Primer es van trobar, durant l’intent de negociacions, que Educació i Interior impulsaven un pla pilot per a incorporar agents de paisà dels Mossos Esquadra als centres educatius, un pla que ha estat refusat pràcticament per tota la comunitat educativa. Ara han descobert que la policia se’ls ha infiltrat en una assemblea de treballadors. Aquests dos episodis han acabat d’afegir llenya al foc dels docents, un col·lectiu que ha demostrat tenir un gran poder de mobilització i que avui torna a fer vaga a tot Catalunya. Fins el 5 de juny, hi haurà mobilitzacions descentralitzades i dues vagues d’abast general més.

Les mobilitzacions són impulsades pels sindicats USTEC, Professors de Secundària, CGT i Intersindical i s’originaren com a mostra de rebuig a l’acord a què va arribar Educació amb CCOO i UGT. Segons els sindicats crítics –i majoritaris–, l’acord és insuficient i no resol els principals problemes del sistema educatiu. Reclamen millores laborals i un augment de la inversió educativa. I ara també responsabilitats per la infiltració.

La comunitat educativa arriba a la vaga amb un malestar profund amb la consellera d’Educació, Esther Niubó. Públicament, sembla disposada a dialogar, sempre respectant l’acord ja signat amb els altres sindicats, però els sindicats expliquen que la posició del departament és ben rígida i que hi ha una falta de negociació real. La consellera d’Interior, Núria Parlon, també és en el punt de mira per l’escàndol de les infiltracions. La USTEC en reclama la dimissió i la CGT també reclama responsabilitats al president Salvador Illa i al director dels Mossos, Josep Lluís Trapero.

Refús de l’acord de CCOO i UGT i del paper del departament

El principal detonant del conflicte és l’acord que el Departament d’Educació va signar amb CCOO i UGT, un acord que els sindicats convocants de la vaga consideren insuficient i desconnectat del malestar real als centres. La USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical acusen el govern de negar-se a reobrir una negociació de fons i de voler limitar qualsevol marge de maniobra al text ja pactat. La consellera Niubó va anunciar una mesa sectorial dijous, però els sindicats encara no han rebut el contingut de la convocatòria.

Andreu Mumbrú, secretari d’acció sindical de la USTEC, recorda que mentrestant els sindicats han aconseguit el compromís de Junts, ERC, els Comuns i la CUP per a destinar una part del pressupost a fer possibles les demandes de la comunitat de professors. Mumbrú acusa el govern d’haver tallat a mig aire l’anterior negociació i d’haver-ho volgut vendre com un acord de país. “Hi ha hagut mala gestió, després de les vagues del març, han estat incapaços de seure a negociar”, diu. 

Ara se’ls obre la possibilitat de reprendre la negociació, però el portaveu de la Intersindical, Marc Martorell, considera que la mesa sectorial no és el lloc adequat per a abordar el conflicte mentre s’hi asseguin “dos sindicats que ja ens han venut”, en referència a CCOO i UGT.

Els sindicats diuen que l’acord no resol ni la pèrdua de poder adquisitiu dels professors ni els problemes estructurals de l’escola pública. La portaveu de la USTEC, Iolanda Segura, deixa clar que l’acord ha d’incloure aquests dos vessants, perquè reflecteixen les mancances als centres. Denuncia que l’augment de la complexitat a les aules no ha anat acompanyat dels recursos necessaris: “La dificultat d’atendre la diversitat a l’aula és enorme. Tenim un decret d’escola inclusiva que incorpora alumnes amb necessitats molt diverses, però sense recursos ni personal per a fer-hi front. Això crea situacions límit.” I afegeix: “Cal fer un canvi estructural del model d’escola que tenim per a atendre l’alumnat en funció de les necessitats que té.”

També hi ha consens a denunciar un deteriorament progressiu de les condicions materials dels centres. Martorell parla de centres amb degoters, bolets a les parets i aules amb temperatures molt altes. Assegura que les famílies comparteixen el malestar perquè veuen que no podem atendre la diversitat amb normalitat.

Dins els sindicats, també afloren algunes diferències. El sindicat Professors de Secundària considera que el problema no és tan sols de recursos, sinó de model. El portaveu, Andreu Navarra, diu que el decret d’escola inclusiva “és un disbarat, un caos”, i defensa una revisió profunda del sistema: “Per molts recursos que hi posis, és impossible de funcionar amb aquest model.” També reclama millores salarials, el reconeixement de càtedres i sexennis i canvis curriculars.

Enmig de les reclamacions, els sindicats acusen el govern i alguns mitjans de provar de desacreditar les mobilitzacions i enfrontar-los amb les famílies, com ara l’editorial del periodista Ricard Ustrell a El matí de Catalunya Ràdio, el 29 d’abril. Segura refusa aquestes pràctiques: “Som l’únic col·lectiu que ha de fer vaga sense molestar ningú?”, es pregunta. I remarca que la protesta vol protegir el servei públic: “En el dia a dia, l’alumnat hi perd molt més que no pot perdre amb tres o quatre dies de vaga.”

Laura Gené, secretària general de CGT Ensenyament, destaca que cada dia reben més suport de treballadors d’uns altres àmbits i de les famílies. “Qui actua amb irresponsabilitat és el Departament d’Educació. Qui té la capacitat d’arribar a un acord per a desconvocar la vaga és el PSC. No ens deixen cap més remei. La vaga no es fa per gust; implica pèrdua de diners, desgast. Però no estem cansades”, diu.

Malestar per la infiltració de mossos i pels agents de paisà als centres

El conflicte amb Educació s’ha intensificat arran de la infiltració de mossos en una assemblea de treballadors i la prova pilot d’agents de paisà en els centres educatius, que ha rebut un ampli rebuig. Dues accions que, a més, han anat acompanyades de discursos criminalitzadors, que acusen els ensenyants d’irresponsables i de perjudicar les famílies. “Estem acostumats a aquests discursos. Ens criminalitzen perquè demanem millores laborals i de l’educació pública del país”, lamenta Martorell, que considera que hi ha una voluntat d’assenyalar el col·lectiu i erosionar-ne el suport social.

Mumbrú, per una altra banda, denuncia que la infiltració atempta contra drets fonamentals. Segons ell, cal aclarir si ha estat una actuació sistemàtica, si s’ha recollit informació de treballadors i sindicalistes i si s’ha desat en algun lloc, i amb quina finalitat.

Quan es faran les mobilitzacions?

Les mobilitzacions van començar el 6 de maig i s’allargaran fins al 5 de juny. Les vagues de tot l’ensenyament al Principat seran els dies 12 i 27 de maig i el 5 de juny. El primer dia i el darrer es convocarà una manifestació unitària.

Per serveis territorials, els del Baix Llobregat i el Penedès faran vaga el 13 i el 29 de maig; els de Girona i la Catalunya Central, el 14 de maig i el 1r de juny; els de Lleida i Alt Pirineu i Aran, el 15 de maig i el 4 de juny; el Consorci d’Educació de Barcelona i el Barcelonès s’aturaran el 18 de maig i el 2 de juny; el Maresme, el Vallès Occidental i l’Oriental, el 19 i el 28 de maig; i els serveis de Tarragona i les Terres de l’Ebre, els dies 21 de maig i 3 de juny.

Quins són els serveis mínims?

Els serveis mínims decretats pel Departament de Treball són d’una persona de l’equip directiu per cada centre; un docent per cada tres aules d’infantil, primària i secundària; la meitat de la plantilla per a l’educació especial i un 33% de les plantilles a les llars d’infants.

Per al complex educatiu de Tarragona s’han decretat uns serveis mínims del 50% del personal de menjador i cuina, una persona de manteniment per torn i la plantilla habitual en infermeria, vigilància i torn de nit dels tutors.

Quant als monitors del menjador, del servei de cuina, d’acollida, d’extraescolars i d’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials, haurà de treballar la meitat de la plantilla.