Els economistes catalans veuen el model de finançament com el gran problema

  • En l'Enquesta de situació econòmica del CEC, els professionals consideren que s'hauria de definir i activar un pla per a afrontar la sequera amb visió de mitjà i llarg termini, donar solució als problemes de la Rodalia i implementar una política d'habitatge efectiva

Jordi Goula
21.06.2024 - 19:50
VilaWeb

Sempre és bo escoltar els nostres economistes. Els professionals creuen, per àmplia majoria, que la prioritat que cal afrontar és reformar profundament l’actual model de finançament autonòmic. Aquest és, ara com ara, el tema que més els inquieta, segons que es desprèn de l’Enquesta de situació econòmica de la primavera 2024, presentada avui pel Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC). Fa molts anys que se’n parla i, darrerament, arran del finançament singular proposat pel govern català, ha estat motiu de debat, amb fortes crítiques de l’estat espanyol. Els economistes, que coneixen més de prop els ets i uts de l’activitat al país, creuen, en un 72% –una ampla majoria–, que és urgent d’abordar aquest aspecte, encallat d’ençà del 2014, per minorar la diferència existent entre els diners que els catalans aportem als ingressos fiscals espanyols i els que en rebem en contrapartida per mitjà de les partides públiques.

D’altra banda, veient què ha passat habitualment amb les inversions de l’estat espanyol, el 63% opina que és indispensable de fer un seguiment, molt més acurat que no pas l’actual, del grau d’execució de les inversions que es fan a Catalunya. No pot ser que els percentatges siguin tan baixos un any rere un altre. Precisament, amb relació a la infrastructura i el territori, destaquen tres objectius prioritaris que demanen al pròxim govern de la Generalitat. El 57% creu que s’hauria de definir i activar un pla per a afrontar la sequera amb visió de mitjà i llarg termini, el 55% opta per donar solució als problemes de la Rodalia, mitjançant el traspàs de competències, i el 49% assenyala que és pertinent i urgent implementar una política d’habitatge efectiva.

Com és habitual, l’enquesta també proporciona una valoració general de la situació econòmica, d’acord amb les respostes de la comunitat del Col·legi. En aquest sentit, destaca que el 42% opina que l’economia catalana es troba igual que fa un any, el 37% afirma que ha millorat respecte de la primavera del 2023, i el 19% pensa que ha empitjorat. Les respostes apunten, doncs, a l’estabilitat, però amb una tendència força clara a ser positius amb el futur immediat. Sobre aquest punt, el degà, Carlos Puig de Travy, ha dit durant la compareixença de premsa que “el dinamisme dels primers mesos del 2024 de l’economia catalana” permetia “parlar d’optimisme”, i ha destacat la bona marxa de la indústria i el sector primari, així com el creixement del consum familiar i la caiguda de la desocupació.

Cada enquesta demana als economistes quin és el problema que consideren més important, per demarcacions. Els resultats són que a la demarcació de Barcelona consideren que l’accés a l’habitatge és el principal objectiu a assolir en els anys vinents; a Girona es concentren en el projecte de l’ajuntament de promoure polítiques públiques que afavoreixin la transició ecosocial i la resiliència al canvi climàtic, que obté un suport limitat; a Lleida, gairebé la meitat demana millors condicions per al desenvolupament del sector agroalimentari i, finalment, a Tarragona més de la meitat s’inclina per prioritzar la reparació de les canonades d’aigua per a fer front a la sequera. Sumat tot plegat, sembla que l’habitatge i la sequera són els més importants.

Si aquesta és la visió dels economistes, la dels ciutadans no difereix gaire en els grans conceptes. És l’enquesta que el CEO va publicar abans-d’ahir, l’Òmnibus, que s’elabora a partir de les preguntes que proposen els departaments i organismes de la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, poden saber l’opinió dels ciutadans sobre qüestions concretes de la seva gestió, o sondejar futures accions de millora, segons l’explicació oficial. Aquí ens referim només a les qüestions proposades sobre economia.

Doncs bé, la percepció majoritària de la població, respecte de l’evolució de l’economia catalana, és d’estabilitat. Gairebé la meitat dels enquestats creu que l’economia roman igual que fa un any, i que d’aquí a un any continuarà igual que ara. Els ciutadans també veuen una situació plana en la seva economia domèstica, gairebé en la mateixa proporció, tant endarrere com endavant. Així, un 19% pensa que empitjorarà i un 25% és optimista sobre l’evolució de les seves finances familiars d’aquí a un any. Vet ací un bri d’esperança, que sense dubte influeix en l’estat d’ànim a l’hora de decidir el volum de consum que es vol fer.

Dues preguntes més sobresurten en aquest apartat de l’enquesta: com voldrien que fos la recaptació d’imposts i què en pensen, del turisme. Sobre la primera, la resposta és que un terç dels entrevistats considera que la Generalitat hauria de decidir, en exclusiva, sobre els impostos que es paguen a Catalunya, i un altre terç és més partidari que la capacitat de decisió sigui compartida. I un de cada quatre creu que la Generalitat hauria de tenir més pes que no l’estat espanyol en aquesta qüestió. Sembla clar el sentit majoritari de decantació de la ciutadania cap a la recaptació de la Generalitat.

Quant a la segona, el 74% dels enquestats està d’acord que s’ha de continuar fomentant el turisme i el 54% està d’acord que la seva comarca hauria d’atraure més turistes, enfront d’un 39% que hi està molt en desacord o en desacord. Tot i això, també es perceben els límits. El 49% creu que el turisme limita les activitats i l’espai públic de la gent que viu aquí i, finalment, el 46% pensa que a la seva comarca es va arribant al límit de la capacitat per a absorbir el turisme. En aquest aspecte, com més va més punyent, veiem que les opinions van per barris. Si bé queda clar que, cada vegada, són més els llocs on creuen que es va arribant a un límit en la convivència amb els veïns.

En definitiva, són dues enquestes molt interessants per a veure quins són els punts de vista dels ciutadans i dels professionals de l’economia. I crec que van per camins molt semblants. A veure si, d’una vegada, la gent de Catalunya s’adona que, sense fer un pas més enllà, no podrem gaudir dels diners que ens mereixem per la nostra col·laboració a les arques de l’estat. Que no se n’hagi adonat em sembla un fet incomprensible, després de tants anys. Malgrat tot, ho he de respectar, perquè vol dir que no hem fet prou per a explicar-ho. Hi insistirem…

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor