“Som en un moment transcendental i això necessita passos endavant, perquè les decisions que prenguem enguany i el que ve tindran impacte en el país que viurem d’aquí a deu anys i vint”, ha dit el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la inauguració de la Jornada dels Economistes, aquest matí. Amb el lema “L’economia i la societat postcovid-19”, la jornada s’ha centrat a abordar els efectes econòmics de la pandèmia i la manera com ens en podrem sortir. “És imprescindible de decidir cap a on volem anar, que ha de ser un model més just i amb oportunitats per a tothom”, ha afegit.

El lloc era adient per a aquestes frases del president, atès que la jornada ha comptat amb catorze sessions professionals i estratègiques amb seixanta-quatre ponents –i un miler de participants– en què s’han debatut qüestions com ara cap a on va l’economia catalana i les seves tendències cap a la sostenibilitat econòmica (social i solidària) i l’excel·lència científica i la competitivitat, com també unes altres de màxima actualitat com ara una aproximació holística sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i l’aplicació dels fons Next Generation a Catalunya.

El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Oriol Amat, ha volgut recordar, abans dels debats: “Que ningú no oblidi mai que l’objectiu final de l’economia és millorar el benestar de les persones.” I ha fet esment a la Revista Econòmica de Catalunya, que en el darrer número analitza, en la línia de la jornada, els efectes econòmics de la pandèmia i de quina manera ens en podrem sortir. És un número, publicat abans-d’ahir, que recomano a tots els interessats en aquest afer i que vulguin pensar una mica en el futur que ens espera.

En la presentació de la Revista, el seu director, el professor Guillem López Casasnovas, explica: “Tot fa pensar que l’economia es recupera decididament. Però sanejar el llast generat serà cruel. Els problemes vénen per la via indirecta, atès que qui ha assumit la tasca de rescatar-nos és la Unió Europea. El nivell d’endeutament encara més alt deixarà els comptes públics molt tocats. En l’anàlisi econòmica, haurem de debatre de nou, a dies vista, la gestió del deute públic i la consolidació fiscal en un moment d’interessos baixos, però incerts, en la remuntada inflacionària. Tornarem a discutir retallades pressupostàries. El valor dels sectors de protecció social i els aplaudiments als professionals possiblement entraran als llimbs. Més desencant entre el dit i el fet.” Un toc de realisme que s’agraeix.

Havia de decidir quina de les taules de debat seguir i he optat per la més pròxima a la temàtica que tracto a les píndoles, la titulada “On és i cap on va l’economia catalana?”, en què hi havia dos ponents: Oriol Carreras, de CaixaBank Research, i Marta Curto, directora general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica de la Generalitat. Carreras ha donat una visió més general de la situació i ha dit que hi poden haver més onades de covid-19, però que està convençut que les podrem passar sense restriccions, gràcies als vaccins: “De totes maneres, originaran més incertesa en els consumidors. A partir d’ara, hem d’estar atents, perquè dependrem, més que de la covid-19, de la capacitat de curar les ferides que ha deixat.” I ha insistit en els nous riscs que han sorgit, com ara les conseqüències finals de la inflació i dels talls i retards en el subministrament de materials per a la producció.

Marta Curto s’ha centrat en l’afectació a Catalunya i la sortida de la crisi. Ha explicat que la pandèmia va arribar quan Catalunya havia recuperat els nivells de PIB previs a la crisi financera mundial, però encara se’n veien cicatrius. La crisi sanitària va portar a una contracció del PIB català del -11,5% el 2020 (-6,6% a la zona euro), concentrada especialment en el segon trimestre del 2020. La caiguda del comerç, transport i hoteleria explicava un 50,6% d’aquesta contracció.

Ha destacat: “L’ús intensiu dels ERTO en moments excepcionals és un dels aprenentatges que ens deixa la pandèmia. Han demostrat ser una eina útil per a millorar la flexibilitat interna de les empreses, perquè no trenquen el vincle amb el treballador en cas de crisi econòmica. És imprescindible la creació dels ERTO permanents, que incorporin la formació. Ara, no han de servir per a sostenir empreses no viables.”

Sobre la situació actual, ha comentat el creixement del PIB del 3,4% interanual que l’Idescat ha publicat aquest matí. Ha dit que el sector industrial és beneficiat per l’impuls de les exportacions de béns i la recuperació en el comerç mundial. “Tot i això, és un sector que afronta riscs, a causa de colls d’ampolla –com ara l’escassetat de microxips– i l’augment dels preus energètics.” En canvi, ha destacat que els serveis prenen el relleu com a sector que produeix més creixement el tercer trimestre: “Amb un impuls força generalitzat per subsectors, si bé la recuperació sobretot ha guanyat ritme en aquells serveis presencials que ara ja no tenen restriccions, com ara l’hostaleria i el lleure.”

No hi podia mancar una referència a les exportacions de béns, que han crescut d’un 25,7% interanual del gener a l’agost. En valor corrent, superen la xifra exportada el mateix període del 2019. Ha destacat l’avenç del sector de l’automòbil (+43,6%) i de la metal·lúrgia i productes metàl·lics (+45,6%). I, quant al turisme, ha recordat l’evolució positiva durant l’estiu, en què el domèstic ha assolit un màxim, mentre que l’estranger encara és molt per sota dels valors pre-pandèmia, tot i la millora d’aquests darrers mesos. Ha valorat positivament el creixement del turisme de proximitat, però ha dit que calia que l’estranger es normalitzés.

Finalment, s’ha referit a les perspectives, riscs i reptes que tenim davant. Malgrat mantenir les previsions de creixement de l’economia catalana, en què el PIB creixerà d’un 6,4% (el 2021) i d’un 6,4% (2022), i dir que el 2022 recuperarem els nivells pre-pandèmia, no ha amagat que les incerteses continuen essent molt grans.

La primera és sobre la recuperació del sector turístic, especialment el turisme de negocis. És un punt clau i que no veurem com va fins als mesos vinents. La segona és sobre l’evolució epidemiològica, amb el temor a noves variants i retard en el procés de vaccinació en països en desenvolupament. “No s’han de subestimar, aquests riscs”, ha insistit.

La tercera incertesa és sobre les dificultats d’abastiment de semiconductors i el preu de les matèries primeres i l’energia, “que condicionaran la recuperació, sobretot a la indústria”. Ha dit que s’esperava que la crisi mundial de semiconductors s’estengués fins a mitjan 2022, mentre que les cotitzacions dels futurs suggereixen que el preu del gas podria disminuir després de l’hivern.

I, per acabar, però potser la part més preocupant, és què passarà amb els fons Next Generation EU. “És una gran oportunitat, però també comporta molts reptes. El més important és la poca capacitat de decisió que tenim les comunitats i la dificultat que implica per a implantar projectes catalans transformadors”. També s’ha referit a l’entrebanc que implicarà el gran volum de recursos a executar en molt poc temps.

En definitiva, m’ha semblat una sessió molt interessant, en una de les catorze taules que hi havia. Penso que en la resta el nivell deu haver estat semblant, per la qualitat dels ponents. Cal felicitar el Col·legi d’Economistes per aquesta tasca en favor de la introspecció a la realitat econòmica de Catalunya. Cal que la mantingui –i la faci créixer, si és possible–, perquè els economistes són gent que toquen la realitat molt de prop cada dia i, sempre, amb els peus a terra. Enguany, a més, tal com ha dit el president Aragonès, el debat s’ha fet en un moment transcendental per a la nostra economia.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.