Eh que no sembla que Narcís Serra siga del PSC?

«Un dels grans noms del socialisme català és investigat per un forat de 720 milions d'euros en la caixa d'estalvis socialista i, ben significativament, la majoria dels mitjans d'aquest país obliden miraculosament aquest detall fonamental»

Vicent Partal
17.03.2017 - 09:12
Actualització: 17.03.2017 - 10:12
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir es va saber que l’històric líder socialista català Narcís Serra és investigat per l’Audiència espanyola. La justícia indaga on van anar a parar 720 milions d’euros desapareguts de Caixa Catalunya. Tothom recorda bé que Caixa Catalunya era la caixa dels socialistes, controlada per la Diputació de Barcelona, que era al seu torn la gran màquina de poder del PSC. Va ser per això, i per cap altra raó, que Narcís Serra fou nomenat president d’aquesta caixa, que després esdevingué Catalunya Caixa i que ha acabat venuda, d’una manera miserable, al BBVA.

Un dels grans noms del socialisme català és investigat per un forat de 720 milions d’euros en la caixa d’estalvis socialista, 24 vegades el que han robat al Palau de la Música, i ben significativament la majoria dels mitjans d’aquest país, no únicament els socialistes, obliden miraculosament aquest detall fonamental. I en molts casos l’amaguen. Però ningú no pot posar en dubte que si Catalunya Caixa no hagués estat controlada pels socialistes, Narcís Serra no n’hauria estat el president. I que si Narcís Serra no hagués estat vice-president del govern espanyol i el socialista català més important de la història tampoc no hauria acabat essent president de Caixa Catalunya. Quina mena de periodisme és aquest, doncs, que eludeix el fet més elemental, aquell sense el qual res no hauria passat?

El silenci encara és més xocant quan tot això ho acarem amb els altres casos de corrupció de Catalunya i comparem de quina manera s’expliquen. No cal ni arribar al cas Palau. Aquests dies també ha començat el judici del Pretòria i hi ha un batlle socialista implicat que, llegint els diaris, ningú no sabrà de quin partit era. Ara, al seu costat hi ha un ex-conseller de CiU i un secretari general de la presidència de Pujol que tenen un paper secundari en l’afer i, tanmateix, aquests sí que cada volta que apareixen són assenyalats com allò que són, convergents. El criteri és massa escandalós per a deixar-lo passar per alt.

Sóc partidari que qualsevol polític enxampat en actes corruptes en pague les conseqüències polítiques i penals. I que torne els diners. Sense distinció de partits, ideologies ni pensaments. I per això em sembla sagnant la doble vara de mesurar que s’aplica si l’acusat és socialista o convergent, si l’acusat és independentista o no. Doble vara de mesurar, per cert, que apliquen mitjans desprestigiats i mitjans que no ho són i —sorprenentment per a mi— mitjans unionistes i mitjans que no ho són.

Si Prenafeta representa la corrupció de CiU, Muñoz representa la del PSC. Si Osàcar representa la corrupció de CiU, Serra representa la del PSC. Si hi ha corruptes de partits independentistes, hi ha corruptes de partits espanyolistes. I no reconèixer això ni explicar-ho així és simplement una trampa. Periodisme del pitjor.

 

[Bon dia] —A VilaWeb convoquem les Assemblees de Lectors 2017. Es faran a Perpinyà, Barcelona, Palma i València i hi poden participar tots els subscriptors, a qui escoltarem i donarem tota la informació sobre com va anant el diari. En les assemblees presentarem algunes novetats importants que aplicarem abans de l’estiu. Si encara no en sou, us en podeu fer des d’aquesta pàgina.

—Molt important, i significatiu, que el 54% dels centres escolars valencians, tant públics com concertats, hagen triat el nivell avançat del sistema plurilingüe, de manera que han donat més importància al català. Per contra, només un 16% ha optat pel nivell bàsic, el que té menys presència de la llengua pròpia. Els centres han escollit amb llibertat i cadascun d’acord amb el seu debat intern. I jo diria que això és una espècie de referèndum, molt esperançador.

—El debat a Escòcia comença a orientar-se cap a l’EFTA. Més que demanar la permanència o la reentrada a la Unió Europea sembla que una part important dels escocesos, i de l’SNP, veuria amb molts bons ulls formar part de l’organització que avui agrupa els seus veïns d’Islàndia i Noruega, amb Suïssa i  Liechtenstein. El debat és important i els catalans ens l’hauríem de prendre també seriosament. Crec.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Antoni
Antoni
16.03.2017  ·  22:33

Moltes gràcies Partal, algú ho havia de dir. Trobo fastigós, molt fastigós, el doble criteri d’exposició publica dels casos de corrupció entre CiU i PSC. Sense discutir que la corrupció ha d’esser eradicada tingui el color que tingui, aquesta doble vara de mesurar em sembla simplement la continuació de l’embestida per terra mar i aire contra Convergència i contra l’espai sociològic que ocupava. Ara no ens podem entretenir en reparar aquesta injustícia, tenim coses més importants; però arribarà el dia que sense cap indulgencia respecte CiU, caldrà situar les coses al seu lloc, amb la corrupció del PSC i PP al capdavant, amb “llum i taquígrafs”, “orquesta i coros”.

Josep Usó
Josep Usó
16.03.2017  ·  22:45

Recorde jo ja fa molts anys, quan Narcís Serra era ministre dels governs de Felipe González, que cada vegada que l’entrevistaven a la televisió, acabava tocant el piano. I somreia, i semblava un senyor d’allò més assenyat. Però es veu que no. Que el seu partit també robava. I ell n’era una peça fonamental, en el mecanisme del saqueig. I, segurament, no ho haurà fet de franc, només pels “ideals”. Al final, la sensació que queda és que en tot el règim de la transició, com en el franquisme d’on prové, no n’hi ha un pam de net. I, per descomptat, els mitjans de comunicació també en formen part, en bona mesura. El que ara sembla passar, és que Catalunya sembla que ja ha començat a alçar el vol i que la resta, com més clar ho veu, més es rebolca en el llot que els va ofegant a poc a poc. Cal marxar aviat i mirar-ho des de la distància. Els periodistes que han llogat la opinió a canvi de favors, es deuen a qui els paga, i no a aquells als qui diuen informar. Tampoc els quedarà tanta i tanta audiència. Això sí. Cal denunciar el doble recer amb contundència, però sense aturar-se. Continuem viatge cap a Itaca, que ja és a tocar. O a mi m’ho sembla.

Octavi Monsonís
Octavi Monsonís
17.03.2017  ·  00:33

No deixa de sorprendre l’escandalosa parcialitat d’una certa premsa que, davant de fets semblants protagonitzats per gent de diversos partits, només es donen noms i cognoms de militàncies quan es tracta de CiU. I això que, a hores d’ara, ningú no s’hauria de sorprendre d’aquesta barroera parcialitat, ja que fa anys que la practiquen, quan no assagen directament la mentida i la proclamen, jutgen i condemnen encara que en acabant es demostre que tot és un muntatge (com el cas Mas i el cas Trias).

Un assumpte que es mostra diàfan, clar i sense la més ínfima ombra és que d’ací al Referèndum cada dia apareixeran afers que pretendran esquitxar l’independentisme. Ahir va ser el cas Pujol, per ser precisos diríem que encara és, però ja ha donat tot el que havia de donar de si contra l’independentisme i, en conseqüaranència, ha perdut empenta i actualitat; ara tenim el cas Palau, que faran per traure’n tot el suc antiindependentista, i quan no en rage més en trauran un altre.

Amb això no pretenc minimitzar els casos de corrupció que afecten CiU, ben al contrari, que es jutgen i que les condemnes siguen exemplars. Ara, cal estar alerta i ser amatents a diferenciar corrupcció i independentisme i cal dir ben alt i ben clar que en el nou estat català els independentistes faran mans i mànegues per posar les coses molt difícils als corruptes, contràriament a l’estat espanyol que és tan laxe i permissiu ens aquests afers.

És possible que aquestes maniobres tan barroeres facen dubtar algun independentista de les seues conviccions independentistes? Jo pense que no, tot i que no es descartable que algú se senta enganyat pel partit en el qual ha confiat i que reaccione refusant la independència. Ara bé, en aquella gent no independentista però susceptible de votar sí a la independència en el referèndum aquestes maniobres sí que poden fer forat i això ho saben els partits no independentistes o directament espanyolistes i per tant, aquests partits ja s’encarregaran ben encarregats d’esbombar els casos de corrupció de CiU i de lligar-los a la independència, i els comuns més encara que els altres. És, doncs, de cara a aquesta gent que cal contrarestar i contraatacar la propaganda barroera i maldestra, enganyosa i manipuladora, com la frase que diu que Mas (llegiu Convergència) s’embolica amb la bandera independentista per tapar la corrupció. Argument de pes, sí senyor.
Alerta, doncs, que ara va tot de debò.

Martí Millanes
Martí Millanes
17.03.2017  ·  00:34

Excel·lent editorial, senyor director. No he sigut mai convergent i també crec que tot polític corrupte té que ser castigat i tornar els diners que s’hagi embutxacat. Però aquesta campanya de tots contra Convergència, oblidant sistemàticament als corruptes d’altres partits, senzillament em repugna. I per això agreixo aquest editorial. Algú ho havia de dir!

Jordi Carbonell
Jordi Carbonell
17.03.2017  ·  00:35

Els mitjans unionistes ja sabem quina carta juguen, però és sorprenent i vergonyós que la majoria dels altres facin servir la mateixa doble vara de mesurar. No són conscients que això també és corrupció? Quins interessos els mouen?

Andreu Fàbregas
Andreu Fàbregas
17.03.2017  ·  00:35

Totalment cert, això que dius, Vicent. I en relació aquest personatge, (N. Serra) impresentable! els més vells prou que sabem, ens recordem de la seva vida i miracles. Potser es perquè els socialistes a alguns en cauen malament? No més que el fàstic que ens fan tots els paràsits corruptes i els seus partits polítics. (PSC, CiU, PP… la tira…) I tinguem en compte que alguns partits encara apareixen potser com a honrats perquè mai han “chupat” poder suficient per a deixar de ser honestos.

I per tot això, també, volem crear el nostre nou estat, la nostra República Catalana, per a fer neteja de tota aquesta porqueria o al menys minimitzar-lo a un nivell el suficient tolerable. Fem córrer la veu, companys, fem córrer la veu…

Mentre tant, estem en una guerra, Vicent (encara que no sigui de sang) i per a alguns val tot, en especial l’ús de la famosa “llei de l’embut”. La qüestió ja es, combatre totes aquestes escombraries tòxiques amb els mitjans al nostre abast. Ja en tenim un de molt poderós: les xarxes(amb VilaWeb, entre altres). Hem de recordar que les veritats tenen sempre molt de pes i amb gran tendència a posar i revelar les coses en la seva real situació. Però també, que “la bona roba ja no es ven des d’un baül tancat”. Ja pràcticament tothom tenim ordinador i aquí esta la nostra força: Enviar sense parar, missatges a tot arreu i de les veritats; envair el mon amb aquests missatges. Com creieu sinó, perquè estem guanyant la partida als unionistes; els seus “salva sigui la part” cada vegada se’ls queden mes a l’aire; no poden pas resistir l’embat de les certeses. Els nostres enemics es mouen, sempre ho han fet, a l’empara de la ignorància i de la foscor de la nit, però, que la tal foscor s’esvaeix al sortí el Sol(el coneixement real de les coses). I, a més, tenim nosaltres a l’abast l’ús exhaustiu i poderós, del “boca/orella.

No parem d’actuar (cada qual com pugui, a la seva manera) no parem, que ja fa molt efecte: Ja ho estem veient, i quant ens hi sumem molts som imparables.

Ramon Perera
Ramon Perera
17.03.2017  ·  00:36

Hi ha aspectes negatius en la nostra societat que malgrat poder-ne parlar no podran ser combatuts de manera efectiva fins que Catalunya sigui un país independent. Altres, en canvi, poden i han de ser-ho ara mateix. Amb l’acció popular de denúncia. El posat de relleu per l’editorial és un d’aquests últims.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
17.03.2017  ·  00:36

Ja fa temps que s’està produint una manipulació descarada per tal de perjudicar a CiU i tot això es fa per protegir els partits unionistes que també estan afectats de presumptes casos de corrupció. L’excusa d’aquesta diferència escandalosa la va intentar expressar Iceta dient que en el cas de CiU la corrupció era per un finançament il·legal del partit i en el cas del PSC era un cas d’enriquiment personal que no tenia a veure amb el partit, però es va deixar de dir que si algun càrrec important socialista ha pogut fer corrupció ha estat perquè tenia un càrrec important del partit i que només ho va poder fer per causa d’aquest càrrec. També s’oblida del cas del presumpte enriquiment dels directius socialistes de l’antiga Caixa Catalunya que aquest no han estat expulsats del partit els quals Iceta defensa a capa i espasa i pregona la seva innocència.
Amb tot, crec que seria millor que s’aclarissin tots aquests casos el més aviat possible i si han comès algun delicte que la justícia els castigui i que tornin els que han robat amb interessos a banda de complir les condemnes íntegrament, perquè a la República no es poden donar casos tan escandalosos i el comportament judicial ha de ser igual per tothom i fer que les sentències tirin endavant i s’executin. Són vergonyosos els casos d’Urdangarin, els de les targetes black i el cas de Bankia, el cas Gurtel, el cas dels sobres amb augments de sou encoberts i el cas del finançament de les obres de la seu del PP de Madrid.
En definitiva, s’han prodigat un munt de casos de corrupció que s’ha jutjat tard i malament, especialment si ho camparem amb les sentències del 9N i el que cal és aclarir tot això i que s’acabi amb aquest espectacle de monarquia bananera.

Josep Jallé
Josep Jallé
17.03.2017  ·  00:37

És indignant aquesta corrupció, normativa, de la vara de mesurar a doble escala, amb l’escomesa, sistemàtica, als autonomistes que han anat esdevenint independentistes. Tant indignant com la manera de fer política de l’unionisme en general i del PSC en particular, amb els seus diputats acceptant al Congrés que es jutgi Homs per cooperació a posar urnes d’una consulta no vinculant. De posar floretes a Companys i, alhora, no voler que la mascarada de judici militar que el va assassinar, quedi anul·lada. Del secretari general que diu no saber res del que passava a Sta. Coloma. D’aquell pianista de La Moncloa xiulant cap a altre costat quan es demanaven responsabilitats pels GAL, i de tantes i tantes coses que es maquillen, que segueixen volent-nos vendre com a bones no essent més que falsies per encàrrec, per mantenir la fal·làcia democràtica en la que volen fer-nos creure que vivim, com si fóssim tots idiotes …. quin fàstic!. Hi ha que esperar al setembre?.

Josep i Antònia Viñas-Ciurana
Josep i Antònia Viñas-Ciurana
17.03.2017  ·  00:38

Estem molt d’acord. La manera com es reporta la corrupció a Catalunya és vergonyosa. Sentint parlar l’Iceta, sembla com si el seu partit no hagués estat mai embolicat en cap cas d’apropiació il·legal de fons públics. Els va molt bé repetir contínuament, fins a la sacietat, la trama del 3%. Així poden amagar els casos de furts a gran escala en els quals presumptament els socialistes catalans han estat els protagonistes principals des de la transició. I clar, sembla com si en Narcís Serra no tingués cap vinculació amb el PSC. Mentre que es posa en relleu a cada notícia sobre el cas que els altres inculpats fan o feien part de Convergència.
Ara, el més trist és que els mitjans en general tenen poca cura en dir les coses tal com són sense subterfugis ni relats interessats. En això s’hi ha abocat sense cap mirament la premsa que en altres temps es considerava seriosa i de fiar. I així han anat perdent el prestigi que pretesament abans tenien, la credibilitat i també una bona part de l’audiència.
No hi ha dubte que els unionistes estan desesperats, passa el temps i a l’independentisme no hi ha qui l’aturi. Ni els tribunals amb les seves inhabilitacions, ni les amenaces; res els hi surt bé. I finalment han hagut d’admetre que la solució del conflicte no la portaran els jutges aplicant lleis creades pel benefici d’un Estat opressor, sinó dialogant, fent política, cosa que no els interessa perquè per fer-ho haurien de tractar Catalunya d’igual a igual.

Joan Ortí
Joan Ortí
17.03.2017  ·  00:38

El PSC, ha estat sempre un partit manipulador, poc transparent tant en lo polític com en la seva gestió. Seria extens enumerar tos els casos de corrupció del PSC i ara i aquí no és el moment, per això hi han les hemeroteques. Però hem de partir del 1989 pel finançament il·legal del PSC-PSOE amb el cas Filesa, Josep Maria Sala, Carlos Navarro i Aida Álvarez.
Tenim però, un personatge de luxe que representa a tot el PSC i al socialisme espanyol; alcalde de Barcelona tres anys; ministre de defensa de l’Estat Espanyol nou anys; Vicepresident del Govern Espanyol quatre anys; president Caixa Catalunya cinc anys; Secretari General del PSC quatre anys. Un dels grans personatges emblemàtics del gangsterisme institucional.
El paper que fa determinada premsa es decebedor i vomitiu. Transmeten una constant cortina de fum i son un autèntic abocador de porqueria segons el que convingui.
Mitjans totalment manipulats pel capital que els ha comprat.
En la Catalunya independent caldrà una llei de partits, ètica i transparent. Mandats acotats en el temps, res de portes giratòries i dimissions immediates davant de qualsevol embolic.
El nou sistema electoral hauria d’afavorir les llistes obertes i la representativitat per circumscripcions uninominals. Cada polític si vol jugar a la política que s’ho guanyi cada dia.

Enric Pelegrín
Enric Pelegrín
17.03.2017  ·  00:42

Vicent, en aquest tema com en molt altres es nota massa el tracte desigual de les autoritats. També especialment en el cas de diversos mitjans. Si alguna cosa resulta indignat és, precisament, aquest tracte desigual.
La corrupció representa un alt cost per a tota la societat i és intolerable en qualsevol circumstància. No són només els diners que hagin pogut extreure dels cabals públics i desviar-los mans privades. Fixeu-vos, si us plau en aquesta darrera frase. És que també han denigrat el bon fer de la gestió pública. Si en fan “martingalas” amb els diners que no seran capaços de fer amb els serveis i inversions públiques. I caldria que paguessin car el que han fet.
Però de corrupció i pràctiques fraudulentes no només n’hi ha entre els polítics, també s’estén entre molta més gent, empresaris i alta gent. La corrupció, sobretot, és dolenta perquè serveix de cobertura i coartada per a una societat basada en l’engany.
Han volgut barrejar a consciència l’emancipació del poble de Catalunya amb la corrupció, i em temo que continuaran intentant empastifar tot. A Catalunya n’hi ha tanta o menys que a la resta d’Espanya. El problema es que el tracte per autoritats i mitjans en un cas i un altre és molt diferent.
L’altre dia també, algun diari que es caracteritza per combatre el sobiranisme de la forma més barroera insistia en el “desviament” de fons de l’educació de 0 a 3 anys a l’ensenyament privat. I ràpidament molts dels comuns es van agafar a aquesta mitja veritat per atacar els partits del Govern. La demagògia en alguns casos no te aturador.
Avui, sense anar més lluny, la Dolors Camats, renyava als tertulians del Matí de Catalunya Ràdio perquè quasi tothom a Holanda, deia, havia “comprat” parcialment el discurs xenòfob de Wilders. Què és el que cal per combatre la xenofòbia? fer un discurs bonista, com si no passés res o atendre les raons del patiment de la gent, també de les classes mitjanes sense oblidar, és clar, la solidaritat.
Així ens troben entre el foc de la demagògia i la guerra bruta (no n’hi ha de netes). Millor que no ens equivoquem gaire perquè no pararan d’empastifar tant com puguin.

Pep
Pep
17.03.2017  ·  08:39

Igual que la justícia espanyola discrimina les inculpacions en funció de les intencions ideològiques , fastigosament els mitjans afins al que en diuen “l’esquerra caviar” veuen la corrupció amb els mateixos criteris. Tot sigui per a la unitat de la pàtria (monàrquica-proletària). L’editorial d’avui honora la veritat davant de tant cinisme.

David
David
17.03.2017  ·  09:25

El de Narcis Serra, Bartolome Muñoz i Luis Garcia “Luigi” amagant que son socialistes i del Psc-PSOE es un escandol dels que fan epoca. Quan es parla o escriuen de les persones relacionades amb CDC primer de tot es de quin partit son i després el nóm de les persones, en canví quan es trata dels socialistes nomes el nom de la persona i cap referencia al partit. També no cal dir que el que més amagan d’en Narcis Serra es que va ser Vice-president del govern amb Felipe Gonzalez i Ministre de Defensa i que es parent dels Millet del cas Palau. no fos cas que persones de bona fe, suposadament els poguessin relaciona.

Lluís Mª
Lluís Mª
17.03.2017  ·  15:53

I no hi ha ningú que posi en nombres aquesta diferència de tracte?, Tipus la Fundació Jaume Bofill o els Crítics o els amics del periodista Ramon Barnils?? FAria de molt bon veure objectivament aquestes sensacions!
Gràcies

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes