05.05.2026 - 10:05
|
Actualització: 05.05.2026 - 10:36
Un equip de recerca internacional encapçalat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) ha documentat la cova prehistòrica amb ocupacions humanes intenses situada a més altitud coneguda fins ara al Pirineu. El jaciment, conegut com a Cova 338 i situat a 2.235 metres sobre el nivell del mar a la vall de Núria (Queralbs), constitueix actualment el jaciment prehistòric d’alta muntanya més important documentat a la serralada. La recerca mostra que va ser ocupada de manera reiterada entre el V mil·lenni aC i el final del I mil·lenni aC i aporta noves evidències sobre l’explotació dels recursos d’alta muntanya durant la prehistòria.
A més, la recerca qüestiona la idea tradicional que aquestes zones només van ser utilitzades de manera esporàdica i marginal. Les datacions indiquen que aquestes ocupacions es van produir en fases diferenciades, separades per períodes d’abandonament, cosa que apunta a un ús planificat i recurrent de l’espai.
L’estudi s’ha publicat a la revista científica Frontiers in Environmental Archaelogy i ha estat encapçalat per Carlos Tornero, catedràtic del Departament de Prehistòria de la UAB i investigador de l’IPHES-CERCA. També hi han participat investigadors de l’IPHES-CERCA, la Universitat Rovira i Virgili, la de Granada, la Pompeu Fabra i la de les Illes Balears, entre més.
Ocupació intensa i organitzada en plena muntanya
Les excavacions fetes entre el 2021 i el 2023 han revelat una seqüència arqueològica excepcional, amb nombroses estructures de combustió, restes de fauna, fragments ceràmics i un conjunt destacat de minerals verds, probablement malaquita, un mineral ric en coure, explica Tornero, que també destaca que per primera vegada al Pirineu es documenten ocupacions prehistòriques d’alta muntanya d’una intensitat significativa, caracteritzades per la reiteració d’activitats i per l’explotació directa de recursos minerals dins la cova.
Entre els materials recuperats es destaquen també dos penjolls, un d’elaborat amb una petxina marina i un altre amb una dent d’ós bru, que evidencien pràctiques d’ornamentació personal. El primer presenta paral·lelismes amb uns altres jaciments de Catalunya i el segon és un element molt menys habitual, probablement vinculat a un significat simbòlic específic.
“La Cova 338 ens obliga a repensar el paper de l’alta muntanya en les societats prehistòriques del Pirineu. Durant molt de temps s’ha assumit que aquests espais eren zones marginals. I aquí hem documentat una ocupació recurrent, amb activitats complexes i amb una clara explotació de recursos minerals”, destaca Tornero.
Les mostres recuperades indiquen que els fragments minerals eren introduïts a la cova i posteriorment fragmentats o processats, cosa que suggereix una explotació sistemàtica de minerals rics en coure en un entorn d’alta muntanya durant el neolític final i l’edat del bronze. Aquestes dades situen la Cova 338 entre els exemples més antics amb aquesta mena d’activitat a l’Europa occidental.
L’anàlisi espacial del jaciment mostra una clara organització interna de les activitats, amb estructures i àrees diferenciades. En aquest sentit, els investigadors interpreten la cova com un espai logístic integrat en sistemes de mobilitat estacional ben estructurats, on les comunitats humanes tornaven de manera recurrent per desenvolupar-hi activitats específiques.
La recerca s’inclou en la iniciativa Arrels, un programa impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i encapçalat per la UAB i l’IPHES-CERCA, centrat en l’estudi de les arrels prehistòriques de la mobilitat i l’ocupació humana a l’alt Ripollès.
Els investigadors destaquen que les excavacions d’aquesta cova han implicat un desafiament logístic important, perquè l’accés només és possible a peu des de la vall de Núria i no es pot utilitzar cap vehicle motoritzat. Això ha obligat a transportar manualment tots els materials i sediments generats durant els treballs.
Els resultats obren noves línies de recerca sobre el paper dels ambients alpins en les societats prehistòriques i sobre les primeres formes d’explotació de recursos minerals a l’alta muntanya.
