Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Ens espera una caiguda sense precedents en l’economia. Ho diu el butlletí econòmic del Banc d’Espanya, després d’exposar diverses hipòtesis basades en el temps de confinament i l’agilitat i volum dels ajuts que rebin les empreses. Calcula les dades de creixement per a enguany i sembla que el PIB de l’estat espanyol podria baixar fins al -13%, segons la pitjor previsió. Això fóra un salt enrere enorme i tornaríem a produir una riquesa semblant a la de l’any 2015. Però tot seguit fa un acte d’humilitat i diu que les dades són poc fiables, atesos els canvis de situació que hi ha i ja anuncia que haurà d’anar-les actualitzant. De les conclusions, em quedo amb la de la caiguda forta i amb els raonaments que fa sobre les dades, és a dir, crec que és més interessant, en aquest cas, la lletra que no les xifres. No és que aporti gaires novetats, però sempre fan de bon repassar els processos que duen a unes conclusions tan pessimistes.

Quant al comportament dels components de demanda, el consum privat tindrà, en totes les hipòtesis, un descens molt marcat enguany, a conseqüència de l’impacte negatiu de la caiguda de l’ocupació sobre les rendes laborals i de l’augment de l’estalvi per precaució. La reducció del consum serà particularment pronunciada en els béns duradors i, dins el període de confinament, en els serveis relacionats amb l’hostaleria i la restauració. Sens dubte, aquesta serà una de les causes principals de la davallada de l’activitat, atès el pes que té el consum privat dins el PIB.

La inversió en capital fix tampoc no surt gaire ben parada dins l’anàlisi del Banc d’Espanya: s’hi pronostica una caiguda molt forta, deguda sobretot al component de béns d’equip –d’acord amb el fort retrocés de la demanda final–, amb el deteriorament de la posició patrimonial de les empreses i amb l’agudització de la incertesa sobre dos factors: la durada del període durant el qual es mantindran les mesures de contenció i la manera com s’acomplirà finalment el procés d’obertura del confinament. Com es pot veure, les incògnites que exposa l’informe en aquest aspecte són molt importants.

Però el punt cabdal ens arribarà de fora. La reducció pronunciada de la demanda exterior es traduirà molt probablement en un retrocés fort de les exportacions, tant de béns com de serveis. Tindrà un efecte particularment pronunciat en els diversos components del sector turístic i dels serveis de transport, directament afectats durant el període de confinament per les limitacions a la mobilitat, que inclouen una reducció molt significativa de les xifres de vols internacionals i un tancament gairebé total de les fronteres terrestres.

Els supòsits de l’informe incorporen una recuperació progressiva dels fluxos turístics a partir de l’estiu d’enguany, si bé segons la hipòtesi que incorpora efectes més prolongats –el més negatiu–, no es completarà fins a mitjan 2021. Assenyala que un element que va contra una ràpida recuperació dels fluxos d’arribades de turistes és que les mesures de contenció de l’epidèmia no hagin estat preses simultàniament a tots els països. I, particularment, que en molts estats aquestes mesures s’hagin aplicat més tard que a l’estat espanyol.

La reducció de l’activitat tindrà un efecte directe en l’ocupació, tot i que el descens es frenarà, si més no curt termini, perquè moltes empreses ha recorregut als ERTO. Segons tots els supòsits considerats, el Banc d’Espanya creu que enguany la desocupació pot arribar, en mitjana anual, fins al 21,7% de la població activa. I això tenint en compte que, segons les definicions utilitzades en l’EPA, l’índex d’atur considera com a treballadors els assalariats acollits a un ERTO i els autònoms que han recorregut al cessament d’activitat, tot i que, mentre romanguin en aquestes situacions, no tenen ocupació en sentit estricte, d’un punt de vista purament econòmic.

I, per acabar, considera com quedaran les finances públiques després de les despeses extraordinàries que haurà de fer l’estat i la reducció d’ingressos tributaris, forçada per l’alentiment de l’activitat. En qualsevol de les hipòtesis analitzades, la crisi tindrà un impacte advers considerable sobre les finances públiques. En concret, el 2020 el dèficit públic es pot arribar a situar en el pitjor dels casos en l’11% del PIB. Això faria augmentar l’endeutament públic fins a un 120% del PIB.

En definitiva, com conclou l’informe, els supòsits macroeconòmics per a l’economia espanyola apunten que l’epidèmia causada per la Covid-19 tindrà conseqüències econòmiques molt greus, amb una contracció del PIB el 2020 que superarà amb escreix la de qualsevol dels anys de la crisi financera mundial. I afegeix: ‘En tot cas, aquests supòsits tenen una naturalesa preliminar, i resten subjectes a revisions posteriors que poden ser potencialment importants, segons els desenvolupaments observats.’ Vejam quant triga a arribar la primera revisió…

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.