Els economistes catalans veuen l’economia pitjor que no pas fa un any

  • Malgrat tot, l’índex de confiança millora lleugerament respecte de l’enquesta anterior per a l’activitat catalana i empitjora per a l’espanyola · Els grans problemes que assenyalen són la inflació i el dèficit fiscal

Jordi Goula
10.01.2023 - 19:50
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) ha presentat l’enquesta de tardor, segons la qual els principals punts que afecten l’economia són la inflació i els costs de producció, assenyalats pel 60,3% dels enquestats. En segon lloc, hi ha el dèficit fiscal, esmentat pel 37,4% dels economistes. I a continuació, els preus del gas, el petroli, el carburant i més matèries primeres, una qüestió que en la darrera enquesta va ocupar el primer lloc.

Així, doncs, les dificultats causades per l’energia baixen al tercer lloc, segons els més de sis-cents professionals que han respost a l’enquesta, i com a punt referencial hi apareix el dèficit fiscal. Implícitament diuen que, al marge de les qüestions conjunturals, com ara l’augment dels preus i dels costs de producció, apareix un problema estructural, els 15.000 o 20.000 milions d’euros que cada any volen de Catalunya amb destinació desconeguda, és a dir, el dèficit fiscal amb l’estat espanyol. Cal subratllar que uns professionals que toquen molt de prop la realitat del país en gairebé tots els seus vessants col·loquin un aspecte estructural entre els problemes més grans que té l’economia catalana. Saben més bé que ningú que, sense prou diners, és difícil que sortim de la situació que arrosseguem any rere any.

A parer meu, és l’aspecte més interessant de l’enquesta. Sembla que anem essent conscients que amb aquest sistema de finançament poques coses podrem fer, encara que els polítics discuteixin molt més sobre el pressupost de la Generalitat.

Òbviament, el grau immediat de preocupació sobre l’impacte negatiu de l’augment de preus i costs, els efectes que es derivin de l’evolució de la guerra d’Ucraïna i les pujades de tipus d’interès són qüestions que continuen causant una gran intranquil·litat. Els economistes catalans mostren una forta preocupació per l’impacte negatiu que poden tenir en l’economia els augments de preus i costs que hi ha. Un 98% es declara preocupat o molt preocupat per aquest problema. I un 93% afirma que està preocupat o molt preocupat pels efectes de la guerra d’Ucraïna.

Un efecte col·lateral dels dos problemes anteriors és la pujada dels tipus d’interès: a un 60,5% li suscita preocupació (60,1% a la primavera) i a un 25,8% molta preocupació (18,5% a la primavera). És la baula final de la cadena de dificultats que hem d’encarar els mesos vinents.

Així i tot, el pessimisme no ha crescut aquests darrers mesos. L’índex de confiança dels economistes, que sintetitza el sentiment dels col·legiats per la situació econòmica general tenint presents tots els factors que hi incideixen, era la tardor del 2022 en el 5,05 per a l’economia catalana i en el 4,86 per a l’economia espanyola, d’una valoració entre 0 punts i 10. Pensem que a la darrera enquesta, feta entre el 2 de maig de 2022 i el 2 de juny, aquesta xifra era lleugerament inferior per a l’economia catalana (un 5,01) i una mica superior per a l’espanyola (4,95). La confiança que demostren en la nostra economia, per a sortir de la situació en què ens trobem, és una mica més alta, segons què puguem fer nosaltres mateixos.

És una mirada al futur amb un bri d’optimisme. Mirant enrere, hi ha la sensació que estem pitjor, malgrat que les estatístiques ens diuen que el 2022 haurem crescut entorn del 4% en l’activitat. És ben curiosa la diferència que hi ha entre les xifres i les sensacions personals. En aquest cas, un 41% dels enquestats ens diuen que, encara que hagi crescut el PIB, la realitat que ens envolta es percep molt perillosa i que la flaire que es respira dins les empreses no és bona.


Com en cada enquesta, el CEC també ha fet preguntes concretes per a les demarcacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

A Barcelona s’ha demanat per les inversions previstes en el pressupost espanyol del 2023 per a la millora del servei de rodalia. Els resultats són curiosos, perquè demostren l’escepticisme que hi ha respecte d’allò que digui el govern de Madrid. El 83,1% considera que no s’arribaran a executar, si bé un 63,8% creu que si es realitzen totes les inversions previstes serviran per a millorar el servei. On no es posen d’acord és en l’autoritat que les ha de dirigir. Gairebé un 60% dels enquestats pensa que fins que no es faci el traspàs integral del servei a la Generalitat els problemes persistiran, però un 48,7% no creu que amb el traspàs n’hi hagi prou per a resoldre els problemes definitivament. Vet aquí un punt en què cal reflexionar, quan els professionals no es posen d’acord.

A Girona, la pregunta que es fa obté més consens. Tracta sobre l’impacte de l’oferta d’habitatge turístic en l’accés a l’habitatge. El 62,5% dels economistes gironins creu que l’oferta d’habitatge d’ús turístic a la ciutat sí que té impacte en l’accés dels ciutadans i un 28,1% pensa que no. Sembla, doncs, que aquí és ben clar.

A Lleida, s’ha demanat per l’impacte del polígon Torreblanca-Quatre Pilans sobre el progrés econòmic de les terres de Ponent. També aquí sembla clara l’opinió, que és en to negatiu, però amb un interrogant. Un 28,9% considera que tindrà molta incidència sobre la productivitat i el progrés, un 36,8% creu que en tindrà poc, un 5,3% pensa que no en tindrà gens i un 2,7% opina que valdria més no fer-lo. Alhora, hi ha un 26,3% que es desentén de la qüestió, és a dir, “no sap / no contesta”; em sembla un percentatge molt important.

A Tarragona, finalment, s’ha consultat per l’impacte sobre l’economia i la sostenibilitat del territori dels projectes d’inversió en una planta d’hidrogen i en el Hard Rock, un dels punts de discòrdia en el pressupost. La resposta dels professionals més propers és categòrica. Pràcticament, un 88% dels economistes de la demarcació veu favorablement el projecte d’inversió en una planta d’hidrogen i el 85% creu que el projecte d’inversió en el Hard Rock tindrà un impacte favorable en les comarques tarragonines.

El degà, Carles Puig de Travy, ha assenyalat, finalment, que el fort augment de la inflació ha erosionat l’estalvi heretat de la pandèmia, però que, malgrat que l’economia es va alentint, “sembla que s’allunya la recessió tècnica”. Un punt de vista positiu, que s’agraeix. Així mateix, ha subratllat: “Els resultats de final del 2022 són millors que no s’esperava i les previsions de creixement de l’economia espanyola per al 2023 són positives, una de les millors de la UE.” Demana, així mateix, que el Banc Central Europeu “calibri correctament l’impacte de la política monetària, amb l’objectiu de no malmetre el cicle de recuperació”. Ara tan sols cal esperar que es facin realitat els desigs optimistes del degà.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes