‘Donetes’, finalment en català en versió íntegra

El llibre de Louisa May Alcott ha estat cabdal perquè moltes escriptores de diverses generacions es convertissin en escriptores

VilaWeb
Sebastià Bennasar
12.07.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Louisa May Alcott (1832-1888) no es podia pas imaginar que el 1868 aconseguiria un èxit mundial gràcies a un llibre, Donetes, que des de llavors ha influït una gran quantitat de lectores –i també molts lectors– i que ha estat cabdal perquè moltes de les nenes i joves que van devorar-ne les pàgines acabessin volent ser escriptores. Malgrat aquesta victòria, ha estat molt difícil de poder-ne llegir la versió íntegra en català. Hi havia una magnífica adaptació d’Àngel Burgas, publicada per Lumen, amb il·lustracions extraordinàries d’Ignasi Blanch, però no en podíem llegir el text complet. Ha estat l’editorial Viena, en la col·lecció el Jardí Secret de Viena, que ha posat aquest text a l’abast de tothom, més de cent cinquanta anys després d’haver-se publicat. Val a dir que aquesta col·lecció de Viena, a poc a poc, es va convertint en tota una referència de la literatura infantil i juvenil, especialment internacional.

Atenció als dos paratextos que tanquen el llibre. El primer és de Simone de Beauvoir, que diu: “Hi ha un llibre en què em va semblar veure reflectit el meu futur: Donetes, de Louisa May Alcott […]. Volia, com fos, ser la Jo de la novel·la, la intel·lectual. Compartia amb ella el rebuig per les tasques domèstiques i l’amor pels llibres. La Jo escrivia i, per voler imitar-la, vaig començar els meus primers contes curts.”  El segon és de Patti Smith: “Vaig trobar consol en els llibres. Curiosament, va ser Louisa May Alcott, amb Donetes, qui em va oferir una perspectiva positiva del meu destí com a dona.”

I de què tracta Donetes? Doncs la sinopsi editorial explica això: “Les germanes March –la Meg, la Jo, la Beth i l’Amy– viuen amb la seva mare a Massachusetts, en temps de la guerra civil nord-americana. La seva situació no és pas senzilla: la família, que temps enrere havia estat rica, ara ha de viure amb austeritat. Però això no és el que els preocupa més: sobretot troben a faltar el pare, que ha hagut d’anar al front. Tot i que no poden tenir un caràcter més diferent les unes de les altres, juntes passaran per situacions que posaran a prova el seu seny i la seva bondat, i també hauran de superar baralles i disgustos. D’altra banda, l’arribada d’en Laurie, el net del seu veí, donarà noves alegries a les germanes.” Cal afegir que el pare és pastor (religiós) a l’exèrcit, tot i que ara i adés es pot entendre que fa de metge; i que l’avi d’en Laurie és força ric i ajuda la família tant com pot, especialment la Beth, adelerada per tocar el piano, perquè aquesta noia li recorda molt la seva néta morta, la germana d’en Laurie.

Així doncs, aquest retrat de l’Amèrica enfrontada entre ianquis i confederats –i de les conseqüències de la guerra a la rereguarda, en una població civil que se les ha d’enginyar per sobreviure cada vegada amb menys recursos–, es va convertir en un èxit inesperat per a l’autora, que hi reflectia en part la seva vida. I amb el temps ha esdevingut un clàssic d’abast mundial que també va influir algunes escriptores de casa nostra.

Comprat conscientment

Per exemple, Esperança Camps diu: “No sé si em va influir com a escriptora o no, però va ser un dels primers llibres que vaig comprar jo, voluntàriament, anant a la llibreria i triant-lo per la il·lustració de la portada… I el vaig llegir set-centes vegades. I la pel·lícula, no em perd ocasió de tornar-la a veure. No em va influir com dient ‘vull ser escriptora com la Jo’; això no ho vaig verbalitzar mai, ni ho vaig pensar… Em va influir el fet de llegir aquesta història, veure que eren pobres, que eren moltes germanes, que una ho contava… Jo crec que era massa petita per a decidir que volia escriure, però sí que em va seduir la lectura i la història. Imagín que això fa una mena de pòsit inconscient perquè al llarg dels anys és un llibre que no em trec del cap… Sempre pens en Donetes, i el tenc a Ciutadella i dic a les filles que aquest és el primer llibre que vaig comprar conscientment. Els altres llibres ja eren per casa, com Tom Sawyer,  que m’agradava molt, però era de mon pare i també el llegia repetidament. Jo volia pintar una barana blanca i embrutar-me molt i anava descalça tot lo dia…”

La directora del festival de novel·la negra Tiana Negra, Anna Maria Villalonga, també ha expressat alguna vegada la importància d’aquesta obra en la seva trajectòria: “La  vaig llegir molts cops, i m’encantava el paper de la Jo. M’hi identificava absolutament.” La fascinació per la germana escriptora també l’expressen autores com Susana Hernández, que reconeix que el film la va influir i que volia ser com la Jo. I Raquel Gámez, que, tot i que el llibre no la va influir, sí que es va identificar amb la Jo. Així mateix, Montse Sanjuan diu: “El personatge de la Jo, des de ben petita em va causar un gran impacte. L’admirava.”

Adaptacions al cinema

El 1917 i el 1918, en l’època del cinema mut, ja va ser adaptada dues vegades. El 1933 George Cukor va dirigir la cinta on actuaven Katharine Hepburn i Joan Bennett. El 1949 Mervyn LeRoy va dirigir June Allison i Elizabeth Taylor en la seva adaptació. El 1994 Gillian Armstrong va posar-se rere la càmera per dirigir quatre actrius de luxe: Susan Sarandon, Winona Ryder, Kirsten Dunst i Claire Danes. I el 2019 se n’estrenà la darrera versió, amb Greta Gerwig a la direcció i Saoirse Ronan, Emma Watson, Florence Pugh, Eliza Scanlen i Laura Dern en els papers principals. També se’n va fer una sèrie d’animació japonesa el 1987. I al teatre Marian de Forest la va adaptar en quatre actes per estrenar-la a Broadway el 14 d’octubre de 1912; se’n van fer 184 representacions. El 2005 va arribar el musical i el 1998, una òpera. És a dir, Donetes ha transcendit la pantalla per esdevenir un producte de la cultura popular intergeneracional i multidisciplinària.

La vida de Louisa May Alcott, l’autora del llibre, també és força interessant. Va néixer el 1832 a Germantown, a Filadèlfia, i es va morir a Boston el 1888. Va arribar a escriure trenta-tres obres, algunes de les quals publicades amb pseudònim. Van ser llibres molt celebrats al seu temps, tot i que eren novel·les de fulletó amb elements gòtics. Així i tot, va saber aprofitar l’èxit de la seva obra més popular. Per això va escriure Homenets i també La canalla de la Jo, amb què es tancava la sèrie de la família March. Però abans de ser escriptora va fer de mestra, costurera, institutriu i infermera, fins que va aconseguir l’èxit com a escriptora. Ara, a la fi, podem llegir íntegrament en català la seva obra més coneguda.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes