VilaWeb va publicar la setmana passada el manifest que vint-i-tres membres de l’ANC havien fet servir per a presentar-se com a grup de candidats.

Alguns membres significats de l’ANC han demanat al diari, emparant-se en el dret de rèplica, de poder publicar articles en què afirmen que darrere aquest grup hi ha un intent partidista de control de l’Assemblea.

VilaWeb ha decidit de seleccionar dos d’aquests articles i presentar-los als lectors en forma de rèplica a l’article original signat pels 23 membres de la candidatura contra la qual argumenten. Els articles són signats respectivament per Pere Pugés, un dels quatre fundadors de l’ANC, i Jaume Marfany, que va ser-ne el segon vice-president, durant la presidència de Carme Forcadell.


Viure lliures en un país lliure
Pere Pugés
(cofundador de l’ANC)

Construir un país lliure va més enllà de tenir un Estat propi, però disposar del propi Estat n’és una condició necessària, encara que no suficient. Aconseguir l’Estat propi, per viure en un país lliure i més just per a tothom, ha estat i és el somni de molts catalans, des de fa una pila de generacions. I ho és singularment dels centenars de milers  de vells i nous catalans, de totes les procedències i ideologies, que de forma multitudinària hem sortit al carrer, des del 2010 ençà, amb un clam unitari, cívic i festiu.

Els carrers i les places dels nostres pobles i ciutats han estat guanyats per un moviment popular transversal, que arrenca amb força amb les consultes per la independència del 2009 i que s’estructura d’una forma excepcional a través de la creació de l’Assemblea Nacional Catalana, l’any 2011, en el que ha estat el veritable motor de la revolta del somriure. I és que l’ANC és una eina extraordinària, singularíssima, de la fortalesa i independència de la qual depèn, en molt bona part, l’èxit del nostre procés d’alliberament nacional.

Per això quan dimecres passat  llegia a diversos mitjans el manifest electoral d’un grup de socis de l’ANC, que acabaven de presentar la seva candidatura a les eleccions per cobrir alguns dels 77 llocs del seu Secretariat Nacional, vaig sentir un calfred a l’esquena i, alhora, vaig intuir que havia arribat l’hora de la veritat. Aquella amenaça que vam saber preveure quan vam fer els primers passos del camí que ens va portar a la fundació de l’ANC, havia arribat. Per evitar el que li va passar a l’Assemblea de Catalunya, aviat farà quaranta anys, vam idear un antídot que fins fa poc s’ha mostrat eficaç: l’adscripció individual enlloc de la representació d’entitats o partits, com havia estat llavors. Però si els partits van dinamitar l’Assemblea de Catalunya pocs mesos després de ser legalitzats, ara han hagut d’anar introduint en el Secretariat Nacional a persones de la seva obediència per poder tenir l’ANC controlada i sotmesa a la seva estratègia partidista. Pel que veig, estem presenciant l’assalt final. Mai ningú no havia gosat anar tan lluny a l’hora de tensar la corda i fer un pols a la Junta Electoral que organitza els comicis entre els seus associats i, per extensió, al conjunt de l’organització.

Almenys una part dels 22 signants del manifest eren conscients del que estaven fent, ja que han format part del Secretariat d’aquest darrer any i, per tant, eren coneixedors de la normativa electoral i dels canvis introduïts als estatuts de l’entitat durant la darrera Assemblea General celebrada recentment a Manresa. Vull creure que la resta, o almenys una part de la resta de signants, no n’era del tot conscient.

No es tracta només d’infringir una normativa electoral que impedeix formar equips, es tracta d’alguna cosa molt més greu que atempta contra la raó de ser de la mateixa ANC. És un intent descarat de neutralitzar el paper de l’Assemblea en el futur immediat i subordinar-la definitivament als partits polítics. Si la iniciativa neix d’aquest petit grup de membres de l’actual Secretariat -com Agustí Alcoberro, Liz Castro, Anna Pérez o Josep Sabaté, signants del manifest- o neix d’un o més partits que hi puguin ser al darrera, potser ho veurem just abans de la jornada de votació si passa el mateix que l’any passat. Llavors, almenys un dels partits va fer circular llistes recomanant el vot a uns candidats concrets, entre els quals –curiosament- hi figuraven els esmentats.

Com poden imaginar-se, m’atreveixo a dir tot això perquè hi ha proves que les coses van anar així l’any passat i perquè en les darreres eleccions vaig formar part de la Junta Electoral…. i en vaig veure de molt gruixudes. Però la millor prova me la donen els mateixos signants del manifest electoral ‘Un país per viure lliures; viure lliures per un país’, àmpliament difós. Busquin-lo per Internet, que hi trobaran tots els seus impulsors i veuran que el seu manifest no diu res més que el que ja diu el Full de Ruta aprovat a l’Assemblea pel que fa als grans objectius immediats de l’ANC: eixamplar la majoria social, recuperar el protagonisme de la societat civil i preparar-nos per afrontar els reptes de la transició. Amb tot, es deixen una part fonamental de les propostes del Full de Ruta –recuperar la incidència política en el procés- i desdibuixen el protagonisme de l’ANC, limitant-lo al terreny de joc de l’independentisme cívic.

I aquí és on ensenyen el llautó de debò. De fet, no fan res més que insistir en el paper que han jugat en el Secretariat d’aquest darrer any i, els que ja vénen d’anteriors secretariats, el que també van jugar abans, quan un d’ells –en Josep Sabaté- fins i tot intervenia en nom d’un partit directament. No volen que l’ANC torni a ser un actor polític del procés, creuen que l’ANC ha d’abandonar la tasca política de pressionar els nostres partits quan cal i intenten que l’ANC es limiti a l’activisme cívic.

Davant de tanta hipocresia només puc dir PROU i UNITAT. Unitat de la bona gent de l’ANC, sovint acusada d’anar amb el lliri a la mà, per desterrar aquestes velles formes de fer política i UNITAT per fer una ANC més forta i més preparada que mai. Preparada per resistir i desobeir el que ens vindrà de fora i preparada per tornar a assumir fins a les darreres conseqüències el paper que la societat civil organitzada ha tingut en aquest procés des del començament. Hem aconseguit que allò que va començar des de la societat civil fos assumit per les nostres institucions nacionals i municipals i per una part important dels partits polítics catalans. Sense una ANC forta i unida aquest procés no hagués existit i sense una ANC forta, unida i decidida, no pot tirar endavant. Cadascú té el seu paper i estic segur que  nosaltres assumirem la nostra responsabilitat. Només així ens garantirem un futur ple de confiança, un futur de persones lliures en un país lliure!

 


ANC: A qui votar?
Jaume Marfany
(vice-president ANC 2013-2015)

A principis de 2010 em vaig incorporar a una organització, recentment creada, que s’anomenava Moviment per la Independència. Aquesta organització pretenia constituir una nova entitat assembleària que tindria com a únic objectiu aconseguir per a Catalunya un Estat independent.

Des del 2010 fins ara han passat més de sis anys i un munt de coses en aquest país, la majoria positives i extraordinàries. Han estat més de sis anys treballant per i amb l’ANC. Aquests anys i el fet de ser un dels 200 membres que van convocar, el 2011, la Conferència Nacional per l’Estat propi, embrió de l’ANC, crec que em confereixen el dret d’opinar sobre les properes eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea. Unes eleccions sempre importants, però que ara i avui poden esdevenir decisives per al futur de l’ANC i del propi procés d’independència.

Tots nosaltres, les persones membres de ple dret de l’ANC, hem de reflexionar profundament, com sempre hem fet, a quines persones concedim el nostre vot en les eleccions del 14 de maig. És bo recordar que l’ANC som nosaltres, els associats, organitzats en assemblees territorials, sectorials i exteriors. És convenient recordar-ho, perquè el que farem el dissabte 14 de maig serà nomenar les persones que ens han de representar en el si del Secretariat Nacional de l’Assemblea.

Cadascú sabrà molt bé quin perfil de representant vol que el representi en totes aquelles decisions que, sens dubte, haurà de prendre el proper SN de l’ANC. M’agradaria compartir amb tots vosaltres quin és el meu perfil de candidat.

Votaré aquelles persones que no són gent de partit. O que, si ho són, han demostrat amb la seva feina durant aquests anys a l’ANC que sempre han posat els interessos del país per davant dels interessos de partit. Aquelles persones capaces de defensar els acords de l’ANC encara que siguin contraris a les seves posicions ideològiques i preferències de partit. Votaré aquelles persones per a les quals l’ANC no és només un trampolí que els pot servir per a les seves ambicions polítiques

Votaré aquelles persones que conec i que sé de la seva feina dins del SN, alguns durant dos mandats i altres que només hi ha estat durant el darrer. Persones que no s’anomenen ni “crítics” ni de cap altra manera. Persones que han lluitat dins de les respectives comissions, fent front a l’immobilisme decretat per alguns coordinadors i coordinadores, per intentar evitar el bloqueig del SN, cosa que, malauradament, no es va aconseguir.

Votaré aquelles persones de l’actual SN (que es tornen a presentar) que es van mantenir ferms i no van boicotejar la convocatòria de plenari del passat mes de desembre. Una convocatòria ja desesperada per intentar que l’ANC no romangués ni un dia més inactiva i mantenint un silenci còmplice quan el pacte per la investidura i de retruc el propi procés es trobaven en una situació molt perillosa.

Votaré aquells candidats que primer han pensat en el treball de l’Assemblea i no pas en començar a preparar candidatures a les eleccions dos mesos abans amb articles, presentacions i actes al territori sense cap altre objectiu que “mostrar-se” als mitjans i a la pròpia gent.

Votaré aquells candidats que han respectat la decisió de l’assemblea general del passat 17 d’abril pel que fa a l’eliminació de la possibilitat de formar equips o llistes de candidats. No puc votar de cap manera aquelles persones que primer van intentar, sense èxit, fer una interpretació manipulada de les esmenes aprovades a l’AGO (cal que vegeu l’acta del SN de dissabte 30 d’abril) i que, a més, després de corregida aquesta manipulació a requeriment de moltes territorials, van continuar insistint en la línia de la “llista” i de “l’equip” a través d’un manifest en forma d’article.

Votaré persones, no noms. Ja fa molt de temps que ni els noms, ni les imatges mediàtiques, no m’impressionen perquè, massa sovint, molts dels que apareixen als mitjans només busquen la seva pròpia promoció personal.

Votaré persones clares i franques, persones que donen la cara i que no necessiten presentar-se sota el paraigües de noms mediàtics per tal d’assegurar-se sortir elegits.

Votaré aquells candidats que sé que seran fidels a la Declaració Fundacional de l’ANC de 2011 i que compliran estrictament el Full de Ruta aprovat en l’assemblea general de Manresa. Molts d’ells seran els mateixos que durant el darrer any han intentat que el SN complís amb el Full de Ruta aprovat a Lleida el 2015 i que altres, amb les seves tàctiques dilatòries i partidistes han bloquejat un dia rere l’altre.

El meu vot el 14 de maig serà per als candidats i candidates que volen una ANC forta, decidida, unida i transversal. Una ANC fidel a les bases i disposada a complir amb el seu únic objectiu: Recuperar la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d’un Estat de dret, democràtic i social.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb