista) no te’ls deixaran pas tocar de cap manera.
Per això el cas que sens presenta avui del senyor Ferran Suay, em sembla molt especialment significativa per la manca de rigor i de seriositat de institucions com les Universitats, que no acaben d’estar a l’altura de les circumstancies.
En aquestes condicions :” quien le pone el cascabel al gato”.
Molt d’acord per les aportacions de la Berta Carulla citades avui per en Josep Maria Martin i avui de la Sra. Soledat Balaguer.

Pauli Morer
Pauli Morer
14.06.2022  ·  17:54

Cada dia mes content de ser soci d’aquest mitjà.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies