Fotografia d'Albert Salamé
Les mans entrellaçades de Carme Forcadell i Muriel Casals durant la Via Catalana, a la portada del VilaWeb Paper de la Diada.

La diada d’enguany és, probablement, la més important de totes. Avui a Barcelona els partidaris del sí guanyarem el referèndum si demostrem, com demostrarem, que som la majoria social del país. I el camí cap al primer d’octubre agafarà una velocitat enorme amb les samarretes, les veus, els braços, les cares i les banderes de centenars de milers de persones.

Aquests dies he vist molta gent en actes diversos, he escoltat moltes persones que compraven samarretes a la botiga de VilaWeb, inundada de gent durant dies i més dies, he intercanviat whatsapps i correus ansiosos amb amics i amb perfectes desconeguts i he comprovat que eren molts, però molts, els que lluïen aquesta mirada que se’ns posa quan sabem que estem a un pas de viure alguna cosa molt especial. Hi ha una il·lusió bàrbara que es palpa i es nota, que fa brillar les cares; hi ha una consciència serena del que ens estem jugant, que no es torça per les provocacions; i hi ha unes ganes encomanadisses de deixar clar al món que nosaltres som el que som i no allò que la premsa de Madrid (quina pena que arribeu a fer, companys) i la coalició de partits que donen suport a Rajoy intenten fer creure que som.

Així que eixiu al carrer i gaudiu. Només cal això.

Reviviu les mans agafades i les abraçades còmplices, viviu de nou la sensació de veure-vos envoltats de tanta gent diversa però unida; sentiu de nou la potència de cridar junts amb accents tan diferents; fotografieu pancartes i banderes; rieu, com tants cops, davant de qualsevol provocació; canteu ‘Els Segadors’ a ple pulmó, com si encara l’Oriol Martorell pogués dirigir el país sencer; i guardeu a la retina aquelles imatges que us tornaran al cap quan passen els anys, quan ens toque recordar de quina manera vam guanyar.

I quan tot acabe, tranquil·lament torneu a casa amb les piles ben carregades per a fer front a aquestes tres setmanes que ens queden. I recordeu que només serem lliures si portem tota la gent que ens siga possible a les urnes el dia u. El govern les posarà. El govern imprimirà les paperetes. El govern enviarà les llistes. El govern ens dirà on ens toca anar. Però el govern no pot guanyar perquè eixa és la tasca que la història ens ha adjudicat a nosaltres, als ciutadans d’aquest tros dels Països Catalans anomenat Principat.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]