El ‘Brèxit’ i la influència en el procés català

El Brèxit pot trencar la relació entre Londres i Brussel·les i posar fi a l’encaix d’Escòcia al Regne Unit. Els escocesos han dit que reclamaran un nou referèndum d’independència si dijous guanya el no a la UE. Les enquestes mostren una diferència de 10 punts entre el suport al sí d’Escòcia i el d’Anglaterra. ‘Si Escòcia vota decisivament pel sí i la resta per marxar, la pressió per fer un altre referèndum d’independència serà molt forta’, diu Fabian Zuleeg, director de l’European Policy Centre. A més, el procés català veurà el camí més clar, pel precedent de sortida establert pels britànics, segons Joan Costa-Font, de la London School of Economics.

Segons el director del Centre for European Policy Studies (CEPS), Steven Blockmans, el referèndum britànic és una aposta arriscada del primer ministre britànic, David Cameron, que pot separar el Regne Unit de la UE, trencar el país i fins i tot el partit conservador. En relació amb les repercussions a Escòcia, una enquesta per a la televisió STV indica que un 52% dels escocesos votarien sí a la independència en cas de Brèxit.

Però el dubte és si Londres s’avindria a permetre una consulta independentista i com reaccionaria la Unió Europea, i de retruc Catalunya i Espanya, a la decisió. ‘Si és un procés constitucional, se’m fa difícil de creure que la UE s’oposés al fet que Escòcia continués dins la UE, però si és una declaració unilateral, la situació seria molt diferent’, assenyala Zuleeg.

Per Doru Frantescu, del grup d’experts europeu VoteWatch, no seria tan fàcil. ‘Escòcia hauria de tornar a demanar l’adhesió’, diu. Tot i que creu que Brussel·les estaria contenta de recuperar almenys una part del Regne Unit, la decisió no dependria solament de Brussel·les, sinó també de les 27 capitals de la Unió, entre les quals Madrid, que podrien vetar-la.

‘Crec que el precedent d’Escòcia demanant l’adhesió a la UE seria molt difícil per a Madrid. Fins ara el govern central espanyol ha pogut refusar la crida independentista de Catalunya, però amb el precedent escocès, es trobaria amb una situació molt difícil’, diu el director de Friends of Europe, Gilles Merritt.

Per una altra banda, Zuleeg adverteix que Catalunya no n’hauria d’esperar gran cosa, del referèndum britànic i d’una hipotètica independència escocesa, mentre que Josep Costa-Font creu que sí. ‘En cas de Brèxit s’establiria un marc legal de sortida, que actualment no hi és.’ I això –opina– ‘beneficiaria el procés català perquè trauria incertesa’.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat en més d’una entrevista a la premsa internacional que un hipotètic Brèxit demostraria la capacitat de pragmatisme i adaptació de la UE a les circumstàncies polítiques canviants i podria beneficiar el cas català. ‘És massa optimista, pensar això’, adverteix Steven Blockmans,  del CEPS. Creu que els altres estats europeus negociaran durament amb el Regne Unit per dissuadir-lo de moviments secessionistes o de més referèndums als estats membres’.

De fet, fins i tot en cas que la Gran Bretanya se n’anés de la UE, hi ha qui dubta que Escòcia trenqués amb el Regne Unit. ‘Crec que els escocesos no aconseguiran un nou referèndum per part del govern britànic sota cap circumstància, almenys, durant una dècada’, adverteix Lord Owen, ex-ministre d’Afers Exteriors britànic i partidari del Brèxit. ‘No crec que Escòcia tingui gaire importància per a Catalunya durant els anys vinents. Heu de guanyar la batalla a Espanya’, recomana als independentistes.

Una altra veu autoritzada, l’ex-líder del partit liberal-demòcrata i president del Moviment Europeu a Escòcia, Lord Ming Campbell, assegura que la ruptura és una possibilitat, però de cap manera un resultat fermament establert. I Anand Menon, del King’s College de Londres, diu: ‘La manera òptima per a Escòcia de ser independent és mantenint tant Escòcia com Anglaterra a la Unió Europea, perquè llavors pots mantenir la frontera oberta i tot funciona fantàsticament. Si Escòcia torna a la UE i Anglaterra n’és fora vol dir que hi ha una frontera entre Anglaterra i Escòcia, i això perjudica el comerç molt més que si tots dos territoris són a la UE’.

De fet, la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha admès en públic que, tot i ser independentista, arribar a la independència per la via d’un Brèxit no és pas la seva preferència. En qualsevol cas, dijous, totes les opcions tornen a ser sobre la taula.