El cas del ferit més greu en les protestes contra la sentència arriba a l’Audiència espanyola

  • Irídia vol que s'assumeixin responsabilitats per l'impacte d’un projectil policíac que va causar una lesió cranial greu a Roger Garcia

VilaWeb
15.04.2026 - 11:57
Actualització: 15.04.2026 - 12:48

Irídia ha fet arribar a l’Audiència espanyola el cas de Roger Garcia, un dels ferits més importants en la repressió policíaca durant les protestes contra la sentència del procés, l’octubre del 2019. L’entitat vol esclarir responsabilitats per la lesió cranial greu que va sofrir arran de l’impacte d’un projectil policíac. El moviment arriba després de més de cinc anys de blocatge institucional, en què la Generalitat i l’estat espanyol han evitat d’assumir cap responsabilitat.

Segons Irídia, el recurs contenciós administratiu a l’Audiència pretén forçar una resolució que determini l’origen del tret i, en conseqüència, qui n’ha d’assumir les conseqüències.

La tarda del 16 d’octubre de 2019, Garcia era en una concentració a la cantonada del passeig de Sant Joan amb el carrer de Diputació, a Barcelona. Tot i que la mobilització havia estat inicialment pacífica, la situació es va posar en tensió quan alguns manifestants van moure tanques i van llançar objectes contra el dispositiu policíac situat davant l’Institut Sagrat Cor.

En aquest context, els agents de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra i de les Unitats d’Intervenció Policíaca de la policia espanyola van efectuar trets amb projectils de foam i bales de goma de manera indiscriminada i sense advertiment previ. Un d’aquests projectils va colpejar Garcia al cap.

Un informe pericial incorporat al procediment conclou que l’objecte que li va causar la lesió era un projectil d’energia cinètica compatible amb els utilitzats pels cossos de policia en aquell operatiu. Les conseqüències han estat serioses: un traumatisme cranioencefàlic greu amb seqüeles permanents, a més de possibles afeccions psicològiques.

Malgrat la contundència de les proves, el cas fa anys que està encallat en un joc de responsabilitats encreuades. Tant la Generalitat com el govern espanyol han refusat d’assumir les reclamacions de responsabilitat patrimonial presentades per la defensa, i s’han atribuït mútuament l’actuació policíaca que va causar la lesió. Aquesta situació, segons que denuncia Irídia, ha deixat la víctima sense cap mena de reparació efectiva.

Arran d’aquesta situació, la via judicial esdevé, segons l’entitat, l’únic camí possible per a garantir els drets de Garcia. El recurs a l’Audiència no tan sols cerca una indemnització, sinó també trencar una dinàmica d’impunitat que, alerten, pot tenir conseqüències greus per a la seguretat ciutadana i per a la confiança en els cossos de policia.

Així, el cas es presenta com un precedent potencial en la delimitació de responsabilitats en operatius conjunts de forces de seguretat.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor