Més de dos-cents periodistes diuen prou a l’assetjament de l’extrema dreta a la premsa

Més de dos-cents vint periodistes i un ampli conjunt d’entitats civils, mitjans de comunicació i organitzacions periodístiques han alçat la veu contra “la manipulació, les veritats alternatives i la desinformació” que utilitza l’extrema dreta per atacar el periodisme i condicionar el debat públic. Un manifest impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, el Sindicat de Periodistes de Catalunya, l’Associació Catalana de Premsa Comarcal i el Col·lectiu Ciutadella diu prou a l’assetjament a periodistes i a la deslegitimació del periodisme, i fa una crida oberta a defensar-ne la feina com a eina fonamental per a fer possible “una democràcia incloent, exigent i de qualitat”.

L’assetjament a periodistes per part de dirigents polítics ultradretans i activistes del seu entorn que en propaguen el discurs ha crescut aquests darrers anys. No és un fenomen únic als Països Catalans, sinó que s’ha repetit arreu del món com a avantsala de l’ascens al poder de l’extrema dreta i –una vegada s’hi instal·la– com a condicionant del debat públic als seus motlles ideològics. Amb aquesta realitat com a avís, els signants del manifest recorden que “sense periodisme no hi ha democràcia” i que “el context polític, social i tecnològic” els obliga a actuar per defensar els valors i les eines fonamentals de la democràcia.

“L’atac permanent als mitjans de comunicació és a l’ordre del dia. Ens acusen de silenciar determinades opinions, d’estar ‘venuts’ a poders polítics o econòmics o de caure en suposats relats woke o bonistes que servirien per amagar casos de corrupció o delictes comesos per determinats col·lectius, en molts casos vulnerables”, diu el manifest.

Entre els més de dos-cents vint signants hi ha noms com els de Xavier Grasset, Txell Feixas, Manel Alías, Roger Escapa, Empar Marco, Agnès Marquès, Laura Rosel, Jordi Armenteras, Sara González, Pere Mas, Quico Sallés, Violeta Tena i Mònica Terribas. També els del director i l’editora de VilaWeb, Vicent Partal i Txell Partal, els caps de redacció, Josep Nualart i Esperança Camps, i tot de treballadors i col·laboradors d’aquest diari, com ara Clara Ardèvol, Jordi Badia, Pol Baraza, Núria Cadenes, Martí Estruch, Emma Granyer, Martí Gelabert, Arnau Lleonart, Albert Salamé i Alba Tebar.

El manifest també el subscriuen mitjans de comunicació com ara la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Temps, Ràdio Arrels, Públic, dBalears i VilaWeb; i entitats periodístiques com la Unió de Periodistes Valencians, el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears, el consell d’informatius d’À Punt i els consells professionals de TV3, Catalunya Ràdio i l’ACN. A més, té el suport d’entitats del món civil, entre els quals Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Irídia.

Atac sistemàtic contra el periodisme

“Fa mesos que patim campanyes organitzades d’assetjament digital, intimidació i assenyalament que demonitzen periodistes i empreses periodístiques, siguin públiques o privades”, denuncia el manifest. Aquest atac –diu el text– arriba de les xarxes socials, de pseudo-mitjans i de dirigents polítics i de la ultradreta i activistes del seu entorn. “Tot plegat per soscavar el rol social i prescriptor dels mitjans i alimentar la desconfiança entre lectors, espectadors i oients”, denuncien.

Tanmateix, els periodistes i mitjans signants avisen que aquests atacs no els faran defallir en “el compromís amb la societat”, ni deixaran d’assenyalar “tot allò que sigui una amenaça per als drets de les persones i la convivència democràtica”. El manifest defuig el corporativisme i reconeix que “el periodisme no és infal·lible ni els periodistes o les empreses són perfectes”, i que sovint cal “més autoexigència, més atreviment, més transparència, i més independència dels poders”. Ara, deixa clar que “la necessària autocrítica i l’anhel de millora no fan que el periodisme sigui menys necessari per a la democràcia”.

Així mateix, el text defensa les polítiques públiques de suport als mitjans en català, necessàries a causa de la minorització de la llengua: “La indústria opera en un context de competència desigual amb els mitjans espanyols o en castellà.” “I la màquina del fang, en molts casos amb una aparença alternativa que té la peculiaritat de no qüestionar l’statu quo econòmic o social, organitza campanyes contra mitjans i periodistes que no combreguen amb el relat de l’extrema dreta o que en constata els discursos d’odi i les mentides”, diu el text.

Crida a defensar la feina dels periodistes

Per tot plegat, el manifest es clou amb una crida oberta a defensar la feina dels periodistes i dels mitjans de comunicació “com una eina fonamental en la conformació de societats lliures, crítiques, formades i informades que facin possible una democràcia incloent, exigent i de qualitat”.

Alhora, exigeix a les institucions mecanismes efectius de protecció contra l’assetjament digital i que reclamin responsabilitats a les plataformes que amplifiquen aquests discursos. “Afrontar-ho és una responsabilitat compartida”, diuen.

Es continuen recollint adhesions de periodistes al manifest.