19.05.2023 - 21:40
|
Actualització: 19.05.2023 - 21:43
Manuel Fraga Iribarne, tal com ens va recordar un periodista espanyol ara fa uns dies, va ser ministre del dictador Franco, i això no va ser cap impediment perquè fos un dels creadors de la constitució espanyola. Això d’ara és collita pròpia. Fraga va ser fundador d’Aliança Popular, que després es va convertir en el Partit Popular. És a dir, Fraga és l’avi polític d’Alberto Núñez Feijóo, el president del PP actual, i ningú no li ha demanat que mati el seu avi.
(Sense afany de comparar-lo amb Fraga) Mario Onaindia va ser membre d’ETA, parlamentari d’Euskaldiko Ezkerra al parlament basc, senador del PSE-EE al senat espanyol i convidat habitual a l’anomenada Bodeguilla que tenia el president Felipe González a la Moncloa. Haver estat un membre significatiu d’ETA no li va causar cap inconvenient en la seva carrera política, i ningú no el va obligar a fer una lectura crítica del seu passat.
Això que hem vist aquesta setmana ha corroborat allò que creu molta gent. Els qui, havent estat membres d’ETA, després entren al PNB, el PSE o el PP no tenen cap problema per ocupar càrrecs importants en aquests partits o en les institucions públiques sota la seva responsabilitat. Però als qui van ser membres d’ETA i han entrat a EH Bildu els interrompran la carrera a conseqüència d’un partidisme que es vesteix d’ètica. I, parlant d’ètica, és ètic fer diferències segons el partit que acull aquests ex-militants?
Als membres d’ETA els van demanar una vegada i una altra que deixessin la lluita armada i que perseguissin els seus objectius mitjançant la política. I precisament quan han començat a fer allò que els havien demanat, és a dir, política, els diuen que no. En què quedem?
Conveniència. El fet que certs ex-membres d’ETA apareguin en les llistes d’EH Bildu s’ha convertit aquesta setmana en la qüestió principal de les eleccions del 28 de maig; quina ganga per al PP. La centralitat que ha acaparat en la campanya deu haver perjudicat el PSOE a l’estat espanyol i EH Bildu al País Basc. Calia elegir entre el dret i la conveniència.
