Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república estableix la doble nacionalitat catalana i espanyola i que el govern de la Generalitat promogui negociacions amb l’estat espanyol per fer un tractat de nacionalitat.  ‘L’atribució de la nacionalitat catalana no exigeix la renúncia a la nacionalitat espanyola ni a qualsevol altra’, han explicat els diputats de Junts pel Sí i la CUP, que han acordat d’aprovar la llei abans del referèndum perquè la ciutadania pugui conèixer ‘les conseqüències’ de la independència.

Pels que no tinguin nacionalitat catalana, la podran obtenir després de cinc anys de residència continuada a Catalunya, fet que redueix a la meitat els terminis actuals de l’estat espanyol. La norma també preveu que una eventual Catalunya independent mantingui la cooficialitat actual del català i el castellà.

La llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república estableix en l’article 87.1 un termini de sis mesos entre el referèndum de l’1 d’octubre i les eleccions constituents, en cas de victòria del ‘sí’. Aquest període de mig any es coneix amb el nom de procés constituent. La norma també preveu que de les eleccions constituents en surti una assemblea constituent, que substitueixi l’actual parlament, i que serà vigent en el període en què es redactarà la constitució

Una llei provisional
La llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república estableix, en l’article 87.1, un termini de sis mesos entre el referèndum de l’1 d’octubre i les eleccions constituents, en cas de victòria del ‘sí’. Aquest període de mig any es coneix amb el nom de procés constituent, a través del qual s’iniciarà un procés participatiu que defineixi la nova constitució catalana i que s’haurà de ratificar mitjançant un referèndum.

El text també preveu que de les eleccions constituents en surti una assemblea constituent, que substitueixi l’actual parlament, formada per polítics i entitats socials i que serà vigent en el període en què es redactarà la constitució. Quan el text estigui llest, haurà de ser aprovat per tres cinquenes parts del Parlament en primera votació o majoria absoluta en segona votació. Si s’accepta la proposta de constitució, es dissoldrà l’Assemblea Constituent i es convocaran noves eleccions. A partir d’aquí la llei de transitorietat deixarà de tenir efecte.  

Amnistia judicials per als encausats pel procés
La proposició de llei de transitorietat preveu l’arxivament dels processos penals contra els investigats o condemnats per ‘conductes que cerquessin un pronunciament democràtic sobre la independència de Catalunya o la creació d’un nou estat de manera democràtica i violenta’.

Creació del Tribunal Suprem
La norma perveu la substitució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel Tribunal Suprem, màxim òrgan judicial, que tindrà una sala de Garanties Democràtiques equivalent a l’actual Tribunal Constitucional espanyol. Com a òrgan de govern judicial es crearà, entre altres, una comissió mixta entre el Tribunal Suprem i el govern.

Llegiu-la ací:

 També podeu accedir al text complet de la llei de transitorietat en aquest enllaç.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.