Eduard Barcons: “Les finances sostenibles es quedaran per sempre”

Entrevista al director de Banca Institucional de Catalunya i les Illes de Caixa d'Enginyers

VilaWeb
Assumpció Maresma
30.11.2021 - 08:34
Actualització: 30.11.2021 - 09:34

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Eduard Barcons és el director de Banca Institucional de Catalunya i les Illes de Caixa d’Enginyers. Vinculat al Berguedà al llarg de la seva trajectòria professional, li agrada de poder fer compatible el seu càrrec amb el fet de viure a Berga. Si pot, abans de començar la jornada laboral s’escapa a caminar o a fer esquí de muntanya. El seu llenguatge és una mica engavanyat, amb paraules massa tècniques, massa fredes o massa de màrqueting, però que transforma quan les acompanya d’unes altres que les travessen amb sentit regenerador. Sobretot la paraula “conseqüent”, que sembla ser el seu nord. En un moment tan crític com aquest, es mostra optimista. Creu que la banca cooperativa té futur i posa Europa d’exemple.

Caixa d’Enginyers continua creixent, és a punt de tenir 210.000 socis. Quina és la clau d’aquest èxit?
—La Caixa d’Enginyers no és nova, l’any que ve fem cinquanta-cinc anys. I durant tots aquests anys hem anat fent les coses bé.

Fer les coses bé no sempre és prou.
—En el cas de la Caixa d’Enginyers, fer les coses bé vol dir que som una banca cooperativa, cosa que, entre més coses, implica una governança absolutament diferent. Vol dir transparència, perquè el client és alhora soci i, per tant, propietari del capital. Això trenca les dinàmiques entre clients i accionistes. Si hi afegim molt bona gestió, fa que siguem un model i referent de solvència en qüestions de fiabilitat i de qualitat de servei. Som una entitat resilient, i ser cooperativa fa que ho siguem més. S’ha d’anar creixent de manera ordenada i orgànica. Tenir uns valors de gestió molt propis i uns de relació amb els socis ens fa diferents i ens fa tenir un recorregut de futur segur.

Tal com va el món de les finances, creieu realment que la banca cooperativa és un model de futur?
—Sí. Tot i que és veritat que a Espanya representem el 10%, si ho mirem en un context comparat, veiem que a la resta d’Europa la banca cooperativa té un pes important. A França representa el 60% del mercat financer, a Alemanya és el segon grup després del “big bang”. I hi ha més dades i exemples. Qui no coneix el Rabobank d’Holanda?

El moviment cooperativista a Catalunya té un passat importat, però és en un bon moment, ara?
—No ho puc valorar. Som una part de l’economia social i la covid ha posat de manifest, una vegada més, que aquests valors són en alça, i també altament positius a l’hora de poder resistir de manera resilient. El model cooperatiu és totalment complementari a més models d’organització que hi ha a la nostra societat. Les dades europees assenyalen que tenim un recorregut.

Com es tradueix aquesta economia social i sostenible al dia a dia?
—No som un banc tradicional, som una caixa conformada per socis. Això es tradueix en el fet que posem el soci al centre i donem serveis de valor afegit. No parlem mai de les relacions a curt termini, sinó a llarg termini en què la confiança i la professionalitat dels companys i companyes són bàsiques. Jo, per exemple, sóc responsable del segment de banca institucional i això vol dir treballar transversalment i buscar acords amb més actors en l’àmbit socioeconòmic i treballar per intentar de crear sinergies. Treballem transversalment buscant acords, i també territorialment.

Això de la sostenibilitat i les renovables, a vegades sembla un missatge buit, de tant que el fa servir el màrqueting. Com el feu creïble?
—Caixa d’Enginyers va crear l’any 2006 el primer Fons d’Inversió Socialment Responsable. El 2019 se’n va crear un altre d’específic per complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Estem absolutament adherits a tot allò que fa referència al compliment de l’Agenda 2030. Més enllà de ser una entitat financera i que ens deguem al resultat i a la viabilitat econòmica, tenim cura de l’impacte ambiental i social de les nostres activitats. No som una entitat que simplement té una interacció de fluxos econòmics, sinó que volem ser un actor per mirar de construir un desenvolupament sostenible més bo, intel·ligent i cohesionat amb el territori. Actuem d’acord amb això. Com s’aconsegueix que sigui realitat? Doncs, entre més coses, fent finances sostenibles. En el fons, és una estratègia que va més enllà dels productes i serveis financers. Més enllà de la viabilitat o de l’impacte econòmic, es té en consideració l’impacte a escala social i ambiental, i també la governança. I això es fa, per exemple, amb una gestió com la nostra, que fa 25 anys que tenim 75 productes SGE. Les finances sostenibles es quedaran per sempre. És un nou paradigma i a la casa ens el creiem.

Finances sostenibles que vol dir a l’hora de la veritat?
—Són quinze anys de finances sostenibles, es diu aviat. El concepte de finances sostenibles va començar aquí. Això vol dir tenir fons d’inversió articulats amb aquests criteris, mantenir una oferta de crèdit i que la nostra xarxa comercial es formi per tenir criteris SGE. La societat cada vegada està més sensibilitzada sobre qüestions de sostenibilitat i canvi climàtic. Els bancs ara han pujat al carro d’aquest afer, però nosaltres fa vint anys que hi som. No som oportunistes. Fa vint anys que ens ho creiem i que és al nostre ADN. No és una eina de màrqueting per a vendre més. A la nostra cartera és impossible que hi hagi afers de joc, d’armes, de tabac, i això vol dir que som conseqüents.

Sou una banca ètica?
—Ens definim com a banca responsable, però intentem de ser tan ètics com sigui possible. Ens agrada ser curosos, també amb les paraules.

Heu parlat de governança unes quantes vegades, per què la considereu tan decisiva?
—Sóc al banc d’ençà del 15 de febrer, però, per mi, assistir a una de les nostres assemblees és força paradigmàtic. No són d’accionistes, sinó de socis, que és molt diferent. Això és important per a entendre com funciona una entitat cooperativa, en què una persona pot alçar la mà i interpel·lar respecte de les decisions que es prenen, pot votar i hi ha una transparència absoluta. Quan hi ha qualsevol queixa, no és d’un client, sinó d’un soci. És clau i defineix la nostra governança.

És un model de futur?
—Aquest entramat de comunitat ens fa molt més forts. No sóc economista com per dir què passarà o si passarem del 10% en el pes del sector. Però sí que tinc clar que creixerà perquè la gent cada vegada més vol poder participar, poder tenir informació i poder interpel·lar.

El creixement que fa Caixa d’Enginyers el 2017 és influït pel fet que la societat catalana interpreta que és un projecte català, sobretot perquè no canvia de seu. Però el vostre president sempre nega cap caràcter polític a l’entitat. En algun moment d’aquesta conversa, heu fet esment a Espanya i Catalunya. Què passa amb aquesta qüestió?
—El 78% dels socis, si no vaig errat, són de Catalunya, i el 22%, d’Espanya. El meu segment és de Catalunya i Balears i per això parlo a vegades de Catalunya i Espanya. En allò que fa referència al meu segment, tenim la filosofia de ser a tot arreu. A les Balears, que és un lloc molt interessant, tenim una oficina d’ençà de fa set anys.

El nostre marc com a mitjà de comunicació no és l’estat espanyol, són els Països Catalans. Teniu oficines al País Valencià?
—N’hi tenim tres. A València n’hi ha una, i una altra dins la universitat, molt pensada per al jovent. També en tenim una a Alacant.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes