Dolors Sabater: “Han passat dos anys, s’ha perdut una oportunitat”

ERC i la CUP van acordar que, a canvi de la investidura de Pere Aragonès, la legislatura serviria per a reprendre el procés d’independència. Ja fos donant dos anys de marge a la via pactada amb l’estat espanyol, o reprenent la unilateralitat. Un “nou embat democràtic”, en van dir. Dos anys després, el moment en què l’acord marcava girar full de la taula de diàleg si no havia donat fruits en l’amnistia i l’autodeterminació, no queda res d’aquell acord i el govern en minoria d’ERC ha aprovat el pressupost pactant amb el PSC i els comuns.

Dolors Sabater, presidenta del grup parlamentari de la CUP-NCG, reafirma que van fer bé de tancar aquell acord. Defensa que van fer allò que havien de fer per donar resposta al vot dels electors, i responsabilitza per igual ERC i Junts d’haver frenat la possibilitat de fer un gir a l’esquerra i d’avançar cap a la independència. Com a cap de Guanyem Catalunya, formació que es va presentar amb la CUP a les eleccions, reivindica que podria ser útil per a ajudar a consensuar una estratègia independentista conjunta, però diu que no la conviden als espais on es tracta. De tot plegat en parlem a l’Ajuntament de Badalona, on espera tornar després de les eleccions municipals.

—L’acord d’investidura parlava de dos anys de marge a la taula de diàleg i per a planificar un nou embat democràtic, i dos més, que començarien ara, per a posar en marxa aquest embat. És molt diferent d’on som.
—La ciutadania va votar que volia un gir a l’esquerra i avançar de manera indiscutible cap a la independència i vam veure que era una oportunitat per a contribuir a fer-la possible. Vam ser on havíem de ser, però de seguida es va veure que aquest viratge era un miratge. Les polítiques que va començar a fer el govern eren de retrobament amb l’estat, de neutralització del conflicte i de l’agenda dels grans projectes que volen les oligarquies de l’estat. Són projectes que no tenen res a veure amb la República catalana de drets socials.

—Vau voler donar resposta al missatge de les eleccions, però el fet és que no ha passat allò que vau deixar per escrit que passaria. De qui és la culpa, de qui enganya o de qui és enganyat?
—De qui enganya, evidentment. Les coses s’han d’intentar. Aquesta legislatura hem treballat de valent per aconseguir canvis en el model policíac. Hi havia un objectiu molt clar: el mecanisme de control sobre l’acció policíaca, però a última hora Junts per Catalunya hi va votar en contra i ho va fer impossible. Per tant, Junts ens va enganyar. Què em demanes? Que com que Junts ens enganyaria, ja no havíem d’intentar fer el mecanisme de control? Un altre exemple: el Primer d’Octubre. El desafiament a l’estat va ser possible perquè hi havia l’objectiu de la confrontació. Què demanes? Que com que al final no va ser possible la resolució de la independència hauria valgut més no posar en marxa tot el desafiament del Primer d’Octubre? No hi estic d’acord.

—No, volia saber què us feia pensar que hi havia la intenció de complir un acord que donava dos anys de vida a la taula de diàleg, que ja feia temps que era l’opció política d’ERC. Com us van convèncer que l’embat democràtic no eren paraules i prou?
—Hi havia un compromís. Ja sabem que en política hi ha moltes males arts i enganys, però tenim clar que ho hem d’intentar. Després, Junts i ERC de seguida trenquen els objectius de l’acord i agafen el rumb de fer content l’estat, com amb l’ampliació de l’aeroport. Com que ja vèiem que no anaven cap aquí, en el primer debat de política general vam fer la proposta d’un nou referèndum. Aquesta proposta posava davant del mirall tant ERC com Junts. Als qui deien que volien aixecar la DUI i fer la independència, sense dir com: fem un nou referèndum i posem en pràctica el que no vam fer després del 27 d’octubre. Als qui deien que això s’ha de pactar amb l’estat: doncs fem-ho, i tinguem una alternativa perquè sabem que l’estat no el permetrà. Tant ERC com Junts hi van votar en contra. Vam ser on havíem de ser a l’inici de la legislatura i vam ser on havíem de ser al cap d’un any, empenyent cap aquest embat.

—Em parleu per igual d’ERC i Junts, però vull tractar l’acord que vau signar vosaltres amb ERC. Creieu que ERC va tenir mai la intenció de complir la idea d’una legislatura en dues fases o era una manera d’aconseguir els vots per a la investidura i prou?
—Fem l’acord atenent que vagi endavant, sobretot perquè vam tenir la capacitat de condicionar. Teníem l’oportunitat de condicionar la legislatura i vam posar a l’agenda política del país coses que només les hi posem nosaltres. Sabem que no serà fàcil, com a espai polític rupturista i transformador estem acostumats que quan governem als ajuntaments som els qui estirem. Havíem d’estirar la legislatura cap a l’esquerra i la independència, i ho vam fer.

—Pregunta directa: creieu que van tenir mai la intenció de complir?
—Hauríeu de demanar-ho a ells, si tenien la intenció de complir-ho.

—Us demano si vosaltres us els crèieu.
—Políticament, havíem d’apostar per això i vigilar. És el que vam fer. Vam estar alerta i vam veure al cap de molt poquet com el vice-president venia amb l’ampliació de l’aeroport sota el braç per a fer content l’estat i la patronal. Sabíem que el fet que ERC pactés amb Junts posava en perill alguns dels acords que havien fet amb nosaltres, perquè en certa manera tenim models de país contradictoris. Havíem de creure en això, però sabem que no tenen uns plantejaments polítics d’esquerra radical. Per això vam estar molt vigilants i ja no ens vam esperar al segon any: en el primer debat de política general vam qüestionar el rumb del govern. Ara, és important destacar que qui no aprofita aquesta majoria independentista és Junts i ERC. La primera claudicació són l’aeroport i els jocs olímpics.

—Parleu de claudicació, però diria que són els seus postulats polítics. Això no és claudicar, és defensar les seves propostes, encara que no siguin les vostres.
—Junts deia que havíem de fer la DUI i confrontar amb l’estat, però quan han estat al govern no han promogut cap mena de confrontació. Mira què va passar amb el cas Juvillà. Ja sabem que Junts té un model socio-econòmic que està més d’acord amb la patronal i les grans oligarquies de l’estat que no amb nosaltres. Bé, però com que les eleccions reafirmen la voluntat del trencament amb l’estat, haurien pogut trencar qualsevol col·laboració amb l’estat per molt que fossin projectes que ja els estarien bé en una república independent. I no ho van fer.

—Responsabilitzeu Junts de no haver-vos ajudat a estirar el president Aragonès?
—En coherència amb el que deien, hauria estat bé que des de dins del govern haguessin estirat ERC cap a aquests postulats. Si ERC no tenia voluntat de fer-ho, i Junts els posava una catifa vermella… El que no es pot fer és culpar els qui vam fer possible que l’acord d’investidura recollís tota aquesta agenda.

—Ara la CUP té nou diputats. A la legislatura del 2015 en tenia deu, però influïa molt més perquè era l’únic soci possible del govern. Vau perdre la capacitat d’influir quan vau renunciar a aprovar el pressupost? A partir de llavors ERC va dir que l’acord s’havia trencat.
—Si vam creure en l’oportunitat d’estirar la legislatura cap a l’esquerra i la independència, i els pressupostos no hi responien, era lògic que hi votéssim en contra. Si el cap del govern volia reconduir aquesta situació ho tenia molt fàcil: havia de canviar de polítiques. No es pot voler conservar la CUP i fer que sigui la CUP qui es mengi unes polítiques amb les quals no creu en absolut. De totes maneres, ja ha passat molt de temps, ara hem de veure on som i on anem. Han passat dos anys, s’ha perdut una oportunitat. ERC ha optat perquè el conflicte entre Catalunya i l’estat es resolgui amb l’estat. Això no passarà mai. La línia ha de ser aquest embat, la recuperació de l’independentisme ampli per a fer-hi front i l’estratègia compartida.

—L’acord parlava d’una taula de direcció estratègica de l’independentisme. Què en podeu dir? Antoni Castellà va dir que es van fer reunions de la primavera del 2021 al gener del 2022.
—Jo no he participat en aquest espai. Sóc de Guanyem, i Guanyem no hi ha estat convidat. Em consta que s’hi ha fet bona feina i s’hi ha abocat molt d’esforç, però que en aquest moment està aturat. Cal que les organitzacions polítiques prenguin algunes decisions per a tornar a treure fruit d’aquest espai tan important.

—Sabeu si durant el temps que es va parlar es van arribar a consensos, o les diferències són insalvables?
—Ho desconec. Ja m’hauria agradat de poder participar-hi, perquè crec fermament que el que representa Guanyem, el punt de trobada de les candidatures rupturistes amb l’independentisme a l’àrea metropolitana, hauria de ser convidat a aquestes taules d’entesa. Com que al nostre espai hem de treballar molt la pluralitat i tenir molta capacitat de trobar consensos, la nostra aportació podria contribuir a avançar. Però la realitat és que malgrat que tenim representació al parlament, com que no sóc de cap dels espais polítics que en formen part, no he pogut participar-hi.

—Al Consell de la República hi ha representants d’espais polítics més enllà d’ERC, Junts i la CUP. Guanyem hi hauria de ser?
—És un debat que la CUP sí que té fet: va plantejar dubtes sobre el funcionament i la governança, i de moment ha decidit no ser-hi. En canvi, és un debat que a Guanyem tenim a l’agenda. És una possibilitat que és damunt la taula.

—Personalment en seríeu partidària?
—Sí.

—Quan vau pactar amb la CUP de ser la cap de llista també vau acordar que treballaríeu conjuntament per presentar candidatures àmplies amb l’esperit de Guanyem a les eleccions municipals. Falten dos mesos i fa l’efecte que això no passarà, oi?
—Vam projectar la idea de fer a escala nacional un espai semblant del que tenim als municipis, però no acaba de trobar prou complicitats. No ha avançat com inicialment pensàvem que avançaria. En certa manera, aquesta idea d’amplitud sí que es recull en moltes candidatures de la CUP. Potser no com a marca, però el que és important és com es construeixen les majories i que els projectes polítics siguin aglutinadors del rupturisme sobiranista ampli.

—Compaginareu l’ajuntament amb el parlament?
—Dependrà dels resultats i serà en mans de l’organització. Durant la campanya, sí. Una de les meves maneres de fer política al parlament ha estat donar veu a moltes de les lluites metropolitanes que queden invisibilitzades. Ens presentem per governar i encapçalar un canvi com el del 2015, quan Badalona va veure materialitzat un front ampli d’esquerres amb capacitat de transformar la ciutat. Hi ha un mantra que fa servir l’extrema dreta, però també la socialdemocràcia, que és dir que no gestionem bé. Vam poder demostrar que no tan sols gestionem bé, sinó que gestionem molt millor que no pas els governs posteriors.

—Aquests darrers dies heu criticat Garcia Albiol, que serà jutjat per prevaricació per la instal·lació d’unes antenes de telefonia. Però també hi ha encausat Oriol Lladó (ERC), que va ser regidor del vostre govern. Us incomoda, això?
—Hi ha una diferència molt clara entre tots dos. Qui fa un acord amb aquestes companyies per permetre que s’ubiquin en un terreny municipal sense pagar res, que és una cosa gravíssima en un ajuntament, és Albiol. Com a alcalde i com a regidor d’Urbanisme. La regidoria d’Urbanisme d’Oriol Lladó ho resol, posa fi a la irregularitat. És sorprenent que la causa l’inclogui a ell també, estic convençudíssima que en sortirà absolutament exculpat. L’única incomoditat que em provoca és que hagi d’estar empantanegat en una causa que té Albiol com a culpable clar. Ens vam trobar moltes coses que vam haver de resoldre perquè Albiol havia fet males praxis.