Dos anys després, un jutjat activa finalment l’amnistia dels síndics de l’1-O

La causa dels síndics electorals del Primer d’Octubre surt finalment del blocatge en el qual s’havia trobat atrapada durant mesos per una combinació de dubtes competencials i inacció judicial. Una providència signada per la jutgessa Núria Bru Solé del 16 d’abril fa que n’assumeixi la competència el jutjat penal número 11 de Barcelona i reactiva un procediment que havia restat encallat malgrat l’entrada en vigor de la llei d’amnistia el juny del 2024.

El jutjat no tan sols assumeix definitivament la causa, sinó que també ordena de traslladar-la a la fiscalia perquè emeti informe sobre l’extinció de la responsabilitat penal dels acusats per via d’amnistia, tal com havien sol·licitat les defenses. La clau del desblocatge és la situació de Tània Verge. Fins ara, el fet que fos diputada havia obert un debat sobre la competència del tribunal i havia contribuït a paralitzar el procediment. Però la renúncia a l’escó, efectiva d’ençà del primer de febrer d’enguany, elimina aquest obstacle.

Aquest canvi de context desfà el nus jurídic que havia servit, de fet, per a ajornar qualsevol decisió sobre el fons. Durant tot aquest temps, la petició d’amnistia havia quedat en suspens, pendent de determinar quin òrgan havia de resoldre el procediment. Ara, amb aquesta qüestió aclarida, el jutjat obliga la fiscalia a manifestar-s’hi formalment. El cas dels síndics s’ha convertit en un exemple paradigmàtic de les dilacions en l’aplicació de la llei d’amnistia.

Malgrat que la norma estableix el caràcter preferent i urgent d’aquests procediments, diferents causes vinculades al referèndum del 2017 han avançat amb lentitud o han restat directament paralitzades. Aquesta decisió marca un punt d’inflexió.