Per què encara hi ha països on els homes homosexuals troben barreres quan volen donar sang? 

A partir d’avui, els homes de Catalunya Nord que tenen vincles amb uns altres homes no s’hauran d’esperar quatre mesos després de l’última relació sexual per a poder donar sang · Diverses organitzacions LGBTI consideren que és una mesura discriminatòria

VilaWeb
Marina Arbós Junyent
15.03.2022 - 20:30
Actualització: 15.03.2022 - 21:26

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Molts països tenen lleis, regulacions o recomanacions que prohibeixen de donar sang o teixits als homes que tenen relacions sexuals amb uns altres homes. Aquestes restriccions temporals s’anomenen “ajornaments”, perquè els qui en un moment determinat no són considerats aptes per a ser donants, ho poden ser més endavant. Tanmateix, moltes d’aquestes pròrrogues acaben essent indefinides, de manera que es tradueixen, automàticament, en una prohibició.

Seguint aquesta lògica, fins ara, a Catalunya Nord els homes homosexuals, per a poder donar sang, s’havien d’esperar almenys quatre mesos a partir de la seva última relació sexual. Una mesura que ara canviarà: d’avui endavant, tindran accés a la donació en les mateixes condicions que els heterosexuals. El camí fins a arribar a l’eliminació completa de les restriccions va començar l’any 1983, quan van ser exclosos de la donació. Fins el 2016 no hi van poder tornar a accedir, però amb una condició molt clara: no podien tenir relacions sexuals durant els dotze mesos anteriors a la donació. L’any 2019 el període d’abstinència es va reduir a quatre mesos i ara, finalment, s’ha eliminat.

La decisió es va anunciar el dia 11 de gener proppassat i per Olivier Véran, ministre de Sanitat, significa posar fi a una desigualtat injustificada. L’objectiu de la nova normativa és deixar d’establir criteris segons l’orientació sexual i eliminar tota mena de discriminació envers aquest col·lectiu.

El motiu principal que s’addueix per a justificar aquestes mesures restrictives és el risc de transfusió de sang infectada pel virus del VIH, probablement un dels més estigmatitzats. Tanmateix, qualsevol donació, vingui de qui vingui, és sotmesa a proves rigoroses i precises per a descartar tota mena de contagi. A més, abans de donar sang, cal respondre un qüestionari per a analitzar qui és més exposat al virus i, per tant, a la infecció. Segons un informe dels serveis canadencs de la sang, el risc d’infecció de VIH per transfusió de sang és molt baix: només en una donació de cada 21,4 milions.

Quina és la situació als Països Catalans? I al món?

A Andorra aquesta restricció es va eliminar l’any 2011 després d’un acord entre el Ministeri de Salut i el Banc de Sang i Teixits de Catalunya. Fins aleshores, el conveni era amb l’estat francès i no es permetia aquesta possibilitat. A la resta dels Països Catalans, actualment, no hi ha restriccions d’aquesta mena.

En canvi, a Europa molts països encara mantenen aquesta mesura. Per exemple, Bèlgica, Noruega, Suïssa i la República Txeca requereixen una abstinència d’un any; Sèrbia i Suècia, de sis mesos; i Àustria, Dinamarca i Finlàndia, de quatre. I hi ha llocs, com ara Islàndia, Eslovènia i Croàcia, que apliquen mesures encara més restrictives: directament prohibeixen la donació dels homes homosexuals. Si ampliem el focus, podem veure com països del nord del planeta, com ara els Estats Units, el Canadà, el Japó i Austràlia també apliquen alguna mena de restricció i que, a la majoria de països del nord d’Àfrica, l’Orient Mitjà i el sud-est asiàtic, la donació és prohibida.

En aquest mapa es poden veure en color verd els països que no imposen cap restricció, en groc els que imposen un període d’abstinència sexual concret i en vermell els que directament prohibeixen la donació als homes que tenen relacions sexuals amb homes.

 

Donar sang
Polítiques de donació de sang per a homes que tenen relacions sexuals amb uns altres homes (Wikimedia / Spirafeel).

Una de les lluites del col·lectiu LGBTI 

Diverses organitzacions LGBTI consideren que les restriccions per a donar sang són fruit de mesures discriminatòries basades en l’homofòbia i no pas en una preocupació mèdica real. Creuen que cal centrar-se en el comportament sexual i no en l’orientació, tenint en compte, per exemple, si les pràctiques sexuals són segures i si les relacions són monògames o no.

Aquestes restriccions afecten més els homes homosexuals que no les dones, perquè durant la dècada dels vuitanta, quan hi hagué el brot de l’epidèmia de la sida, hi havia una alta prevalença de la malaltia entre aquest grup. A més, no hi ha proves segures per a detectar el virus. D’aquesta manera, es va justificar una prohibició general de les donacions de sang a aquest col·lectiu que es considerava d’alt risc. Però ara, sobre la detecció del virus, la Fundació contra la sida de San Francisco afirma que amb una prova d’ARN es pot saber en un període de deu dies a catorze si algú té el virus o no, amb una fiabilitat del 98%.

Gràcies a les demandes de la comunitat LGBTI de desvincular l’homosexualitat de la patologització i de repensar la medicina amb una perspectiva més inclusiva, cada vegada hi ha més governs que es decanten per un canvi de tendència que elimini qualsevol restricció basada en l’orientació sexual. Un canvi que implica posar fi a l’estigma i vetllar per la igualtat de tothom en el procés de donació.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes