03.07.2023 - 21:40
|
Actualització: 03.07.2023 - 23:11
The Washington Post · Rachel Chason
Koulkimé, Txad – Alhadji Yaro era un adolescent quan militants de Boko Haram van irrompre a la seva illa, en les àmplies aigües verdoses del llac Txad, i van fer als habitants una oferta a punta de pistola. “Us donarem una bona vida”, recorda que deien els combatents mentre instaven els joves a unir-se a ells. “Ho tindreu tot.”
Yaro va sentir una barreja de por i curiositat. Va dir que havia crescut en una època de relativa abundància, abans que el canvi climàtic comencés a fer que les collites de la família fossin cada vegada més migrades. Després –el 2015, mesos abans que aparegués Boko Haram– una inundació va fer-los malbé els conreus de blat de moro i mill i va deixar la família de Yaro sense res.
Al Sahel, la regió que s’estén per tota l’Àfrica per sota del desert del Sàhara, el canvi climàtic fa pujar la temperatura. Arran d’això, hi augmenta la secada i la pluja esdevé menys previsible, segons els investigadors. Aquests canvis, alhora, ajuden a alimentar Boko Haram, un moviment extremista islàmic sorgit a la dècada del 2000 al nord de Nigèria, a causa de greuges polítics, i en fa créixer la violència, segons que es desprèn d’entrevistes amb ex-militants, dirigents locals, oficials militars i investigadors.
Segons que diuen, el canvi climàtic redueix les perspectives econòmiques dels joves en aquesta part de l’Àfrica i els fa més susceptibles de ser reclutats per extremistes violents. Les Nacions Unides, de fet, consideren que el principal motiu que fa que la gent s’uneixi a grups extremistes a tot el continent africà és l’oportunitat de feina, més que no pas la ideologia religiosa.
Els residents locals i els investigadors diuen que el canvi climàtic també fomenta el conflicte a la regió del llac Txad, perquè la fam extrema empeny la gent a pescar i a conrear en àrees controlades pels extremistes. La zona del llac Txad, on convergeixen les fronteres del Txad, Nigèria, el Camerun i Níger, ha servit de base per a Boko Haram i més grups d’ençà del 2014.
Els oficials militars del Comandament d’Àfrica dels Estats Units (Africom) consideren el canvi climàtic com un “factor d’amenaces” a la regió del llac Txad i en algunes altres. Estudien de prop les connexions entre el clima i el conflicte, perquè l’àmbit de responsabilitat de l’Africom involucra alguns dels països del Sahel més vulnerables al canvi climàtic, com ara Mali i Burkina Faso, on la violència islamista augmenta. Un funcionari de l’exèrcit francès, que té una de les seves bases africanes més importants al Txad, coincideix a dir que el canvi climàtic contribueix al conflicte.
A tot el món, més de la meitat dels vint països considerats més vulnerables al canvi climàtic experimenten conflictes armats, segons un informe del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR). El Txad, una nació de 17 milions d’habitants sense accés al mar, ocupa el tercer lloc en vulnerabilitat.
“El canvi climàtic no ha causat aquest conflicte, però n’agreuja les dimensions”, diu Janani Vivekananda, cap de diplomàcia climàtica i seguretat d’Adelphi, un grup de reflexió alemany. “El conflicte redueix la capacitat de la gent de fer front al canvi climàtic, cosa que després crea nous conflictes.”
Yaro, de vint-i-sis anys, que viu en un camp de desplaçament polsegós des que es va rendir als soldats txadians, explica que les riqueses que Boko Haram va prometre no es van materialitzar mai. “Quan hi vaig arribar, em van donar una arma i prou”, explica amb el cap cot, mentre recorda detalls d’uns anys que s’estimaria més oblidar. “Em van dir que si volia menjar, havia de sortir a lluitar.”
A l’interior de la zona vermella
Dues piragües motoritzades naveguen per les ones suaus del llac, amb l’aigua blava estenent-se cap a l’horitzó.
Les illes d’aquesta àrea són incloses en una zona vermella; molts residents desplaçats creuen que és massa perillós tornar-hi, i la majoria dels grups d’ajuda, excepte el CICR, consideren que és massa arriscat operar-hi. Quan els combatents de Boko Haram van començar a expandir-se pel llac Txad, fa gairebé una dècada, van matar molta gent, van segrestar pobles sencers, van pressionar els joves per unir-s’hi i van cremar les cases dels que s’hi negaven.
A l’illa de Koulfoua, on els nens jugaven a les costes i les dones venien peix, el cap del cantó, Mahamat Ali Kongoi, diu que la manca gairebé total de desenvolupament econòmic ha fet que la zona sigui un terreny fèrtil per a reclutar extremistes. Kongoi, el cap local, explica que ací hi ha poca gent que arribi més enllà de l’escola primària i no tenen cap més opció que l’agricultura i la pesca.
La majoria no sap què és el canvi climàtic, diu, ni tan sols què el causa. Però saben perfectament que el clima no és tan regular com abans i que, a causa d’això, són més pobres.
Els darrers trenta anys, la temperatura mitjana al Txad ha estat molt més alta que durant el període entre el 1951 i el 1980, segons el Banc Mundial. La intensitat de les tempestes de pluja al Sahel –incloent-hi el Txad– s’ha triplicat d’ençà del 1982, segons investigadors britànics, i el patró de les pluges s’ha tornat menys previsible.
Els grups insurgents han aprofitat aquests factors, segons que explica Kongoi, amb la veu carregada de resignació. “Tenen recursos –diu– i els utilitzen per convèncer els qui no tenen res.”
Triar la insurgència
El poblat improvisat de Koulkimé emergeix de les costes sorrenques del llac Txad, un grup de refugis construïts només amb canyes i mantes. Durant anys, ha acollit centenars de famílies desplaçades de les illes per Boko Haram. En aquesta part de Koulkimé, uns dos-cents homes, segons els dirigents locals, eren membres de Boko Haram o del grup rival de l’Estat Islàmic de l’Est de l’Àfrica (ISWAP) que s’han rendit des de llavors.
Yaro, ara pare de quatre fills, viu en un refugi net i polit, tan petit que els estris de cuina s’han d’emmagatzemar els uns sobre els altres. Explica que quan era jove vivia en una casa més gran feta de maó en una illa prop de Nigèria. Els peixos, les vaques, les cabres, el mill i el blat de moro eren abundants.
Però en algun moment, durant la seva adolescència, Yaro diu que va notar que les llavors que plantaven ja no produïen tant com abans. Cosa que vol dir que ja copsava que hi havia dificultats abans que la inundació esborrés els seus cultius i arribés Boko Haram.
Històries com la de Yaro són normals, segons que hem comprovat en entrevistes amb sis antics membres de Boko Haram a la regió del llac Txad. Ens explicaven que alguns dels qui es van afegir al grup hi van anar forçats, i alguns altres voluntàriament, sovint motivats per una combinació de problemes econòmics i frustració amb el govern.
“S’hi uneixen per esperança i per venjança [contra el govern]”, diu Malimiti Mahamat, de trenta-cinc anys, ex-membre de Boko Haram. I s’hi uneixen, rebla, “perquè les collites són migrades i els nivells d’aigua van canviant.”
Mahamat Abdoulaye, de trenta-tres anys, que diu que va ser obligat a afegir-se a Boko Haram el 2014, quan era pescador, explica que molts membres del grup eren joves, desesperats per aconseguir diners, i no veien cap més manera de fer-ho. Molts dels qui es van unir als extremistes islàmics per motius econòmics encara hi lluiten, afirma.
Tornant a Koulfoua, Hassan Mboduo, de cinquanta anys, diu que el seu germà es va unir al grup ISWAP el 2019 perquè al llac el peix va començar a escassejar, un fenomen que tots dos homes atribuïen als canvis en el clima. Mbodou diu que va suplicar al seu germà que no ho fes. Però no en va fer cabal. “He de donar menjar a la meva família”, recorda que li deia, tot anant-se’n.
Després d’apuntar-se a Boko Haram, Yaro va abandonar la seva lleialtat a ISWAP. Els dirigents del grup van instruir els membres per a robar i intimidar la població per obtenir menjar. Yaro diu que va disparar contra soldats de l’altra banda de la frontera a Nigèria, però no sap si va matar algú. “Diuen que lluiten per raons religioses, però no té res a veure amb la religió”, explica.
Després d’uns quants anys, Yaro va fugir de les illes on s’amagaven els extremistes i es va apoderar d’una piragua amb tres amics. Van remar tan de pressa com van poder cap a la costa. Ser capturat equivalia a morir. Encara recorda amb quina potència li bategava el cor.
Un càlcul mortal
Segons Vivekananda i més investigadors, el canvi climàtic i el conflicte violent poden crear un cercle viciós. A les àrees sense conflicte, la gent pot adaptar-se als canvis del clima movent-se, per exemple, cercant terres seques quan hi ha inundacions i àrees més fèrtils quan hi ha sequera. Però a les àrees on hi ha extremistes violents actius i l’exèrcit lluita contra ells, com a la regió del llac Txad, la gent o passa gana o es posa a l’abast dels militants.
Ali Abdallah, de quaranta anys, diu que ell i el seu germà havien provat de cultivar les terres seques fora del poble de Baga Sola durant molt de temps. Però, després d’anys lluitant per alimentar les famílies, confiant principalment en els diners de l’organització no governamental irlandesa Concern Worldwide, el 2020 els germans van decidir de començar a conrear a les illes, malgrat el perill que significava allà la presència de Boko Haram.
Durant uns anys va anar bé, explica Abdallah. Ell i el seu germà podien portar arròs i patates a casa per als seus fills. Però fa mesos, una nit plujosa, explica Abdallah, es van despertar pel so de trets. Els insurgents atacaven el campament i van disparar mortalment el seu germà. Abdallah va fugir llançant-se a l’aigua.
Molta gent que viu a la regió diuen que membres de la família i amics han tingut un destí similar. Kaka Koura, de quaranta anys, una mare que viu en una casa d’una sola habitació, va suplicar al seu marit que no comencés a pescar al llac. Però a terra hi havia tan poques opcions per a alimentar-se que no el va poder aturar. Va dir que havia sabut que l’havien mort en una emboscada quan va sentir els plors d’unes altres dones que havien perdut els marits en el mateix atac extremista.
Por del conflicte inevitable
Els científics preveuen que, a mesura que el món s’escalfi, el Sahel serà un punt calent, amb un augment de les temperatures que es preveu que serà 1,5 vegades més ràpid que la mitjana mundial. Les mancances d’aigua augmentaran i la productivitat agrícola disminuirà, segons el Grup Intergovernamental de l’ONU sobre el Canvi Climàtic.
El general de brigada de l’exèrcit del Camerun, Assoualai Blama, que ajuda a dirigir una força multinacional per combatre la insurgència, afirma que l’exèrcit ha derrotat Boko Haram. Però quan pensa en el futur de la regió del llac Txad s’inquieta. Perquè el canvi climàtic significa que hi haurà menys recursos econòmics per a repartir entre una població creixent i tem que per això el conflicte sigui inevitable.
Alguns antics membres de Boko Haram diuen que se senten atrapats. Després de passar uns quants mesos en camps de reintegració dirigits per l’exèrcit, els homes han estat alliberats i tornats a les seves famílies. Però es troben que hi ha encara menys oportunitats que abans a causa del clima cada vegada més erràtic i la reducció de la zona que és cultivable i segura.
Ahmat Souleymane, de trenta anys, va ser un combatent de Boko Haram i després d’ISWAP. En els anys transcorreguts des que va escapar-ne, la seva esposa i el seu fill han mort de malalties que atribueix a les males condicions de vida. Ara admet que estaria disposat a tornar-se a unir als grups militants, si no fos perquè el matarien com a desertor. ”Perquè morir aquí no és cap solució”, diu.
Mouta Ali ha ajudat en aquest reportatge.
